La majoria independentista no arribaria a 81 diputats amb els vots del PDeCAT sumats als de Junts

En els últims dies ha circulat per WhatsApp i per Facebook un missatge que assegura que si tots els vots que va obtenir el PDeCAT haguessin anat a Junts, els partits independentistes tindrien 81 diputats al Parlament. És FALS. En realitat, la diferència seria mínima en nombre d'escons: Junts guanyaria tres representants que perdrien Esquerra (un) i el PSC (dos). Junts seria el partit amb més diputats, però la majoria independentista augmentaria en tan sols dos escons (de 74 a 76).

“Si els 76.967 vots del PDeCAT s’haguessin incorporat als 567.421 vots de Junts, en lloc de 32 diputats serien 644.388 vots útils i donaria 37 diputats a Junts, el PSC en perdria 2 o sigui 31, ERC en guanyaria 1 o sigui 34, Vox en perdria 2, la CUP en guanyaria 1 o sigui que hi hauria 81 diputats independentistes en lloc de 74”

Per fer aquest càlcul, hem de partir de la fórmula D’Hondt, que és la que s'aplica a Catalunya i a la resta d'Espanya per traslladar en escons els vots aconseguits a les urnes. Aquesta fórmula consisteix a dividir el total de vots d'un partit entre tots els nombres naturals fins a arribar al total d'escons (a Barcelona, doncs, es divideix entre 1, 2, 3, 4… i successivament fins a arribar a 85). Els valors més alts de les divisions de tots els partits seran els escons. Aquest càlcul s'ha de fer per a cada circumscripció amb els escons que estiguin en joc (85 per Barcelona, 17 per Girona, 15 per Lleida i 18 per Tarragona) i tenint en compte que per formar part del repartiment cal superar el 3% dels vots (com estableix l’article 163.1 de la Llei Orgànica de Règim Electoral General). En aquesta taula es pot veure un exemple fictici:

Què passaria si sumem els vots del PDeCAT als de Junts?

Per fer la suposició del que hauria passat si tots els suports que va rebre el PDeCAT haguessin anat a Laura Borràs, hem de recalcular el repartiment d’escons en cada circumscripció a través de la fórmula D’Hondt. Hem utilitzat dos simuladors, ICON i portalelectoral.com, i els hem comprovat a través dels càlculs en Excel.

A Girona i Tarragona, no hi hauria cap canvi en el repartiment d’escons si sumem els suports que va obtenir el PDeCAT als que va tenir Junts. En el primer cas, els de Laura Borràs es quedarien a només 103 vots de l'últim escó, en poder de la CUP, mentre que en el segon, a Junts li faltarien 755 sufragis per arribar a l'últim escó, a mans de Vox.

En canvi, sí que hi hauria lleus variacions en les altres dues circumscripcions. A Barcelona, amb els 53.000 vots del PDeCAT, Junts arribaria als 18 diputats (ara en són 16), a costa d’un d’ERC i un del PSC. Els socialistes es quedarien amb 22 escons i ERC empataria a 18 amb Junts. A Lleida, els 7.000 vots del PDeCAT permetrien a Junts aconseguir un escó i arribar als 6. El diputat el perdria el PSC, que es quedaria amb 2.

Per tant, el Parlament quedaria de la següent manera: 35 diputats de Junts (tres més que en la realitat), 32 d’ERC (un menys), 31 de PSC (dos menys), 11 de Vox, 9 de la CUP, 8 d’En Comú Podem, 6 de Ciutadans i 3 del PP.

No obstant això, les eleccions no són matemàtiques pures. Segons va ressenyar el politòleg francès Maurice Duverger, d’un sistema electoral deriven dos efectes: l’efecte mecànic i l’efecte psicològic. El primer és el que resulta de la conversió matemàtica (dels càlculs) per traduir vots en escons i que és el que hem explicat: com canviaria el nombre d'escons amb un nombre de vots diferent, aplicant estrictament la fórmula D’Hondt.

Però no podem afirmar amb tota seguretat que tots els votants del PDeCAT s’haguessin desplaçat a Junts; alguns haurien pogut abstenir-se, altres optar pel PSC o per ERC i alguns (no sabem quants) podrien haver votat, efectivament, per la llista encapçalada per Carles Puigdemont i Laura Borràs. Per tant, és fals que amb els vots del PDeCAT sumats als de Junts els independentistes tindrien 81 escons perquè les matemàtiques ho desmenteixen, però a la vegada el comportament electoral dels votants podria haver estat diferent i és impossible de preveure amb rotunditat.