La llei d’indults a Espanya no “requereix” el penediment del condemnat, com diu Casado

El president de el Partit Popular, Pablo Casado, va assegurar en una xerrada al IV Congrés Iberoamericà CEAPI (al minut 15:50) que la llei d'indults d'Espanya requereix que el condemnat expressi penediment abans de poder beneficiar-se d'aquesta mesura per part del Govern. És ENGANYÓS. La llei, com han explicat diversos experts a Verificat, no fixa que sigui un requisit, però el tribunal sentenciador pot fer constar en el seu informe si existeix aquest penediment i, si bé l'escrit no és vinculant, si és desfavorable, l'indult només pot ser parcial. La limitació, en la pràctica, pot implicar igualment la posada en llibertat del condemnat.

"La llei d'indults a Espanya requereix de penediment"

Pablo Casado, Partit Popular

El líder del PP recordava en el citat fòrum que, després de conèixer-se que es formaria govern a Catalunya, va escoltar la portaveu de govern de Pedro Sánchez dir que "no descarta l'indult", malgrat que, segons ell, la llei "requereix de penediment ". El seu partit, va anunciar, recorrerà aquesta decisió davant el Tribunal Suprem si es fa "sense complir la llei".

Penedir-se no és un requisit

La llei d'indult "no requereix el penediment com una condició necessària", com sosté Antonio Doval, catedràtic de Dret Penal de la Universitat d'Alacant. Josep M. Tamarit, catedràtic de Dret Penal de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), afegeix que l'indult és "una decisió que pren el Govern de manera individualitzada i que no ha d'argumentar-la d'acord amb conceptes propis de el Codi Penal". El Govern, apunta, pot tenir en compte si hi ha penediment, però no és un factor determinant.

José-Ignacio Gallego, professor de Dret Penal de la Universitat de Barcelona, coincideix que "en cap lloc de la llei es diu que el penediment sigui un requisit per a la seva concessió" i assenyala que un dels tràmits de l'expedient és que "el Tribunal que va dictar la sentència ha d'elaborar un informe" on consti si hi ha penediment. Aquest informe és preceptiu, però no vinculant i queda regulat en els articles 23 i 25 de la llei.

Cristina del Alcázar, professora associada de Dret Penal de la UPF, explica que el penediment és una "circumstància més de les moltes que pot valorar el tribunal sentenciador quan fa l'informe, però en cap cas és una condició sine qua non". Del Alcázar argumenta que "si l'indult fos un penediment o demanar perdó, només ho podria demanar el condemnat" i això no és així, com fixa l'article 19 de la llei, que reconeix que pot sol·licitar-ho qualsevol altra persona al nom del condemnat.

Diferència entre indult parcial o total

El penediment és doncs una més de les informacions que apunta al seu informe el tribunal sentenciador. Aquest escrit és vinculant en el cas dels indults totals (de la pena completa), però no ho és en el cas dels parcials ("la commutació de la pena o penes imposades a l'delinqüent en altres menys greus", segons l'article 4 de la llei).

Tamarit assenyala que "l'indult parcial pot tenir moltes formes i pot acostar molt al que seria un indult total"; per exemple, es pot commutar la pena de presó per una pena no privativa de llibertat (multa o inhabilitació) o rebaixar la pena de presó a una que comporti la posada en llibertat definitiva o la llibertat condicional. Cristina del Alcázar conclou que "un indult parcial pot equivaler a efectes pràctics a una posada en llibertat".

En el mateix sentit s'expressa en un article l'advocat penalista Rafael Abati, que assenyala que "la immensa majoria dels indults que es concedeixen són només parcials". No obstant això, Abarti subratlla que "el caràcter parcial dels indults que habitualment s'atorguen pot considerar artificial, un petit subterfugi per esquivar l'exigència legal".

L'informe del tribunal sentenciador

Segons els articles 23 i 25, el tribunal sentenciador (en el cas del judici als líders independentistes és el Tribunal Suprem) ha de presentar un informe al Ministeri de Justícia on han de constar, entre altres aspectes, "les proves o indicis del seu penediment que s'haguessin observat". No obstant això, José-Ignacio Gallego assenyala que el fet "que s'hagi de dir si existeix o no aquest penediment no suposa que si no existeix es denegui l'indult" i per a Antonio Doval "això no suposa que sense penediment no hi pugui haver indult".

Per la seva banda, Ricardo Robles, catedràtic de Dret Penal de la Universitat Pompeu Fabra, argüeix que la referència a el penediment que es fa a la llei (aprovada en 1870) ha d'interpretar "en clau constitucional". Argumenta que, tal com recull l'article 25.2 de la Constitució, una de les finalitats de la pena és la reeducació i la reinserció social i que, per tant, "el compliment d'una pena perd part del seu sentit si el condemnat està plenament reeducat i reinserit". Així doncs, sosté, "una persona que no manifesta una tendència a la reincidència pot ser indultada més fàcilment que una que expressa la seva voluntat de tornar a delinquir".

En aquesta línia, Antonio Doval argumenta que "la constància del penediment podrà afavorir l'indult, però la seva absència no pot impedir-lo, legalment, només per aquest motiu". I recorda que l'indult pot respondre a les raons d'utilitat pública (segons recull l'article 16), "encara que siguin contràries als interessos individuals del subjecte beneficiat".

La Fiscalia, contrària als indults dels condemnats de 'procés'

Al desembre de l'any passat, la Fiscalia del Tribunal Suprem es va mostrar contrària als indults als dotze condemnats en el judici del procés i un dels arguments que va donar en els seus informes va ser l'absència de penediment dels penats. En el cas d'Oriol Junqueras, s'expressava en els següents termes: "Ni el condemnat ha acceptat la seva responsabilitat o ha exterioritzat el seu rebuig pel delicte comès, ni ha reconegut el caràcter delictiu dels fets, ni ha mostrat cap penediment".

Hi ha condicions per a un indult?

José-Ignacio Gallego explica que els únics casos en què l'indult es subjecta a alguna condició són els que fixa l'article 15: "Seran condicions tàcites de tot indult que no causi perjudici a tercera persona o no malmeti els seus drets i que hagi estat escoltada la part ofesa, quan el delicte pel qual hagués estat condemnat el reu sigui dels que només es persegueixen a instància de part".

Darío Badules, professor de Dret Administratiu de la Universitat de Saragossa, explica que cal "que algú ho hagi demanat i que s'hagin seguit els tràmits oportuns (…) fonamentalment només hi ha requisits formals, no materials", apunta. En aquesta línia, Josep M. Tamarit assenyala que l'indult "requereix l'informe del tribunal sentenciador, que no té caràcter vinculant". "Cap altra condició", conclou.

Badules també considera que "hi ha un límit essencial": la prohibició de l'arbitrarietat dels poders públics (recollit a l'article 9.3 de la Constitució). Badules argumenta que el Govern té "un marge amplíssim per decidir si atorga o no un indult", però "no pot mai prendre una decisió que sigui arbitrària", un fet que és complicat de determinar. Per aquest motiu les concessions d'indult també estan sotmeses a control judicial i el Tribunal Suprem l'ha revocat en alguna ocasió.

Aquest article és fruit de la col·laboració entre Verificat i Newtral. Pots llegir la versió en castellà aquí.