Pintar les cases de blanc no redueix la temperatura, tot i que pugui refredar l’ambient de manera local
Analitzem les afirmacions de Pablo Campra: la temperatura a Almeria sí que ha incrementat des de l’inici dels registres
Què s’ha dit?
Que pintar o cobrir de blanc superfícies evita l’augment de les temperatures, i que per això els registres no han augmentat a Almeria des que hi ha dades.
Què en sabem?
Les superfícies blanques s’escalfen menys que les fosques. Pintar de blanc totes les superfícies d’una ciutat pot arribar a reduir les temperatures de les grans ciutats fins a 2 graus, però els efectes només funcionaran a nivell local i no revertiran l’augment global de les temperatures.
Un podcast ha difós una entrevista amb Pablo Campra, expert en Tecnologia dels Aliments a la Universitat d’Almeria a qui ja hem desmentit en d’altres ocasions, en què assegura que “a Almeria no ha pujat la temperatura des que hi ha dades”, i que això és resultat de la presència d’hivernacles blancs que reflecteixen la llum i l’escalfor, impedint “la pujada de temperatures”. És ENGANYÓS. Si bé és cert que existeix evidència científica segons la qual les superfícies blanques poden contribuir a un refredament local de les temperatures, aquest efecte no té efectes palpables sobre el canvi climàtic global. A més a més, la temperatura a Almeria sí que ha incrementat des de l’inici dels registres de dades (1 de gener de 1951).
A Almería no ha pujat la temperatura des que hi ha dades i jo ho vaig demostrar […] on fèiem blanqueig, aleshores desmostràvem que això impedia la pujada de temperatures
La idea de “blanquejar” la superfície terrestre per augmentar la seva capacitat reflectiva (o albedo) com a estratègia per a combatre el canvi climàtic es remunta al 1997. La proposta, que incentivava a aconseguir que terra i edificis reflectissin més llum i, per tant, calor, va aparèixer en un capítol del llibre Una resposta de l’enginyeria al canvi climàtic global, escrit per dos científics que formaven part de la petrolera estadounidenca Exxon (juntament amb altres dos que no hi tenien res a veure). La idea formava part d’un conjunt de 12 propostes que incloïa blanquejar la superfície dels oceans o instal·lar un escut solar al voltant de la terra, entre d’altres.
“Va ser una teoria introduïda de manera interessada al voltant del 1997 (aprovació del Protocol de Kioto) per la companyia Exxon i va ser ràpidament descartada per la comunitat científica”, explica a Verificat Enric Aguilar, climatòleg i director del departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona). El 2015, The National Academies Press publicava l’informe Climate Intervention: Reflecting Sunlight to Cool Earth (Intervenció climàtica: Reflectir la llum solar per refredar la Terra), en el qual analitzava l’evidència científica disponible sobre diferents tècniques per reflectir la llum solar i reduir així la temperatura de la Terra, i concloïa, sobre les tècniques per augmentar l’albedo de la superfície (la capacitat del terra per reflexar llum i, per tant, calor), que “hi ha entre poca i cap recerca que demostri l’efectivitat pràctica d’aquestes tècniques i poca nova recerca en aquestes àrees”.
El cas d’Almeria
És fals que, tal com afirma Campra, la temperatura a Almeria no hagi pujat des que hi ha dades. Un estudi publicat per ell mateix el 2008 (i al qual fa referència en el podcast) reflecteix un augment de les temperatures a l’estació meteorològica de la ciutat. Les dades de l’estació, disponibles al web del portal de Evaluació i Conjunt de Dades del Clima Europeu (ECA&D, per les sigles en anglès), també mostren, visualment, una tendència en augment de la temperatura des que hi ha registres (1 de gener de 1951).
Més enllà de la impressió visual, per a dur a terme anàlisis climàtiques cal homogeneïtzar les sèries de temperatures, segons expliquen els experts consultats per Verificat. Es tracta d’un procés que elimina variables que no tenen res a veure amb l’evolució climàtica tals com modificacions o reubicacions de les estacions meteorològiques, canvis en l’entorn o la recalibració dels instruments. Passant les dades de l’estació de l’aeroport d’Almeria entre 1981 i 2018 per aquest procés, “trobem que la temperatura màxima s’ha escalfat 0,30ºC/dècada, mentre que les temperatures mínimes ho han fet 0,47ºC/dècada”, explica Enric Aguilar a Verificat.
L’article de Campra, publicat el 2008 a la revista Journal of Geophysical Research, compara dades homogeneïtzades de manera diferent, amb mètodes d’eficiències diferents. Amb tot, va trobar que dues estacions meteorològiques ubicades a zones amb hivernacles mostraven tendències de temperatura negatives en els darrers anys. La temperatura es reduïa en dues localitzacions, mentre que a la resta d’estacions el registre dels termòmetres no deixava d’augmentar. D’aquí, l’autor va desprendre que el desenvolupament de superfícies amb un albedo elevat podia sumar-se a “les estratègies de mitigació i adaptació a l’escalfament global” però, especificava, sempre de manera local. No arriba a cap conclusió amb un efecte global.
El blanquejament “tindria un efecte local […], i no regional o global”, explica Aguilar, i “no podem combatre amb mesures locals un efecte global” com és el canvi climàtic. La seva conclusió és la mateixa a la qual va arribar la investigació que cita Pablo Campra a l’entrevista del podcast: que el potencial efecte de les superfícies amb un albedo elevat es limita a una “escala local”, mentre que en allunyar-nos d’aquestes àrees l’efecte era petit o nul. Articles més recents, com aquest del 2018 publicat a Nature Geoscience arriben a la mateixa conclusió.
“Una superfície blanca s'encalenteix menys al sol que una fosca, i per tant emblanquinar les cases és una mesura d’adaptació”, desenvolupa José Antonio Guijarro, gestor de dades meteorològiques retirat de l’Agència Espanyola de Meteorologia (Aemet). De fet, conclou, això “ja ho saben des de fa molts anys als pobles d'Andalusia, d'Eivissa, etc.”, en referència a les tradicionals edificacions blanques d’aquestes zones.
El canvi climàtic és una qüestió global
L’informe Climate Intervention: Reflecting Sunlight to Cool Earth estableix que “les dues principals opcions per a respondre als riscos del canvi climàtic impliquen mitigació i adaptació”. És a dir, el document proposa afrontar la situació climàtica des de dues vessants: reduir (o fins i tot eliminar) l’emissió de gasos d’efecte hivernacle per part dels éssers humans; i adaptar-nos als escenaris dibuixats pel canvi climàtic. Les estratègies de modificació de l’albedo les considera com “una família d’aproximacions més especulativa” que busca compensar l’escalfament climàtic generat pels gasos, i recorda: “Les tècniques de modificació de l’albedo emmascaren els efectes de l’efecte hivernacle; no redueixen les concentracions de gasos d’efecte hivernacle”.
És a dir, tot i que, com explicàvem, les estratègies de “blanquejar” les superfícies de ciutats i camps puguin funcionar a nivell local, no són una eina de mitigació del canvi climàtic “moltíssim més potent que el CO2”, com assegura Campra. El consens científic, tal com il·lustren les Nacions Unides, apunten a les emissions de gasos d’efecte hivernacle com a principal causa —que no l’única— darrere l’escalfament global. Els estudis científics que es resumeixen a l'IPCC demostren amb claredat que l'impacte sobre el clima dels gasos d'efecte hivernacle és molt superior al del canvi d'usos del sòl, conclou Aguilar.
Illa de calor a les ciutats
El fenomen al qual fa referència Pablo Campra es relaciona a les ciutats amb el que s'anomena efecte "illa de calor", és a dir, que pels materials i colors de les seves construccions, la temperatura al centre és més elevada que a la perifèria. Per compensar aquest efecte, una de les solucions és refrescar l'ambient amb vegetació o mitjançant processos de "blanquejament" de zones fosques. Aquestes tècniques poden arribar a reduir les temperatures fins a 2º, però els efectes només funcionaran a de manera local i no revertiran l'augment global de les temperatures.
A Barcelona, el fenomen de l’illa de calor ha arribat a incrementar de forma puntual fins a 7 ºC la temperatura del centre de la ciutat en comparació a la de la perifèria, segons l’estudi dut a terme per Javier Martín-Vide, catedràtic de Geografia Física de la Universitat de Barcelona. Aquest fenomen tan notori ha donat lloc fins i tot a una narrativa anticlimàtica, segons la qual el canvi climàtic no és més que una il·lusió creada per estacions meteorològiques que s’han vist progressivament envoltades d’urbanització. És més aviat al contrari, indica Enric Aguilar, el fenomen se “sobreposa a l’escalfament global i l’agreuja en situacions com les onades de calor”.
En realitat, però, l’efecte de la urbanització sobre les temperatures que enregistren les estacions meteorològiques ja es té en compte a l’hora d’observar i ajustar les tendències. Diversos estudis (aquí i aquí) han descartat la possibilitat que les illes de calor afectin a la tendència en augment de la temperatura a les ciutats: la dels entorns urbans és poc diferent a la dels entorns rurals.