Mig grau més de calor és imperceptible per als humans, però el planeta sí que nota les seves conseqüències
Encara que 0,5 °C més de temperatura en una habitació pugui ser imperceptible, el seu impacte als ecosistemes és notable
Què s’ha dit?
Que la variació de mig grau de les temperatures globals és ridícula perquè és pràcticament imperceptible si aquest augment es produeix en espais com habitacions.
Què en sabem?
Els efectes de l’augment de les temperatures globals no es mesuren en funció de la sensació tèrmica que produeixen, sinó de l’impacte que causen a la circulació de l’atmosfera i als ecosistemes. La freqüència més gran de temperatures extremes causa, per exemple, morts atribuïbles a la calor, per la qual cosa l’augment de 0,5 °C sí que ja té un impacte en la salut de les persones.
Un pòdcast amb més de 1.100 reproduccions a iVoox i presència a altres plataformes d'àudio com Apple Podcasts i Spreaker, ha relativitzat l'impacte de l'augment de les temperatures globals, assenyalant que durant l'estiu a Anglaterra els valors poden pujar fins a 28 °C per després baixar a l'hivern fins als -2 °C. Per tant, segueix, “si a mi em canviessin la temperatura de l'habitació 0,5 °C graus, potser no ho noto tant”.
És una reflexió ENGANYOSA. No es poden comparar les variacions de temperatura a una habitació o les que s'experimenten diàriament en un lloc, amb l'increment de la temperatura mitjana del planeta. El planeta sí que és sensible als canvis de temperatures, encara que per la percepció humana siguin insignificants. Hi ha evidències que els 1,1 °C que portem d'augment de temperatures globals mitjanes ja ha alterat la circulació climàtica i ha augmentat la freqüència i/o intensitat de fenòmens meteorològics extrems com les onades de calor, la sequera i els huracans.
Estem parlant de la detecció d'una variació de temperatura ridícula [de mig grau] […] Jo, per exemple aquí, a Anglaterra a l'estiu puc tenir 28 °C i a l'hivern puc tenir -2 °C. Però si a mi em canviessin la temperatura de l'habitació mig grau potser no ho noto tant.
L'orador estableix una falsa analogia perquè equipara la sensació tèrmica que algú pot tenir a la seva habitació amb els efectes que aquest mitjà grau d'augment de temperatura global té al planeta. Aquesta analogia és tramposa perquè parteix de la base que els efectes del canvi climàtic s'han de percebre a escala tèrmica perquè siguin notoris o rellevants, però l'escalfament global causa molts altres efectes, més enllà de si l'augment de les temperatures pot ser perceptible o no.
La xifra d'1,1 ºC és una mitjana i no afecta totes les regions del planeta per igual, encara que els efectes de la pujada de temperatures i el posterior canvi climàtic sí que ja s'han sentit en pràcticament totes les regions del planeta. Per exemple, “s'espera que la meitat dels continents s'escalfi més que no pas les àrees costaneres. La topografia regional, com les cadenes muntanyenques, també hi influirà”, indica la Corporació Universitària de Recerca Atmosfèrica (UCAR, per les sigles en anglès), un centre orientat a investigar l'impacte del canvi climàtic. A més, “en latituds altes, especialment a prop de l'Àrtic, les temperatures s'estan incrementant més ràpidament que en llocs més propers a l'equador”.
De fet, a l'Àrtic, l'escalfament és entre el doble i el triple que la mitjana global, d'acord amb un informe especial de l'IPCC, el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic, l'entitat científica líder en aquesta matèria. A Europa passa una cosa semblant. L'Organització Meteorològica Mundial (OMM) apunta que és el continent amb un escalfament més ràpid, xifrat en 0,5 °C per dècada, en els darrers 30 anys.
Els problemes associats a l'augment de temperatures
L'augment de les temperatures fins a un grau ja ha originat canvis en la circulació atmosfèrica i ha impactat a la vida de les persones, però, de nou, el tipus de fenomen extrem varia als diferents punts del planeta. Segons la UCAR, alguns llocs estan registrant una quantitat més gran de precipitacions, mentre que altres estaran exposades a sequeres més freqüents.
A Espanya, els exemples més clars són l'augment d'onades de calor, de freqüència de nits tropicals i tòrrides, el risc de desertificació més gran per les sequeres i una Mediterrània cada vegada més calenta. Aquesta anàlisi de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), publicada el 2019, assenyala que l'estació càlida dura a Espanya cinc setmanes més ara que als anys vuitanta, però a més, també s'han “multiplicat les nits tropicals –aquelles en què les mínimes superen els 20 °C— i les nits tòrrides —amb mínimes de més de 25 °C—”, tal com indica a Verificat Javier Sigró, geògraf i investigador del Centre de Canvi Climàtic (C3) de la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona).
A més, encara que l'increment de temperatures amb prou feines es percebi de forma directa, tal com exposa el comentador del pòdcast, sí que està afectant la salut de les persones, sobretot en grups més vulnerables, com ara nens i ancians. Les temperatures extremes, que han augmentat gradualment tant en intensitat com en freqüència a Espanya, han estat vinculades, per ara, al voltant de 4.700 morts el 2022, segons els càlculs de MoMo, el sistema de monitoratge de la mortalitat diària per totes les causes elaborat per l'Institut de Salut Carles III (ISCIII), encara que les xifres podrien ser més grans. De fet, Espanya és el país europeu amb més risc de mort per calor extrema, segons assenyala el darrer informe científic The Lancet countdown.
A més, segons les estimacions de l'ONU, entre el 2030 i el 2050, s'espera que el canvi climàtic causi aproximadament 250.000 morts addicionals a l'any al món, derivades de la malnutrició (per la dificultat d'accés a aliments), malària, diarrea i estrès calòric.
No és el mateix 1,1 ºC que 1,5 ºC ni que 2 ºC
Finalment, no és el mateix que les temperatures pugin de 1 ºC a 1,5 ºC, el límit acordat a l'Acord de París, que de 1,5 ºC a 2 ºC. En tots dos casos són mig grau de diferència, però els riscos relacionats amb el clima per als sistemes naturals i humans a partir dels 1,5 ºC són, tal com assenyala un informe especial de l'IPCC sobre el tema, “menors que amb un escalfament global de 2 °C”. Aquests riscos, segueix l'informe, depenen "de la magnitud i el ritme de l'escalfament, la ubicació geogràfica i els nivells de desenvolupament i vulnerabilitat, així com de les opcions d'adaptació i mitigació que s'elegeixin i de la implementació".
“Aquestes dues marques al termòmetre, 1,5 °C i 2 °C, són els límits de seguretat que, encara que difuses, ens marquen on són els límits del planeta”, assenyala l'ambientòleg Andreu Escrivá al seu llibre I ara jo què faig?. Segons l'informe Global Annual to Decadal Climate Update (Butlletí sobre el clima mundial anual a decenal), elaborada per l'Oficina Meteorològica del Regne Unit, actualment hi ha un 50% de probabilitats que les temperatures globals sobrepassin temporalment la marca de l'1,5° C entre el 2022 i el 2026. Per al període comprès entre el 2017 i el 2021, la probabilitat de superació del llindar indicat era del 10 %.
"El mig grau que hi ha entre 1,5 ºC i 2 ºC és crucial per evitar el patiment de milions de persones i la devastació d'àmplies àrees, poblades i naturals", segueix Escrivà. “Els graus que venen després del 2 °C són els que ens faran perdre el control perquè s'activaran processos que no serem capaços de controlar, i que tot just ara comencem a comprendre [els anomenats punts d'inflexió climàtica, dels quals el risc de desencadenar-se és alt a partir dels 2°C per sobre de les temperatures preindustrials, segons el Sisè Informe d'Avaluació de l'IPCC]. Com podem fer que una selva torni a ser humida si s'ha assecat? En quina nevera gegantina fiquem Groenlàndia una vegada que s'hagi començat el procés irreversible del desglaç?”, reflexiona.
L'IPCC destaca algun dels canvis que succeirien en un escenari d'1,5 ºC respecte a 2 ºC, com la calor extrema, que si en un escenari on les temperatures no han estat alterades per l'activitat humana ocorre una vegada, a un escenari de 1,5 ºC es produiria 4,1 vegades per dècada, i 5,6 vegades amb 2 ºC.
En temes de biodiversitat, els autors indiquen que en un escenari d'1,5 ºC, de 105.000 espècies estudiades, es preveu que el 6% dels insectes, el 8% de les plantes i el 4% dels vertebrats perdin més de la meitat del seu rang geogràfic determinat pel clima, en comparació del 18 % dels insectes, el 16 % de les plantes i el 8 % dels vertebrats per a un escalfament global de 2 °C.
Més enllà d'això, l'augment de mig grau, tal com recull una altra publicació de l'IPCC, explica Sigró, “suposa que el nombre d'éssers humans exposats a esdeveniments de calor augmenta en 2.000 milions de persones, a estrès hídric augmenta en més de 300.000 persones –a la Mediterrània, es preveu que aquest passi del 9% en 1,5 ºC a 17% en 2 ºC–, i les persones exposades a una degradació del seu hàbitat passen de 91 a 680 milions”.
