Les prediccions sobre el clima no s’han equivocat, al contrari del que assenyala Esperanza Aguirre
Les afirmacions d’Esperanza Aguirre sobre el clima són enganyoses
Què s’ha dit?
Que les prediccions per a les darreres dècades sobre el clima no s’han complert.
Què en sabem?
Que les prediccions no són perfectes i en ocasions els resultats que donen no són precisos al 100%, però han estat capaços de preveure amb força precisió des que comencessin a desenvolupar-se, allà pels anys 70, que la Terra s’escalfaria progressivament com a conseqüència del canvi climàtic.
L'expresidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, que actualment és col·laboradora del programa de Cuatro Todo es mentira, ha assenyalat durant l'emissió de l'1 de juliol que les "prediccions catastrofistes sobre el clima no han fet més que equivocar-se", i que "ni una sola de les […] que s'han fet" s'ha complert. La seva afirmació és ENGANYOSA. Les prediccions dels models climàtics no són perfectes, però fins i tot les primeres, publicades a la dècada de 1970, van ser capaces de vaticinar què passaria en les dècades posteriors.
Diverses reavaluacions sobre models climàtics, incloses les que fa el Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) de les Nacions Unides, l'entitat científica líder en l'avaluació del canvi climàtic, han arribat a la conclusió que els models climàtics dissenyats per saber com influiria l'emissió de gasos d'efecte hivernacle procedents de l'activitat humana al planeta, van encertar en assenyalar que, efectivament, les temperatures augmentarien en les dècades posteriors.
Aquestes prediccions catastrofistes sobre el clima no han fet més que equivocar-se. No s'ha complert res, ni una de les prediccions que han fet: ni per a l'any 2000, ni per al 2002, ni per al 2010. Res no s'ha complert.
Les prediccions de què parla Aguirre són el resultat d'una sèrie de treballs que en ciència es coneixen com a models climàtics, anàlisis basades en complexes equacions fisicomatemàtiques que el que intenten és simular com funciona el sistema climàtic en conjunt tenint en compte diferents aspectes i variables. “Els models climàtics fan projeccions en funció d'uns escenaris sobre com poden evolucionar les emissions de gasos amb efecte hivernacle. Mai no es dóna una predicció única, sinó que es planteja com pot evolucionar el clima sota determinats supòsits”, explica a Verificat Javier Sigró, geògraf i investigador del Centre de Canvi Climàtic (C3) de la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona), que posa com a exemple d'aquests suposats escenaris en què “deixem d'emetre CO2 si adoptem mesures de control d'emissions determinades, o no, etc”.
Per exemple, al Cinquè Informe d'Avaluació de l'IPCC, publicat el 2014, els autors van considerar més de 1.200 escenaris diferents. En un altre de més recent (2018) sobre el que pot passar amb un escalfament de 1,5ºC o 2ºC, els experts van plantejar al voltant de 400 escenaris diferents. Això vol dir que les prediccions sobre el clima no són úniques, sinó que els resultats mostren un ventall de possibilitats en funció de si es tenen en compte certs elements o altres.
El clima, a més, depèn d'infinitat de variables i, tal com indica l'IPCC en aquest informe relativament recent sobre models climàtics, tenir en compte més detalls de cadascuna també incrementa la possibilitat d'error d'aquests models climàtics. "Cap model no pot fer prediccions completament perfectes", assenyalen els autors en un dels materials suplementaris d'aquest estudi sobre desinformació climàtica, que analitza narratives com la de l'expolítica. La utilitat d'aquests models rau en què permeten dibuixar escenaris realistes per poder prendre decisions i anticipar-nos als esdeveniments futurs.
Tot i això, la comunitat científica insisteix en les revisions sobre els models climàtics que les prediccions, sense ser totalment exactes, han dibuixat situacions plausibles: “S'ha demostrat recentment que aquestes projeccions de temperatura de la superfície global són àmpliament consistents amb els canvis de temperatura global observats des del 1990”, indiquen els climatòlegs Ronald J. Stouffer i Syukuro Manabe en un comentari publicat a Nature Climate Change el 2017. Manabe va ser a més premi Nobel de Física el 2021 precisament per les seves importants contribucions a la modelització climàtica.
“Les tendències a l'escalfament, tots els models l'han vist bé. Als anys 70, 80, 90, si tu poses un model climàtic a funcionar dient-li que augmentaria el CO2, el model et responia amb un augment de la temperatura, que és més o menys el que ha passat”, indica a Verificat Juan Jesús González Alemany, físic i meteoròleg de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), i expert en modelització climàtica, qui reconeix que, encara que “és veritat que hi ha variabilitat d'any a any”, amb el que “cal quedar-se és amb les tendències a llarg termini”.
I la tendència és que aquests models cada vegada són més precisos, igual que ha passat amb els meteorològics: “Cada vegada hi ha millors models, millors ordinadors per simular aquests models, i han anat millorant”, afegeix el físic.
Models que porten avisant-nos des dels 70
En un article publicat a Nature el 1973 —un dels primers treballs de modelització climàtica—, el seu autor, John Sawyer, va estimar que entre el 1969 i el 2000, la temperatura mitjana global pujaria 0,6ºC, i que el CO2 atmosfèric s'incrementaria en un 25%. L'escalfament observat després durant aquest període va ser entre 0,51 °C i 0,56 °C.
És una cosa que també comenta l'autor d'aquest article d'anàlisi a Science de caràcter divulgatiu, en què destaquen un estudi publicat el 2019 a la revista Geophysical Research Letters els autors del qual arribaven a la conclusió que “la majoria dels models [analitzats] van predir de manera precisa les temperatures globals en superfície recents, que han augmentat aproximadament 0.9ºC des del 1970”.
Tot i això, sí que va sobreestimar les concentracions atmosfèriques de CO2 per a l'any 2000, assumint que serien de 375-400 parts per milió (ppm), en comparació amb el valor real, que va ser de 370 ppm.
Amb els fenòmens meteorològics extrems, els models també han encertat. “A principis dels 2000 ja s'estava dient que [les onades de calor] serien més freqüents, intenses i duradores, i és el que està passant”, indica González Alemán. “Fins i tot als 90 també hi havia força treballs sobre les onades de calor les prediccions de les quals s'estan complint”, afegeix.
Cal recordar que, tant per qüestions mediambientals com d'altres, no totes les opinions valen. Esperanza Aguirre és una política retirada del Partit Popular (PP) que compta amb una dilatada trajectòria en diversos llocs i institucions, entre els quals destaca la presidència de la Comunitat de Madrid (2003-2012), i el lloc com a ministra d'Educació i Cultura durant el primer Govern de José María Aznar (1996-1999). No obstant això, no té formació en climatologia, i durant la seva intervenció al programa de Cuatro no va fer referència a cap estudi, prova, o investigació que donés suport a la seva postura.