Només un de cada sis dels “4.200 represaliats” que cita Turull estan “pendents d’un judici”

Què s’ha dit?

Que a Catalunya hi ha més de 4.200 represaliats pendents d’un judici o un altre”.

Què en sabem?

Òmnium Cultural xifra en 4.200 els “represaliats per defensar el dret a l’autodeterminació”, però no tothom està pendent d’un judici. L’organització calcula que n’hi ha 700 amb una causa oberta.

Comparteix aquesta verificació:

Coneix al nostre metodologia

El secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull, va assegurar en la seva intervenció a la cloenda del segon Congrés de la formació que a Catalunya "hi ha més de 4.200 represaliats pendents d'un judici o altre" (al minut 21:44).

És enganyós. Òmnium Cultural va actualitzar fa uns dies les dades de "la repressió contra el moviment independentista" i va xifrar en més de 4.200 els "represaliats per defensar el dret a l'autodeterminació". No obstant, aquests 4.200 inclouen ferits i persones que no van arribar a judici a les quals se'ls va arxivar la causa judicial. La mateixa entitat assenyala que "queden al voltant de 700 persones amb una causa oberta".

"Hi ha més de 4.200 represaliats pendents dʻun judici o un altre"

Jordi Turull, Junts

Les llistes de "represaliats"

Òmnium Cultural, que es defineix com "una entitat sense ànim de lucre que defensa els drets civils i les llibertats dels catalans", ha anat elaborant en els darrers anys un recompte del nombre de persones que considera que han estat o estan represaliades a Catalunya. El 14 de juliol va publicar la darrera actualització i va llançar el portal Antirepressiva, "el mapa de la repressió".

L'entitat xifra en més de 4.200 el nombre de "represaliats per defensar el dret a l'autodeterminació". Aquest càlcul és la suma de:

• 1.639 "víctimes de la violència policial i d'agressions feixistes"
• 1.432 persones investigades en processos penals
• 1.200 persones afectades per procediments administratius i comptables
• 65 víctimes de l'espionatge polític de l'Estat espanyol

Això suma 4.336 persones. Tot i això, no totes elles tenen causes obertes o pendents amb la justícia, com indica la mateixa entitat i a diferència del que va afirmar Jordi Turull.

Ens hem posat en contacte amb el departament de premsa de Junts per Catalunya preguntant per les declaracions del secretari general del partit, però a l'hora de publicar aquest article no havíem obtingut resposta.

"700 persones amb una causa oberta"

A l'apartat "causes obertes", Òmnium Cultural apunta que actualment "queden al voltant de 700 persones amb una causa oberta, pendent de ser processades i/o jutjades, algunes des de fa més de quatre anys". La mateixa entitat explica que des del setembre del 2017 hi ha hagut "més de 1.400 persones investigades en procediments penals". D'aquestes, "a més de 500 els han arxivat la causa" i "han arribat a judici més de 150 persones, amb resultats semblants entre absolucions i condemnes".

Al capítol de "causes obertes", Òmnium Cultura inclou diferents causes i detalla les persones afectades.

• Els set "exiliats" fan referència a Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Lluís Puig, Marta Rovira i Meritxell Serret i Anna Gabriel (totes dues s'han presentat davant del Tribunal Suprem).

• La causa del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, que "va arribar a investigar 48 persones" i "ha conclòs amb les 27 actuals i els tres que han passat pel TSJC per la seva condició d'aforats". Òmnium relata que també ha servit per "nodrir bona part de la investigació del jutjat d'instrucció 18 contra 10 persones". A més, el Tribunal de Comptes "ha perseguit fins a 54 persones, moltes ja investigades en procediments paral·lels de caràcter penal".

• Els 712 alcaldes que la Fiscalia va anunciar que investigaria per l'1 d'octubre. Al final, la Justícia va acabar obrint diligències contra 78 persones. D'ells, a 65 se'ls ha arxivat la causa, dos han estat absolts, dos han estat condemnats i en queden nou amb la instrucció oberta o pendents del judici oral.

• Les persones relacionades amb dues operacions. L'operació Judes, un procediment de l'Audiència Nacional. El 2019 van ser detingudes nou persones vinculades als CDR, set empresonades durant tres mesos. El 2020, es van fer quatre noves imputacions. I l'Operació Volhov, en què la Guàrdia Civil va fer 21 detencions i 31 registres l'octubre del 2020 "contra empresaris i polítics independentistes pel suposat finançament del Procés o de projectes com el Tsunami Democràtic".

• Tres causes. La causa secreta 104/2017, de la qual no s'ha pogut accedir al contingut. La causa secreta contra Tsunami Democràtic, en què l'Audiència Nacional investiga l'organització i l'estructura del Tsunami Democràtic, és un moviment de la societat civil de protesta contra la sentència del judici del Procés. No s'hi ha tingut accés. I la causa contra l'acció exterior de la Generalitat, en què s'investiga 10 persones "ja perseguides pel Tribunal de Comptes i algunes pel jutjat d'instrucció 13 de Barcelona".

• Les mobilitzacions posteriors a la sentència del Suprem. En aquest cas, Òmnium sosté que "bona part de les causes continuen obertes" a diferents jutjats d'instrucció o "pendents de judici per jutjats penals i audiències provincials". Òmnium cita:
• Una cinquantena d'investigats pel jutjat d'instrucció 4 de Granollers pel tall de la C-17 a l'Ametlla del Vallès.
• 200 persones investigades al jutjat d'instrucció 4 de Figueres pel tall del Tsunami Democràtic entre la Jonquera i el Pertús.
• 3 persones investigades pel tall de l'AP-7 a Salt. Altres 49 van ser arxivades.
• 16 detinguts i vuit condemnats a les protestes del desembre del 2019 al Camp Nou amb motiu del Barça-Madrid.
• Anonymous Catalunya per haver donat suport a les xarxes socials a les convocatòries contra la sentència del Procés.
• Els quatre membres independentistes de la Mesa del Parlament a l'anterior legislatura: Roger Torrent, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado. I els cinc membres de la Sindicatura Electoral de l'1 d'octubre, que van ser absolts. Tot i això, l'Audiència Provincial ha ordenat la repetició del judici.
• Finalment, Òmnium cita altres casos, en què inclou 38 persones amb procediments que continuen oberts, diverses detencions que segueixen en instrucció i un jove que està pendent del recurs de cassació.

1.600 ferits i altres casos

Òmnium afegeix al recompte "1.639 víctimes de la violència policial i d'agressions feixistes". En aquest capítol inclou:

• 1.066 per "exercir el dret a vot al referèndum de l'1-O".
• 438 per "exercir el dret de reunió en mobilitzacions de protesta per la sentència en el judici a la democràcia".
• 117 per "exercir el dret de reunió i protesta en mobilitzacions el 2018".
• 18 "d'agressions feixistes contra activistes independentistes".

Òmnium també engloba 1.200 persones afectades per procediments administratius i comptables i 65 víctimes de l'espionatge (referent a l'informe de Citizen Lab).