La qualitat de l’aire a Barcelona no és “acceptable” segons els criteris internacionals, a diferència del que diu Eva Parera
Encara que només se supera el límit de NO2 en aquests dos casos, la normativa europea obliga complir els límits en totes i cadascuna de les estacions.
Què s’ha dit?
Que el nivell de contaminació a Barcelona és acceptable excepte en dos punts claus que són l’Eixample i la zona de Gal·la Placídia.
Què en sabem?
No hi ha un nivell segur o acceptable de cap contaminant perquè segueix existint un risc sota els límits legals establerts actualment per la UE. Barcelona supera per molt els nivells de NO2 i PM10 recomanats per la OMS.
La candidata de Valents a l’alcaldia de Barcelona, Eva Parera, ha afirmat en una entrevista a Onda Cero (minuts 13:25) que “el nivell de contaminació [a la ciutat és] acceptable, excepte en dos punts clau que són l’Eixample i la zona de Gal·la Placídia”. És ENGANYÓS.
Els nivells de diòxid de nitrogen (NO2) i de partícules contaminants (PM10), dels quals hi ha una lectura continuada i actualitzada a dia d’avui, entren dins dels límits legals establerts per la Unió Europea per la majoria d’estacions que mesuren la contaminació de l’aire. Només se supera el límit de NO2 en aquelles estacions on hi ha una gran influència de les emissions del trànsit i que coincideixen amb els llocs de la ciutat que comenta Parera. No obstant això, la normativa europea obliga complir els límits en totes i cadascuna de les estacions i, per tant, no fer-ho en qualsevol dels punts analitzats ja implica incomplir la normativa europea.
“Sabem que la ciutat té un nivell de contaminació acceptable, excepte en dos punts claus, que són l'Eixample i la zona de Gal·la Placídia”.
Eva Parera, Valents
A més, no es pot parlar d’un nivell de contaminació acceptable des del punt de vista de la salut, com apunten els experts i també ho demostren els valors guia de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que són més baixos que els de la UE, i són els valors de referència per protegir la salut. Tot i complir els límits legals Barcelona va triplicar l’any passat els 10 µg/m³ de NO2 establerts per la OMS i duplicar els 15 µg/m³ de PM10.
La combustió emet contaminants a l’aire, com el diòxid de nitrogen, les partícules en suspensió, el diòxid de sofre i el plom, entre d’altres, que, més enllà dels efectes en el clima, tenen un impacte en la salut de les persones i el medi ambient, com assegura l’Agència Europea del Medi Ambient.
La referència legal és la de la Unió Europea, que obliga a respectar els límits en totes i cadascuna de les estacions que mesuren la contaminació de l’aire. Això passa perquè les “estacions són una referència, però no mesuren la qualitat de l’aire a tota la ciutat”, com explica a Verificat Xavier Querol, investigador en cap del grup de Geoquímica Ambiental i Investigació Atmosférica del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). “No n’hi ha cap al carrer Balmes, Aribau i Mallorca, per exemple, per tant, si excedeix a l’estació de l’Eixample vol dir que totes les estacions que tenen un volum de trànsit semblant també excedeixen”, apunta Querol.
A més, Barcelona ha incomplert sistemàticament el límit marcat per la UE de diòxid de nitrogen fins al 2020, tot i que n’ha reduït la concentració a gairebé la meitat en comparació amb els nivells del 2005. Actualment, es registren uns nivells un 47% menors que fa 17 anys.
No hi ha un nivell “acceptable” en termes de salut
“No existeix un nivell segur o acceptable de cap contaminant”, apunta a Verificat Dominic Roye, investigador de la Fundación para la Investigación del Clima, ja que “segueix existint un risc sota els límits establerts actualment”, com també avalen diversos estudis científics que han estudiat la contaminació de ciutats d’arreu del món (1, 2, 3, 4). Tot i això, aquests estudis enfoquen riscos a curt termini, adverteix Roye, “però petits augments en l'exposició a llarg termini a PM o gasos contaminants augmenten el risc de mort, fins i tot a nivells considerats segurs per les regulacions actuals”, segons un estudi publicat a The Lancet.
És a dir, des del punt de vista de la salut no hi ha una gran diferència entre complir el valor límit per poc o superar-lo lleugerament, perquè el NO2 té un impacte en salut progressiu, segons apunta Julio Díaz, codirector de la Unitat de Referència en Canvi climàtic, Salut i Medi ambient urbà de l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII) de Madrid.
I, de fet, els límits de NO2 i PM10 recomanats per l’OMS des de 2021 són molt més baixos i Barcelona els supera de molt. L’any passat, els dos punts que comenta la candidata de Valents, l’encreuament entre avinguda Roma i Comte Urgell i la plaça Gal·la Placídia, van triplicar el límit de 10 µg/m³ de NO2 i van duplicar els 15 µg/m³ de PM10 establerts per l'OMS, superant així també el valor permès per la UE en termes de PM10.