Suïssa no ha començat a multar totes les dones que porten burca, a diferència del que afirma un tuit viral
Suïssa ha prohibit tapar-se la cara en espais públics després de votar-ho en referèndum, però la legislació que ho ha de regular encara no ha entrat en vigor i, per tant, no estan estipulades les sancions.
Què s’ha dit?
Suïssa comença a multar a totes les dones que porten burca amb multes que poden superar els 9.000 euros.
Què en sabem?
Suïssa ha prohibit tapar-se la cara en espais públics després de votar-ho en referèndum, però la legislació que ho ha de regular encara no ha entrat en vigor i, per tant, no estan estipulades les sancions. Només dos dels 26 cantons suïssos sí que disposen d’una legislació específica que prohibeix ocultar la cara en espais públics.
Un tuit viral amb 3.700 retuits i 11.100 m’agrada afirma que “Suïssa comença a multar a totes les dones que porten burca”, amb sancions de més de 9.000 euros. És ENGANYÓS. L’any passat l’electorat suís va aprovar prohibir l’ús del vel integral amb un 51,2% de vots, però la llei que ho ha de regular encara està en procés d’elaboració i, per tant, no ha entrat en vigor, segons confirma a Verificat el gabinet de premsa del Departament Federal de Justícia i Policia del govern suís. Tapar-se la cara en espais públics sí que està prohibit actualment a dos cantons suïssos, Ticino (des de 2016) i Sankt Gallen (des de 2019), però no a tot el país. Les multes al cantó de Sankt Gallen depenen de cada cas i al cantó de Ticino poden anar dels 100 a 10.000 francs.
“Suïssa comença a multar a totes les dones que porten burca, més de 9.000 € de sanció”.
Proposta aprovada, llei en fase d’elaboració
El 7 de març del 2021 l’electorat suís va votar en referèndum la iniciativa popular “sí a la prohibició d’ocultar el rostre”, que va quedar aprovada amb un 51,2% dels vots a favor. La iniciativa l’havia presentat quatre anys abans el Comitè Egerkinger, una plataforma que lluita per “aturar la islamització a Suïssa” i que va aconseguir 105.553 signatures vàlides per tirar la proposta endavant. No obstant això, el Consell Federal (el govern suís) i el Parlament es van posicionar en contra d’aquesta iniciativa i van presentar una contraproposta indirecta que apostava per “mesures específiques en lloc d’una prohibició general de tapar-se la cara”. Tot i això, la iniciativa popular va quedar aprovada en el referèndum del 2021, que va tenir una participació del 51,42%.
Arran d’aquesta votació s’ha modificat la Constitució federal i en l’article 10 ja hi consta que “ningú pot ocultar el seu rostre en l’espai públic” (a excepció dels llocs de culte) i que “ningú pot obligar una persona a ocultar el seu rostre a causa del seu sexe”. A més, l’article constitucional també diu que la llei preveu excepcions que només es podran justificar per raons de “salut o seguretat, per raons climàtiques o per costums locals”.
Però això no vol dir que aquesta llei ja estigui en vigor. De fet, “la nova disposició constitucional no és d’aplicació directa, sinó que s’ha d’implementar a nivell legislatiu” i aquesta llei encara està en “procés de redacció”, segons confirma a Verificat el gabinet de premsa del Departament Federal de Justícia i Policia del govern suís. Així ho defineix la disposició transitòria de l’article 10 de la constitució, que explicita que la legislació s’ha de desenvolupar en un termini de dos anys.
Dos cantons on està prohibit tapar-se la cara
A Suïssa, regular l’espai públic depèn bàsicament dels cantons, segons explica el gabinet de premsa del Departament Federal de Justícia i Policia. Per això, el govern suís es va posicionar en contra d’aquesta iniciativa quan es va presentar a nivell federal.
Dels 26 cantons suïssos, que són els estats que composen la Confederació, actualment només en dos d’ells està prohibit tapar-se la cara en espais públics: Ticino, al sud del país, i Sankt Gallen al nord-est.
El cantó de Ticino va ser el primer a votar a favor de la prohibició d’ocultar el rostre en espais públics el 2013, amb un 66,2% dels vots favorables. Però la llei es va acabar de redactar el 2015 i va entrar en vigor el 2016. Així, tapar-se la cara i impossibilitar la identificació en llocs públics és una infracció que comporta una multa d’entre 100 i 10.000 francs, tal com també queda explicat a la pàgina web del cantó de Ticino.
Al nord-est del país, el cantó de Sankt Gallen també va acordar la prohibició de tapar-se la cara en públic després que el 66,65% dels votants hi estigués d’acord el 2018. La disposició va entrar en vigor a partir de l’1 de gener de 2019 i, a diferència de la legislació de Ticino, a Sankt Gallen la multa només procedeix si tapar-se la cara “amenaça o posa en perill la seguretat pública o la pau religiosa o social”, segons consta a la pàgina web del cantó. La mateixa nota afegeix que “les forces policials que es troben amb una persona amb vel no poden determinar immediatament i amb la claredat necessària si el comportament és delictiu o si la persona simplement s’està cobrint sense crear un perill o amenaça”. Per tant, la policia haurà de portar el cas a la fiscalia.
El vel complet, un fenomen marginal a Suïssa
La mateixa plataforma que va proposar el 2017 la iniciativa popular per prohibir tapar-se el rostre en públic a nivell federal també va impulsar la iniciativa popular “contra la construcció de minarets” (les torres de les mesquites) que es va aprovar el 2009, tal com explica la seva pàgina web.
Tot i l’existència de la llei, les dades del cantó de Ticino demostren que el fenomen és limitat. El balanç d’infraccions realitzat per aquest cantó dos anys després de l’entrada en vigor de la llei detallava que s’havien realitzat 37 procediments policials per infringir la normativa i “algunes advertències sense informe policial”. El mateix comunicat explicava que en els primers sis mesos de 2018 hi va haver una desena de casos d’ocultació facial, però que es van produir principalment en el context d’incidents de hooligans esportius.
Una enquesta realitzada per l’investigador de la Universitat de Lucerna, Andreas Tunger-Zanetti, apunta que un nombre molt reduït de dones utilitzen regularment el vel complet a Suïssa. El Consell Federal i el Parlament suís també detallaven en una nota de premsa abans de la votació del 2021 que “cobrir-se la cara és un fenomen marginal a Suïssa”. D’altra banda, Amnistia Internacional de Suïssa ha criticat aquesta iniciativa per “discriminar a una comunitat religiosa” i alimentar “innecessàriament la divisió i els temors”.