Laura Borràs no té dues querelles per haver promès el càrrec de diputada en català

La presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs, ha afirmat en més d’una ocasió que té pendents dues querelles al Tribunal Constitucional (TC) presentades per Ciutadans per haver jurat el càrrec de diputada en català i per fidelitat a l’1 d’octubre. És FALS. No es tracta de dues querelles, sobre les quals el TC no té competència, sinó de dos recursos d’empara que Ciutadans i el PP van presentar contra la mesa del Congrés dels Diputats per haver admès els juraments de parlamentaris i senadors, entre els quals hi havia el de Laura Borràs. Borràs en va parlar en una entrevista al diari Ara (al minut 9:29), a eldiario.es (al minut 9:47), a l’Aquí Parlem de TVE Catalunya (al minut 25:01) i a TV3 (al minut 54:16), però la diferència entre les querelles i els recursos d’empara és clara: les primeres van associades a fets delictius i poden tenir conseqüències penals, els segons serveixen per discernir si s'ha vulnerat un dret fonamental i poden requerir una reparació.

“Arribo a la mesa del Parlament amb dues querelles del Tribunal Constitucional fetes per Ciudadanos perquè vaig fer la prometença del meu càrrec al Congrés dels Diputats en català i per lleialtat a l’1 d’octubre”

Laura Borràs, presidenta del Parlament

“Les querelles no es presenten al Tribunal Constitucional, sinó als jutjats d’instrucció” (com regula l’article 272 de la Llei d'Enjudiciament Criminal), aclareix a Verificat Cristina del Alcázar, professora de Dret Penal de la Universitat Pompeu Fabra. Les querelles, afegeix, són un mecanisme jurídic a través del qual algú denuncia fets que considera delictius, concreta quins delictes creu que s’han comès i proposa unes diligències d’investigació. El recurs d’empara, per la seva banda, és una de les tres principals competències del Tribunal Constitucional i el pot presentar algú que considera que els poders públics li han vulnerat un dret fonamental (els recollits als articles del 14 al 29 i 30.2 de la Constitució) contra decisions parlamentàries, dels governs o judicials (com regulen els articles 42, 43 i 44 de la Llei Orgànica del TC). 

El cas de Laura Borràs té a veure amb dos recursos d’empara que van presentar el PP i Ciutadans al TC contra els acords de la presidenta del Congrés dels Diputats que van donar com a vàlids els juraments emesos per diversos diputats i senadors el 2019 en català i basc, entre els quals hi havia els de Junts per Catalunya, Esquerra, la CUP i Bildu. El president del PP, Pablo Casado, considerava que s’havia deixat en “una gran vulnerabilitat” als diputats que exigien “el més mínim decòrum” i sostenia que determinades fórmules havien atemptat “greument contra el propi ordre constitucional”. Per la seva banda, la líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, argumentava que s’havia jurat o promès el càrrec amb “greus insults” a la democràcia espanyola i reclamava a la presidenta del Congrés que no permetés que s’insultés “als jutges, a la democràcia” o, fins i tot, es posés en dubte que el Congrés és “la Cambra de la sobirania nacional parlant paral·lelament d’altres sobiranies que la fragmenten”.

Els diputats del PP i de Ciutadans, per tant, consideraven que se’ls havien vulnerat drets fonamentals. La penalista Cristina del Alcázar afegeix que si el TC declara que sí que hi ha hagut una vulneració, podrà establir com reparar-lo. El problema, però, és que la llei no especifica com fer-ho. El TC, per exemple, pot decretar la nul·litat de l’acte que ha originat la vulneració del dret.

El gabinet de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, no ha respost les preguntes de Verificat sobre aquest tema.

Les dues preses de possessió com a diputada

En les dues constitucions de les legislatures en què ha estat elegida diputada, el 21 de maig del 2019, després de les eleccions del 26A (al minut 4:03:35), i el 3 de desembre del 2019, arran de les eleccions del 10N (al minut 4:57:03), Laura Borràs va prometre el càrrec en català i “amb lleialtat al mandat democràtic de l’1 d’octubre, al poble català i per la llibertat dels presos polítics i dels exiliats”.

Després de la primera prometença del càrrec, el PP i Ciutadans van interposar un recurs d’empara al Tribunal Constitucional contra la fórmula de jurament de diversos diputats i senadors. Més d’un any després, el 9 de setembre del 2020, el TC va admetre a tràmit els recursos i va argumentar que apreciava “una especial transcendència constitucional” perquè el cas podia tenir “unes conseqüències polítiques generals”, cosa que podria implicar “la necessitat d’aclarir la doctrina del Tribunal”. En la segona legislatura del 2019, el PP i Ciutadans van anunciar l’endemà de la constitució del Congrés que anirien al TC. De moment, el seu recurs d’empara encara no s’ha admès a tràmit.

Diferència entre querella i recurs d’empara

Fora de l’àmbit judicial, una querella també pot ser una “discòrdia entre dues o més persones que emmena queixes i retrets recíprocs”, segons la definició que en fa el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, però en àmbit jurídic, la diferència és clara. “Una querella la pot presentar qualsevol persona que tingui coneixement que s’ha comès un delicte”, explica del Alcázar, que assenyala que no cal que sigui la víctima qui la presenti. En els casos que el jutge no admeti una querella, es pot presentar una apel·lació i, un cop esgotada la jurisdicció penal, es pot acabar al Tribunal Constitucional. També pot passar que, a conseqüència d’un procediment penal, la persona querellada (contra qui es presenta la querella) consideri que se li ha vulnerat un dret fonamental, com el de tutela judicial efectiva, i acudeixi amb recurs d’empara al TC per denunciar-ho. El TC, però, no examinarà el fons de la querella (els fets delictius), sinó els elements vinculats al procés judicial per determinar si durant el mateix s'ha produït vulneració de drets o no.

En el marc de l’activitat parlamentària, els recursos d’empara se solen produir quan un grup considera que una decisió de la mesa li ha vulnerat el seu dret fonamental de participació política (article 23 de la Constitució). A Catalunya, Ciutadans ha presentat recursos d’empara al TC en contra de decisions de la mesa del Parlament en més d’una ocasió. A les sentències 128/2019 i la 156/2019, per exemple, el TC va concloure que s’havia vulnerat el dret dels diputats de Ciutadans a “exercir les funcions representatives” i va declarar la nul·litat de decisions i actuacions de la presidència del Parlament i de la mesa de la cambra. En aquest cas, havia admès a tràmit una proposta de resolució i diverses esmenes sobre la restitució de les institucions catalanes i una moció sobre la normativa del Parlament anul·lada i suspesa pel TC.