No s’ha demostrat que la fecundació in vitro incrementi el risc que els infants desenvolupin càncer abans dels 14 anys
Alguns estudis han trobat una vinculació entre ambdós factors, però altres no, i els que l’han trobat no n’han pogut determinar l’origen. En ambdós casos la incidència es manté baixa
Què s’ha dit?
Que els infants nascuts per tractaments de fecundació in vitro tenen una major incidència de tumors pediàtrics.
Què en sabem?
Mai s’ha pogut establir una relació causal entre aquesta tècnica de reproducció assistida i un major risc en el desenvolupament de tumors pediàtrics. Alguns estudis han trobat una vinculació entre ambdós factors, però altres no, i els que l’han trobat no han pogut determinar si la causa són les tècniques emprades o la pròpia infertilitat dels progenitors. A més a més, la incidència de tumors pediàtrics és molt reduïda estigui o no vinculada amb la fecundació in vitro.
Un vídeo de YouTube amb més de 230.000 reproduccions ha assegurat que els infants nascuts per tractaments de fecundació in vitro (FIV) tenen “una major incidència de tumors pediàtrics” que els gestats en embarassos naturals. Aquesta suposada vinculació es porta estudiant des de la dècada de 1990, però les diferències metodològiques entre els estudis duts a terme han portat a conclusions dispars, i han donat lloc a nombrosos articles en la premsa generalista que poden haver confós la població sobre el que realment se sap de l’assumpte. Ara com ara mai s’ha pogut establir una relació causal entre la tècnica de reproducció assistida i un major risc en el desenvolupament de tumors pediàtrics.
Els experts consultats per Verificat, així com les revisions sistemàtiques i metaanàlisis publicades, assenyalen que donada la natura dels estudis i el nombre de pacients analitzats en cadascun, segons ells massa reduït, tampoc s’ha pogut demostrar una associació clara entre els dos factors. Els treballs que hi han trobat un vincle, a més a més, no han estat capaços d’identificar quina seria la causa al darrere: si les tècniques i fàrmacs emprats, la pròpia infertilitat dels progenitors o altres factors.
En qualsevol cas, la incidència dels tumors pediàtrics és reduïda en ambdós casos i els estudis que n’han trobat un augment vinculat a la FIV apunten que el risc es manté baix. Agafant les dades més pessimistes, a les quals va arribar una revisió sistemàtica del 2013, dels 165 tumors anuals diagnosticats a cada milió d’infants menors de 14 anys a Espanya, només quatre estarien relacionats amb tractaments de fertilitat, entre els quals s’inclou la FIV. Amb l’evidència disponible, asseguren els científics consultats, no existeix preocupació en la comunitat mèdica respecte de la seguretat de la fecundació in vitro.
"Hi ha més de 200 publicacions on es recull una major incidència de tumors pediàtrics en nens que han estat generats per fecundació in vitro"
Els naixements mitjançant fecundació in vitro —un tractament de reproducció assistida basat en la unió d’un òvul amb els espermatozoides al laboratori a través de diferents tècniques i la posterior transferència a l’úter matern— van superar els 8 milions arreu del món el 2018. A Espanya, capdavantera quant a xifres de reproducció assistida a Europa, el 2019 al voltant del 6,5% dels 359.770 bebès nascuts aquell any van fer-ho amb aquesta tècnica. A mesura que les xifres de reproducció assistida han crescut —a Espanya van augmentar en un 28% entre 2014 i 2018—, també han aparegut estudis que busquen avaluar la seguretat d’aquests tractaments a llarg termini.
Els resultats de les cinc revisions sistemàtiques i metaanàlisis que hem trobat publicades entre el 2005 i 2020 són variats. Tant el primer estudi, del 2005, com els dos darrers, un publicat el 2019 i un el 2020, no van trobar que els infants nascuts per fecundació in vitro tinguin un major risc de tumors de manera general. El darrer sí que apunta que una tècnica de reproducció assistida en concret, la transmissió d’embrions creats in vitro congelats, podria incrementar el risc de tumors pediàtrics, encara que destaca que els resultats no són concloents i cal més recerca.
En canvi, una altra revisió del 2019 i una del 2013, sí que van trobar una major incidència de tumors en infants nascuts a través de tècniques de reproducció assistida, entre les quals s’hi troba la FIV, tot i que cap de les dues va ser capaç d’identificar la causa d’aquest augment. El treball del 2013, que va reportar el major risc dels tractaments de fertilitat, apunta que en qualsevol cas “el risc absolut [mesura del risc que presenta una situació determinada] de càncer entre infants nascuts després de tractaments de fertilitat és baix”.
Aplicant les dades de la revisió a Espanya, on cada any es diagnostiquen 165 tumors pediàtrics per cada milió d’infants menors de 14 anys, les tècniques de fertilitat estarien relacionades amb quatre d’aquests casos.
Mostres massa reduïdes
Aquestes diferències en els resultats, tant entre estudis com entre revisions, s’explica per la mida sempre reduïda de la mostra. “La incidència de càncer infantil és tan petita [165 casos l’any per cada milió d’infants a Espanya] que necessites una població [molt] gran” per a comparar els riscos, explica a Verificat Luis Madero, cap del Servei d’Oncologia i Hematologia Pediàtriques de l’Hospital Universitari Niño Jesús de Madrid i membre de la Societat Espanyola d’Oncologia Pediàtrica (SEHOP), apuntant que fins i tot els estudis amb milions d’infants són insuficients.
L’expert ho exemplifica amb una investigació duta a terme a Noruega el 2016 —que no va trobar un increment de risc de càncer en general en nadons nascuts per FIV, però sí per a alguns tipus de tumors— en una població de 1.629.000 infants. D’aquests, només 25.700 havien estat concebuts mitjançant fecundació in vitro, i entre ells es van detectar 51 tumors pediàtrics. “El registre és molt petit, i no es poden extrapolar els resultats”, conclou Madero, que també és catedràtic de pediatria a la Universitat Autònoma de Madrid (UAM).
Amb tot, els experts consultats per Verificat transmeten un missatge de tranquil·litat. “No hi ha cap evidència […] que les tècniques de fecundació in vitro, qualsevol d’elles, es relacioni amb un major càncer infantil” de manera causal, sentencia el membre de la SEHOP. A més a més, aquests procediments estan “altíssimament controlats per les agències reguladores de tractaments i de fàrmacs, que estan vigilants al respecte i les prohibeixen davant de qualsevol dubte”, apunta José Serna, metge membre de la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia (SEGO) i director mèdic de la clínica de l’Institut Valencià d’Infertilitat (IVI) a Saragossa.
Factors de confusió
Les revisions sistemàtiques i metaanàlisis disponibles també apunten que, en cas que hi hagués un increment del risc de càncer en els infants nascuts per FIV, la natura dels estudis no permet identificar si el motiu es troba en el tractament, en la pròpia infertilitat dels progenitors o en altres factors, ja sigui a causa de l’edat o com a conseqüència d’una malaltia o procés quirúrgic.
“Quan parlem de tractaments de reproducció assistida no estem parlant d'una intervenció única sinó d'un procés que pot presentar enorme variabilitat segons les característiques de la pacient, els protocols que s'apliquin en cada moment, els fàrmacs disponibles i els equipaments i condicions de laboratori, entre molts altres factors”, apunta en un correu a Verificat Melchor Carbonell, ginecòleg de la Unitat de Reproducció Assistida de l’hospital Vall d’Hebron de Barcelona.
El passat agost, un estudi dut a terme a Taiwan amb una mostra de més de 2 milions de nens assegurava haver trobat una associació independentment de la fertilitat dels progenitors. Ara bé, la comunitat científica perfila les asseveracions del treball: “No es pot demostrar [basant-se en aquest estudi] que l’única causa del càncer infantil sigui la tècnica i no la infertilitat d’un dels dos progenitors”, rebat Rocío Núñez, doctora en Biologia per la Universitat Complutense de Madrid (UCM), en una anàlisi publicada a la Revista Iberoamericana de Fertilitat i Salut Humana, de la qual n’és editora, i amb la qual coincideixen els experts consultats per Verificat.
A més a més, l’expert de Vall d’Hebron apunta que cal tenir present que els estudis que avaluen els riscos dels procediments de FIV recullen pacients de, com a mínim 15 anys, com és el cas del treball taiwanès. En aquest temps “hi ha hagut canvis significatius en els tipus d’estimulació i en les tecnologies de laboratori”, de manera que els resultats no són generalitzables a les tècniques emprades avui dia, una apreciació que també feia Daniel Brison, director científic del Departament de Medicina Reproductiva de la Universitat de Manchester en una entrevista de Science Media Centre (SMC) del Regne Unit.
Una base per a estudis més detallats
Els experts consultats coincideixen a apuntar que els estudis que avaluen els riscos de les tècniques de reproducció assistida són necessaris, i han de servir per a dissenyar treballs més específics que permetin acotar el risc en cas que existeixi, però que cal analitzar-los “amb una correcta perspectiva de la realitat clínica”, recorda Carbonell.
En aquest sentit, i per tal de millorar els estudis fets fins ara, Luis Madero, del SEHOP, demana confeccionar “un registre poblacional” amb tots els infants que neixen i incloure-hi “un registre de càncer” per tal “d’incloure tota la població” i evitar possibles biaixos. Aquest tipus de base de dades, assegura, permetria analitzar de manera més àmplia i plural aquests suposats riscos.
Per la seva banda, José Serna, del SEGO, recorda que, per ara, les poblacions que comparen els estudis “són diferents”. Per a identificar si els tractaments de reproducció assistida comporten un risc major, raona l’expert, caldria comparar els seus efectes en parelles que no els necessiten amb altres que sí que els necessitin. “Així tindries poblacions comparables”, conclou, “però això no té cabuda”.
