Les verificacions del debat electoral de TV3 i Catalunya Ràdio
Tots els fact-checks del darrer debat electoral de Barcelona
Ahir, TV3 i Catalunya Ràdio van organitzar, a cinc dies de les eleccions generals del 23 de juliol, un nou debat entre els caps de llista al Congrés per Barcelona al qual van participar Gabriel Rufián (ERC), Meritxell Batet (PSC), Aina Vidal (Sumar-ECP), Miriam Nogueras (Junts), Roger Montañola (PDeCat-Espai CiU), Nacho Martín Blanco (PP), Albert Botran (CUP) i Juan José Aizcorbe (Vox). A continuació, podeu llegir totes les verificacions que va fer l’equip de fact-checking de Verificat.
Aquesta peça s’anirà actualitzant amb verificacions que encara s'estan duent a terme.
“De les pensions, de com hem estat capaços de revalorar-les d’acord amb l’IPC. No ho ha fet el PP mai”
Meritxell Batet (PSC)
La candidata del PSC, Meritxell Batet, ha assegurat que en aquesta legislatura han revalorat les pensions d’acord amb l’IPC, cosa que “el PP no ha fet mai”.
És ENGANYÓS. Durant la legislatura de Mariano Rajoy, entre el 2012 i el 2018, l’executiu va augmentar les pensions per sobre de la inflació en tres anys (2014, 2015 i 2016). En aquest període es va produir una situació en què una inflació negativa va coincidir amb una revalorització de l’augment de les pensions en el 0,25%. El 2018 els pressupostos del PP sí que van incorporar una pujada de les pensions d’acord amb l’IPC. Va ser la condició que va posar el PNB per votar a favor dels pressupostos.
És cert que aquest any el Govern d’Espanya ha augmentat les pensions per sobre de la inflació en els primers sis mesos del 2023, i que també ho va fer el 2019 i el 2020. En canvi, en els anys 2021 i 2022 l’augment va ser inferior al de l’IPC de manera que els pensionistes van perdre poder adquisitiu.
“No es defensa Catalunya provocant una fuga de més de 7.000 empreses que continuen marxant […], han tret de Catalunya la seva seu social”
Nacho Martín Blanco (PP)
“No menteixi, no ha marxat ni una empresa”
Miriam Nogueras (Junts)
El candidat del Partit Popular, Nacho Martín Blanco, ha dit que “7.000 empreses” van marxar de Catalunya per culpa del procés. Miriam Nogueras, cap de llista de Junts, l’ha acusat de mentir i ha assegurat que “no ha marxat ni una empresa”.
La xifra que dona el popular és ENGANYOSA perquè a més de les 7.007 que van treure la seva seu social de Catalunya entre 2017 i 2020, també en van arribar 2.509 procedent d’altres comunitats autònomes, segons va comprovar Verificat el 2021. El que diu Nogueras és FALS perquè el saldo sí que va ser negatiu (-4.498).
El 2022, van traslladar la seu social fora de Catalunya 811 empreses i en van arribar 630 d’altres comunitats, és a dir, també es va produir un saldo negatiu (-181), segons consta a les notes de premsa trimestrals del Col·legi de Registradors (1T, 2T, 3T, 4T).
“La immigració ha portat problemes de seguretat”
Juan José Aizcorbe (Vox)
El candidat de Vox, Juan José Aizcorbe, ha afirmat que la immigració “ha portat problemes de seguretat”, però no existeix una relació causal entre la immigració i la delinqüència. T’ho expliquem.
És cert que els estrangers estan sobrerepresentats a les estadístiques de detinguts i condemnes. El 2021 el 47% dels detinguts i el 38% dels condemnats tenien nacionalitat estrangera, segons dades del Ministeri de l’Interior i de l’Institut Nacional d’Estadística, mentre representaven el 16,1% de la població, d’acord amb dades del padró.
No obstant això, correlació no implica causalitat. Un fet que demostra que aquesta relació no és causal és que des de l'any 2000 la taxa de criminalitat s'ha reduït, mentre que el nombre d'estrangers s'ha multiplicat per 7.
Com han explicat els Mossos d’Esquadra en més d'una ocasió a Verificat i també demostra l'evidència empírica recollida pel Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, la delinqüència és “multifactorial”. L’origen d'una persona no influeix en la potencialitat de cometre un delicte. De fet, una revisió d'investigacions publicades durant dues dècades conclou que quan hi ha una associació entre migració i delinqüència, aquesta és negativa: a més immigració, menys delinqüència.
Les condicions socioeconòmiques expliquen millor que la procedència la delinqüència, és a dir, “la probabilitat que un immigrant amb bones oportunitats laborals sigui delinqüent no és major que la d'un nadiu en les mateixes condicions”, assenyalava un estudi de 2019.
“Hem augmentat la inversió en educació un 250%”
Meritxell Batet (PSC)
Meritxell Batet (PSC) ha afirmat que el Govern d’Espanya ha “augmentat la inversió en educació un 250%”. És ENGANYÓS. El pressupost en educació ha passat de 2.582 milions d’euros el 2018, l’últim any al qual va governar Mariano Rajoy fins que va perdre la moció de censura el juny, a 5.355 milions el 2023. Per tant, el pressupost s’ha incrementat 107%, és a dir, s’ha duplicat.
Així consta a les estadístiques dels Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) que publica el Ministeri d'Hisenda i Funció Pública. Si hagués augmentat un 250%, com diu la candidata socialista, actualment el pressupost seria de 9.037 milions, uns 3.700 milions més que l’actual.
Interpel·lant al PSC: “Tomben decrets del Parlament de Catalunya en contra de la sequera”
Gabriel Rufián (ERC)
Gabriel Rufián, candidat d’Esquerra Republicana (ERC), ha assenyalat que el PSC ha tombat “decrets del parlament de Catalunya en contra de la sequera”, malgrat que el PSC va votar a favor de la recent Llei de la Sequera. T’ho expliquem.
Una cerca de Verificat no ha trobat cap registre al Tribunal Constitucional o al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) en què s’indiqui que el PSOE ni el PSC hagin presentat cap recurs d’inconstitucionalitat respecte de la Llei 9/2023, del 19 de maig, de mesures extraordinàries i urgents per afrontar la situació de sequera excepcional a Catalunya.
La primera referència a una disputa entre el govern central i el català amb raó d’aquesta llei és una notícia del diari Ara, en què el mitjà assegurava que el govern espanyol havia iniciat un procés d’impugnació de la llei, del qual la Generalitat ja havia rebut notificació. El diari apuntava que els punts de conflicte són els paràgrafs que volen facilitar les contractacions per la via “d’emergència” les obres per combatre la sequera. Aquesta via permet a les administracions públiques fer contractes discrecionals, és a dir, saltant-se els concursos públics.
El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural va emetre dilluns una nota de premsa en què posava el focus en aquest apartat. Pel conseller David Mascort, la “situació d’emergència és objectivament contrastable” tot i que, apunta, “l’Estat manté que la situació no és urgent i que no cal aquesta mesura” d’excepcionalitat.
Sigui com sigui, el procés d’impugnació no té per què acabar en un recurs d’inconstitucionalitat que tombi la llei catalana, com assegura el candidat d’ERC. Segons l’Ara, el 2022 es van presentar davant del Tribunal Constitucional 22 processos d’impugnació, i només dos d’ells van acabar amb recurs. En els 20 restants es va arribar a un acord entre administracions.