No és il·legal vacunar els nens contra la covid-19
Un cartell que circula per diversos grups de Telegram ho assegura, però és fals
Què s’ha dit?
Un cartell que circula per Telegram assegura que és il·legal vacunar els nens contra la covid-19.
Què en sabem?
La Llei en qüestió no afecta a Espanya, donat que és de l’Uruguai, però en qualsevol cas parla de la il·legalitat d’emprar tractaments experimentals, la qual cosa no aplica a les vacunes.
Ens heu enviat un cartell que està circulant per diversos grups de Telegram que afirma que “és il·legal vacunar els nens contra la covid-19”, perquè “la Llei Núm. 17823: “Codi de la infantesa i l'adolescència” en la seva Cap. XI, Art. 74 (Principis d'Humanitat), refereix que cap nen pot ser sotmès a experiments mèdics o científics”, i que les vacunes encara estan en “fase experimental” i, per tant, no haurien de ser emprades en nens. Això és ENGANYÓS. La llei que cita el cartell és real, però afecta només l'Uruguai, i sobretot fa referència a les vacunes en fase experimental (abans dels assajos clínics). A Espanya, la Comissió de Salut Pública acaba de donar llum verda a l'administració de la vacuna de Pfizer contra la covid-19 per al grup de 5 a 11 anys, després que els assajos clínics demostressin que aquestes són segures per a ells.
"Sabies que és il·legal vacunar a nens contra la covid-19? La Llei Núm. 17823: “CODI DE LA INFANTESA I L'ADOLESCÈNCIA” en la seva Cap. XI, Art. 74 (Principis d'Humanitat), refereix que cap nen pot ser sotmès a experiments mèdics o científics. Les vacunes utilitzades es troben encara en fase experimental. Això ho sabem gràcies a l'informe del 23/8/21 de Pfizer, en el qual especifiquen que la fi de la fase experimental de la seva vacuna en menors de 12 anys, serà el 30 de novembre de 2023."
El missatge està corrent a través de grups de Telegram, així com grups de Facebook de països d'Amèrica Llatina, però la veritat és que la llei a la qual fa referència el cartell “va ser aprovada a l'Uruguai el 7 de setembre de 2004”, tal com assenyala a Verificat Xavier de Bernat Jiménez, advocat sènior de l'àrea de Litigació i Arbitratge de AGM Advocats. “Per tant, no es tracta d'una Llei d'aplicació a Espanya”, conclou.
En el cas espanyol, de moment, el que diu la normativa és que sotmetre's a tractaments mèdics, ja siguin vacunes o de qualsevol tipus, no és obligatori: “La Llei 41/2002, de 14 de novembre, bàsica reguladora de l'autonomia del pacient i de drets i obligacions en matèria d'informació i documentació clínica, estableix que tot pacient o usuari té dret a negar-se al tractament, excepte en els casos determinats en la Llei”, que apareixen en el punt 9.2 del mateix article, indica l'advocat. Això també afecta a les vacunes contra la covid-19.
En qualsevol cas, recorda De Bernat, “el que diu la norma uruguaiana és que els nens no podran ser sotmesos a experiments mèdics o científics. No obstant això, l'ús de la vacuna contra la covid-19 aprovada per l'Agència Europea de Medicaments (EMA) no suposa l'experimentació d'aquesta vacuna amb menors, sinó la vacunació d'aquests, una vegada s'han superat les fases de recerca i desenvolupament de la pròpia vacuna”.
La vacunació és opcional
A Espanya, vacunar als nens està recomanat però tampoc és obligatori. Decidir-ho “correspondria a la persona afectada i, quant a les persones menors d'edat i incapaces, a les persones que exerceixin la tutela sobre elles”, conclou De Bernat.
A Europa, no obstant això, el debat sobre la imposició de l'obligatorietat cada vegada està més present. De fet, aquesta setmana la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, ha assenyalat la necessitat d'iniciar un debat sobre si convé imposar aquesta mesura, ja que insisteix que encara que el 66% dels europeus en total estan plenament vacunats, “encara hi ha un terç que no”.
Estudis en menors
Verificat s'ha intentat posar en contacte amb Pfizer preguntant pel suposat informe que cita el missatge, però en el moment de publicar aquesta verificació no havia rebut resposta. El que sí ha trobat ha estat un document emès el 23 d'octubre de 2021 per l'Administració d'Aliments i Medicaments dels Estats Units (FDA), que esmenta un estudi pediàtric fet en bebès i nens d'entre 6 mesos i 12 anys per a avaluar l'efectivitat i la seguretat de la vacuna Comirnaty (Pfizer), i que acabarà, segons el document, el pròxim 30 de novembre de 2023.
Fins ara, la vacunació a Espanya només havia estat aprovada per a majors de 12 anys, però el passat 7 de desembre la Comissió de Salut Pública va autoritzar l'administració de la Corminaty en el grup de 5 a 11 anys a partir del 15 de desembre. La raó és que, tal com indiquen en aquest document, “constitueixen el grup d'edat amb major incidència acumulada de casos de covid-19”, amb més de 200 casos per 100.000 habitants (una tendència que també s'observa als Estats Units). Amb aquesta nova mesura, el govern d'Espanya espera “disminuir la càrrega de malaltia d'aquest col·lectiu i la transmissió en l'entorn familiar, en els centres educatius i en la comunitat”.
La EMA ja va donar llum verda a la seva aplicació
La seva aprovació en nens ve després que s'hagi confirmat a través de diversos assajos clínics que el vial és segur també per a aquest grup de població. Sobre Pfizer, per exemple, es van fer públics al novembre els resultats dels assajos clínics en fase 2 i 3 a menors d'entre 5 i 11 anys, per als quals les injeccions van resultar “ser segures, ben tolerades i van mostrar fortes respostes d'anticossos neutralitzadors”.
Després d'això, diverses organitzacions com la EMA han donat llum verda a l'extensió de l'actual llicència europea de les farmacèutiques Pfizer i BioNTech per a emprar la vacuna en aquest grup de població. L'Administració de Béns Farmacèutics (TGA, per les seves sigles en anglès), que és com la EMA però australiana, també ha aprovat recentment la vacunació amb Comirnaty (Pfizer/BioNTech) en aquest grup d'edat.
A més, altres països ja porten mesos vacunant a aquest grup de població, com és el cas dels Estats Units o Israel. En el primer, la campanya va començar el passat 13 de novembre, i després d'haver inoculat fins avui el vial a més de 5 milions de nens, la seva directora, Rochelle P. Walensky, ha confirmat que no hi ha hagut efectes adversos importants.
El balanç risc-benefici
Una de les crítiques a aquesta nova mesura és si realment és necessari vacunar als nens, donat que es tracta d'un grup per al qual el risc de morir per covid-19 és pràcticament nul. Però la veritat és que, a més de ser el grup en el qual més positius s'estan reportant actualment, “cal no oblidar que algun cas esporàdic sí que pot evolucionar cap a formes més greus", tal com recorda a Verificat Juanjo García, cap de Pediatria de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. Per tant, no vacunar-los implica exposar-los a contreure la infecció i, per tant, a patir formes greus com el SIMP associat a SARS-CoV-2, la covid prolongada i les pneumònies, tal com assenyala en aquest document un grup d'experts de Societat Espanyola de Infectología Pediàtrica (SEIP) i de l'Associació Espanyola de Pediatria (AEP), entitats que també donen suport a la vacunació pediàtrica a Espanya.
És a dir, que encara que el risc de morir per covid-19 en aquest grup d'edat és molt reduït, la malaltia no sempre és innòcua en ells i pot tenir complicacions en alguns casos.
Per exemple, segons un estudi publicat en la revista Frontiers in Pediatrics, el 53% dels casos de covid pediàtric presenten covid persistent, covid prolongat o long covid, amb símptomes com a fatiga, seqüeles cognitives, canvis d'humor, irritabilitat, falta d'atenció i maldecaps mesos després. Un altre estudi, del qual es fa eco British of Medical Journal, dóna un percentatge menor: segons la seva anàlisi, un de cada set nens d'entre 11 i 17 presenten algun símptoma derivat de la covid 15 setmanes després d'haver donat positiu. Per tant, no existeixen estadístiques exactes de quants nens pateixen aquesta síndrome, però és un risc que pot reduir-se amb les vacunes.
Una protecció global
A més, tal com recorda García en aquest article, “estem en el context d'una pandèmia i no podrem aconseguir controlar la infecció si no tenim a gran part de la població vacunada, i això inclou els nens”.
D'altra banda, vacunar els nens també suposa protegir la resta de la societat: “És cert que els nens transmeten la malaltia menys que els adults, però si disminuïm aquesta població susceptible per no estar vacunada a la seva mínima expressió, estem afavorint que el virus no tingui tanta facilitat de transmissió. Per tant, no sols protegim els nens, sinó també el seu entorn —el segon grup que té una incidència més elevada són els adults d'entre 40 i 49 anys, és a dir, els pares dels nens— i en tercer lloc protegim les persones vulnerables, que poden ser els avis d'aquests nens”, conclou el pediatre.
Quant als efectes adversos observats després de la vacunació són lleus, similars a aquells en adults i en altres vacunes recomanades per als nens, sent el més comú el dolor de braç. Segons indiquen els CDC, aquests efectes adversos “podrien afectar la capacitat del teu fill de dur a terme activitats diàries, però haurien d'anar-se'n en qüestió de pocs dies”. I afegeix: “Algunes persones podrien no presentar efectes adversos, i les reaccions al·lèrgiques greus són rares”.