Madrid va complir pels pèls els requisits d’emissions europeus el 2022, però fins ara incomplia igual que Barcelona
No és cert del tot, tant Madrid com Barcelona han estat sancionats per incomplir els nivells de NO2 durant molts anys.
Què s’ha dit?
Que Barcelona no està complint amb la normativa de contaminació atmosfèrica i Madrid sí.
Què en sabem?
El 2022 Madrid va igualar el límit de diòxid de nitrogen i Barcelona el va superar. Però des de 2010 ambdues ciutats han incomplert la majoria d’anys els nivells màxims de NO2.
El candidat del Partit Popular a l'alcaldia de Barcelona, Daniel Sirera, ha afirmat en una entrevista a Economia Digital que Barcelona, a diferència de Madrid, “no està complint la normativa de contaminació atmosfèrica”.
És ENGANYÓS. Tot i que el 2022 Madrid va igualar el límit de NO2 permès per la UE i Barcelona el va superar en 2 micrograms, les dues ciutats tenen una trajectòria d’emissions molt similar. Entre 2010 i 2018 ambdues han incomplert els nivells màxims anuals de diòxid de nitrogen (NO2), segons ha sentenciat una condemna del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) el desembre de 2022. El 2019, 2020 i 2021 Madrid va seguir incomplint el límit d’exposició anual de 40 micrograms de nitrogen per metre cúbic (µg/m³ NO2) establert com al màxim permès el 2008 per la Unió Europea, segons els informes anuals del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO). En canvi, Barcelona va sobrepassar el límit el 2019, però no el 2020 ni el 2021.
El diòxid de nitrogen (NO2) és el contaminant que més relació té amb el sector del transport perquè es genera amb la crema de combustibles. La resta de contaminants, excepte l’ozó que ha variat en funció de l’any, s’han mantingut dins els límits de la UE en ambdues ciutats en el període 2010-2022.
“S’ha de regular el tema de la zona de baixes emissions, però no com s’ha fet a Barcelona, que no està complint la normativa de contaminació atmosfèrica, sinó com a Madrid, que sí la compleix”.
Daniel Sirera, candidat del Partit Popular a l’alcaldia de Barcelona
Sirera feia les seves declaracions en relació a la zona de baixes emissions (ZBE), però la diferència entre Barcelona i Madrid no és atribuïble directament a la política ambiental de cada ciutat, sinó que també s’ha de tenir en consideració les condicions atmosfèriques de cada ciutat, com apunten a Verificat els investigadors Julio Díaz, codirector de la Unitat de Referència en Canvi climàtic, Salut i Medi ambient urbà del Instituto de Salud Carlos III (ISCIII), a Madrid, i Mark Nieuwenhuijsen, director de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi ambient i Salut de l’Institut de Salut Global (ISGlobal), a Barcelona.
Les zona de baixes emissions limiten el nombre de vehicles que poden circular en una àrea determinada de la ciutat. En el cas madrileny, des del setembre de 2021 s’engloba dins l’estratègia Madrid 360, i substitueix l’antic Madrid Central, impulsat durant el mandat de Manuela Carmena i que va ser anul·lat pel Tribunal de Justícia de Madrid el 2021 per un error de forma. La ZBE de Barcelona està en funcionament i aplica sancions des del setembre de 2021.
El 2022 Madrid iguala el límit i Barcelona el supera
L’any passat va ser el primer en què Madrid no va incomplir el valor límit legal del diòxid de nitrogen (40 µg/m³ NO2) des que va entrar en vigor el 2010 la directiva europea que el limita, segons les dades del resum anual de qualitat de l’aire de l’Ajuntament de Madrid i com també explicita l’informe de la qualitat de l’aire d’Ecologistes en Acció Madrid. L’estació de la plaça Elíptica, ubicada entre el districte d’Usera i Carabanchel, al centre de la ciutat, va ser la que va registrar el valor mitjà més elevat, 40 µg/m³ NO2, quedant a punt de sobrepassar-lo.
En canvi, una de les estacions que mesura els contaminants de l’aire de Barcelona (Eixample) va assolir els 42 µg/m³ NO2 el 2022, segons les dades de la Generalitat de Catalunya, l’única que ha excedit el límit de tota Catalunya aquest any.
El criteri europeu estableix que els Estats membres han de respectar els límits “en totes les seves zones i aglomeracions”. És a dir, si una de les estacions que mesuren la contaminació de l’aire supera el valor límit anual, la ciutat o àrea ja incompleix la normativa. Per tant, el 2022 Madrid entra tot just dins el marge europeu i Barcelona, no.
Hem preguntat al departament de premsa del candidat popular en quines fonts basava la seva declaració, que ja havia repetit anteriorment en una entrevista al programa El Pentàgon de 8TV (a partir del minut 55:32), però en el moment de publicar aquesta verificació no havíem obtingut cap resposta.
Incompliment sistemàtic des del 2010
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va condemnar el passat 22 de desembre Espanya per superar de forma “sistemàtica i continuada” la limitació fixada d’emissions de diòxid de nitrogen a Madrid i l'àrea metropolitana de Barcelona.
A més, encara que aquesta sanció fa referència al període comprès entre 2010 i 2018, Madrid ha continuat incomplint els exercicis d'avaluació de la qualitat de l'aire del 2019, 2020 i 2021, segons reflecteixen els informes anuals del MITECO. En el cas de l'àrea metropolitana de Barcelona, es va depassar el límit 2019, però no el 2020 ni el 2021.
És a dir, des del 2010, quan va entrar en vigor la directiva europea, Barcelona no ha superat els 40 µg/m³ de NO2 durant dos anys (2020 i 2021), coincidint amb les restriccions per la pandèmia, i Madrid un any (2022).
Influència del temps atmosfèric
Aquesta diferència en el compliment de la directiva europea també pot estar condicionada per la meteorologia. La quantitat de contaminants a l’atmosfera és la diferència entre els que s’han emès, arran de la circulació de cotxes, per exemple, i els que s’eliminen amb certes condicions atmosfèriques, com la pluja i el vent, segons explica el Portal de qualitat de l’aire de l’Ajuntament de Madrid i també el professor Julio Díaz, del ISCIII, a Verificat.
Precisament per això, la diferència d’emissions entre Barcelona i Madrid no és atribuïble directament a la zona de baixes emissions de cap de les dues ciutats, sinó que també s’ha de tenir en consideració el temps atmosfèric de cada ciutat, segons indiquen Díaz, i Mark Nieuwenhuijsen, investigador del ISGlobal.
A més, des del punt de vista de la salut és “irrellevant” que es compleixi el límit de 40 µg/m³ per poc, perquè el NO2 no deixa de ser perjudicial, segons apunta Díaz. I, de fet, el límit de NO2 recomanat per l’Organització Mundial de la Salut des de 2021 és quatre vegades inferior: 10 µg/m³.