L’anticonceptiva masculina: ni està a punt per sortir al mercat, ni se l’espera (a curt termini)
Els resultats d’un assaig prometedor en ratolins s’han descontextualitzat en diversos vídeos de YouTube
Què s’ha dit?
Que un equip de científics ha desenvolupat una píndola anticonceptiva masculina.
Què en sabem?
La fórmula s’ha testat només en ratolins, en els quals ha reduït la mobilitat dels espermatozoides. L’efecte dura dues hores i mitja, i les cèl·lules sexuals recuperen el seu estat normal unes 24 hores després. L’estudi és prometedor, segons les expertes consultades, però encara és d’hora per saber com funcionarà en humans.
Aquests dies han aparegut diversos vídeos a YouTube assegurant que un equip de científics ha aconseguit desenvolupar una píndola anticonceptiva masculina. Tot i que és cert que el passat 14 de febrer la revista Nature Communications va publicar un assaig d’una fórmula anticonceptiva per a homes, el treball es va dur a terme en ratolins, encara no s’ha provat en humans i, per tant, està lluny d’arribar al mercat.
A més a més, la cerca d’un nou producte anticonceptiu masculí, més enllà del preservatiu, no és nova. Des de finals de la dècada de 1950, diverses fórmules, tant en forma de píndola, com de gels i injeccions han superat els tests en ratolins i s’han provat en humans, però cap d’elles ha superat mai els assajos clínics, ja sigui per una manca d’interès de la indústria farmacèutica, per una efectivitat massa reduïda o pels efectes secundaris associats.
Un estudi en ratolins
A dia d’avui les úniques dues maneres de prevenir l’embaràs emprant mètodes anticonceptius masculins són el preservatiu i la vasectomia, que requereix d’una intervenció quirúrgica. La immensa majoria dels mètodes anticonceptius més eficaços per a evitar embarassos no desitjats estan dissenyats per a les dones. El 2016 el Consorci Internacional per a la Contracepció Masculina (ICMC) va etiquetar com a una “prioritat” el desenvolupament de nous mètodes anticonceptius masculins en un manifest.
Aquest és el context en el qual un grup d’investigadors de la Universitat de Cornell ha publicat a Nature Communications un assaig en ratolins on s’investiga el desenvolupament d’una nova fórmula anticonceptiva masculina. El fàrmac, que ha mostrat una eficàcia del 100%, és el primer que ha proporcionat un efecte immediat en la fertilitat dels ratolins. Els seus espermatozoides perden la mobilitat (i, per tant, els animals esdevenen infèrtils) durant dues hores i mitja, i tornen pràcticament a la normalitat al cap de 24 hores.
”Aquest estudi obre la porta al desenvolupament de la primera píndola anticonceptiva masculina d’un sol ús”, assevera a Science Media Centre Espanya Luz Candenas, investigadora del Grup de Química Biològica de l’Institut d’Investigacions Químiques (IIQ-CSIC). Tot i que encara cal “corroborar l’eficàcia del fàrmac en humans”, puntualitza.
“Els resultats són molt prometedors, però hem de saber on som. És un estudi que s’ha dut a terme en ratolins i amb el qual encara no s’estan fent proves en humans”, raona en conversa amb Verificat Isabel Lahoz, ginecòloga i portaveu de la Societat Espanyola de Contracepció (SEC). “Som a la prehistòria, com quan vam començar a donar els primers passos en l’anticoncepció femenina” a principis dels 50.
Tolerància diferent en homes i en dones
“S’han realitzat altres intents de desenvolupar anticonceptius masculins, però, de moment, cap d’aquests fàrmacs ha aconseguit passar la clínica”, és a dir que cap ha superat els assajos clínics, apunta Candenas, de l’Institut d’Investigacions Químiques. L’estudi d’un fàrmac que esterilitzi temporalment els homes es porta investigant des dels anys 50, i diversos candidats han mostrat eficàcies elevades, però cap d’ells ha arribat mai al mercat.
Desenvolupar una fórmula anticonceptiva masculina no és tasca fàcil. Un home produeix més de mil espermatozoides cada segon, i si es vol evitar la fertilitat cap d’ells pot arribar a l’òvul. A això cal sumar el fet que el fàrmac està destinat a persones sanes, de manera que els efectes secundaris han de ser mínims. Reaccions com marejos, nàusees i visió borrosa si el compost es barreja amb alcohol, o l’aparició d’acne, l’augment de pes o canvis d’humor han estat suficients per a tirar enrere alguns candidats. Aquests mateixos símptomes, no obstant, són efectes secundaris que poden arribar a ser freqüents —afectar 1 de cada 10 persones— en les píndoles anticonceptives femenines aprovades avui dia a Espanya.
L’Agència Europea del Medicament (EMA) no disposa de cap guia sobre el nivell de seguretat o eficàcia necessàries per tal que un anticonceptiu masculí s’aprovi, segons ha confirmat el seu departament de premsa a Verificat. El document sí existeix per als productes destinats a dones. En absència d’una explicació oficial, tant un article del 2012 de la revista Science com una revisió del 2020 apunten que la diferència de criteris entre la píndola masculina i la femenina ve d’una avaluació de risc diferent del fàrmac.
“Prendre la píndola femenina incrementa les opcions d’una dona a desenvolupar un coàgul sanguini. Però com que l’embaràs augmenta 10 vegades més aquesta probabilitat, els efectes secundaris de la píndola semblen compensar el risc”, raona l’article de Science. “Amb homes, no hi ha un risc d’embaràs que equilibri, de manera que la tolerància d’efectes secundaris cau a zero”.
Manca d’interès en la indústria
La necessitat d’una eficàcia elevada amb uns efectes secundaris mínims, juntament amb la manca d’un marc clar per a l’acceptació del producte per part de les autoritats reguladores, han contribuït al fet que l’interès de les empreses farmacèutiques per al desenvolupament d’una anticonceptiva masculina hagi decaigut.
La indústria “ha cregut que [una anticonceptiva masculina] no era interessant pels homes, que no tindria un bon mercat comercial”, afegeix Lahoz, del SEC. I hi suma un darrer argument: havent-hi una anticonceptiva femenina, durant molt de temps “no s’ha considerat necessari” desenvolupar una de masculina.
En realitat, però, les enquestes dutes a terme fins ara mostren que “una proporció substancial d’homes que estarien disposats i motivats” a usar anticonceptius masculins nous, i “la major part de dones confiarien en què la seva parella masculina usés un mètode hormonal”. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha començat el 2022 un nou estudi de predisposició a l’ús d’aquestes contraceptives masculines.
Totes les opcions disponibles per a dones
El preservatiu és el mètode que més usen les dones espanyoles en edat fèrtil en les seves relacions sexuals, tot i que la seva eficàcia no és la més elevada. Entre el 2 i el 3% de les usuàries es queden embarassades en el primer any d’ús si s’empra correctament, però la xifra puja a entre el 10 i el 18% amb l’ús real que s’hi dona (manipulació inadequada, o emmagatzematge en males condicions, entre altres), segons el llibre “L’art de la planificació natural de la família” (Couple to Couple League Intl, 1998, pàgina 146) i una revisió del 2010 publicada a Contraception.
12 de les 14 opcions anticonceptives actuals estan dissenyades per a les dones: des de l’ús del preservatiu femení —menys efectiu que el masculí—, fins a les hormones —amb una taxa d’embarassos indesitjats inferior a l’1% si l’ús és correcte—, ja sigui mitjançant pastilles, implants, injeccions, pegats, dispositius intrauterins (DIU) o anells vaginals. També existeixen els diafragmes, el caputxó cervical, el DIU de coure o el definitiu lligament de trompes.
