La llei d’estrangeria no diu que s’hagi d’expulsar “immediatament” als immigrants en situació irregular
La llei d’estrangeria no diu que els immigrants en situació irregular hagin de ser expulsats immediatament. Només en aquells casos en què hi ha un agreujant.
Què s’ha dit?
Que es compleixi la llei d’estrangeria i els il·legals siguin expulsats immediatament.
Què en sabem?
La llei d’estrangeria només preveu que siguin expulsats directament (procediment de caràcter preferent) els immigrants en situació administrativa irregular quan existeix algun agreujant, com haver comès un delicte.
El portaveu de Vox al Parlament de Catalunya i president del partit a la província de Barcelona, Joan Garriga, va afirmar en una roda de premsa (minut 10.30) el passat 3 de maig que la seva formació ha demanat a Brussel·les que exigeixi el compliment de la llei d'estrangeria perquè “els il·legals siguin expulsats immediatament” quan les autoritats detectin que es troben al país de manera irregular. Això és ENGANYÓS.
La llei sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social (4/2000), coneguda com a llei d'estrangeria, preveu que es pugui imposar una sanció econòmica o l'expulsió als immigrants en situació irregular. Però la llei no diu que aquests hagin de ser expulsats directament pel simple fet de no tenir permís de residència.
“Hem demanat a Brussel·les que insti el govern d'Espanya i a la Generalitat al fet que es compleixi la llei d'estrangeria i els il·legals siguin expulsats immediatament"
Joan Garriga, Vox
Quan les autoritats competents detecten que una persona es troba a Espanya de manera irregular, la llei d'estrangeria (article 55 i 57) preveu dos tipus de sanció: multa (amb obligació d'abandonar el país) o expulsió. Ambdues són excloents. En cas que la policia obri un procediment d'expulsió aquest pot ser ordinari o preferent, en funció de si a més d'estar en situació irregular existeix algun agreujant, com per exemple, que aquestes persones suposin un risc per l'ordre públic. En aquestes circumstàncies s'aplica el procediment preferent i l'execució de l'ordre d'expulsió s'efectua “de manera immediata”, segons el propi article 63 de la llei.
No obstant això, aquesta expulsió immediata no és generalitzada i només es dona en alguns supòsits. Els experts consultats per Verificat interpreten que la multa és la sanció tipus que ha d'aplicar-se en cas de situació administrativa irregular. La jurisprudència dels tribunals, però, ha variat en els últims anys i la més recent sentència del Tribunal Suprem afirma que l'expulsió és la sanció per defecte, encara que només quan existeixen agreujants i no per la mera estada irregular. En qualsevol cas, l'expulsió no és sempre immediata, com assegura Garriga.
Ens hem posat en contacte amb el grup parlamentari de Vox al Parlament per preguntar a què es referia el diputat, però en el moment de publicar aquesta informació no hem obtingut resposta.
Què diu la llei?
Trobar-se en situació irregular implica estar cometent una infracció administrativa greu segons l'article 53 1.a de la llei i això pot sancionar-se amb una multa o amb l'expulsió del país. La sanció econòmica per les infraccions greus és d'entre 501 i 10.000 euros, segons l'article 55. Però, la legislació també dona peu a l'expulsió, ja que l'article 57 preveu que les persones que es trobin irregularment a Espanya se'ls pugui aplicar “en atenció al principi de proporcionalitat, en lloc de la sanció de multa, l'expulsió del territori espanyol”.
No obstant això, al contrari del que afirma el diputat Joan Garriga, la llei no diu que les persones en situació irregular hagin de ser expulsades immediatament, “sinó que l'expulsió és una de les mesures possibles davant les persones en situació irregular; l'altra és la multa o fins i tot la regularització mitjançant algun dels mecanismes previstos a la llei i al reglament d'estrangeria”, explica a Verificat David Moya, professor de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona.
De fet, “la sanció tipus prevista per la Llei d'Estrangeria és la multa” i l'expulsió ha d'aplicar-se quan, a més de la mera situació irregular, “existeixin altres elements negatius” a tenir en compte, segons assenyala el professor de l'Institut Superior de Dret i Economia, Guillermo Durán Cristóbal, en aquest article. Encara així, el professor i també el vocal d'Estrangeria del Consell General de l'Advocacia Espanyola, David Querol, coincideixen que la policia i l'Oficina d'Estrangeria imposen generalment l'expulsió, la interpretació més severa de la pròpia Llei d'Estrangeria i de la jurisprudència del Tribunal Suprem.
Procediment d'expulsió
L'afirmació de Garriga també és incorrecta perquè no té en compte que, en cas d'una irregularitat administrativa, com estar en territori espanyol sense permís, la llei preveu que s'obri un procediment d'expulsió. Però com bé diu la paraula, l'expulsió és un procés i no una acció directa. És a dir, l'Estat ha d'oferir als afectats unes garanties jurídiques, com proporcionar-los un advocat d'ofici que permeti recórrer la proposta d'expulsió, segons ha explicat a Verificat Beatriz Carando, advocada especialista en Dret Civil i Estrangeria.
La pròpia llei d'estrangeria preveu en els articles 63 i 63 bis dos procediments d'expulsió: el preferent i l'ordinari. El primer s'aplica només en alguns supòsits concrets i no pel simple fet d'estar en situació irregular. En canvi, si no es dona cap agreujant s'inicia el procediment ordinari i l'immigrant té 15 dies per presentar al·legacions contra la proposta d'expulsió, segons assenyala el professor Guillermo Durán en el seu article. Aquest procés, llavors, es pot allargar si l'Oficina d'Estrangeria admet les proves presentades.
Tots dos procediments d'expulsió comencen quan la policia sanciona a una persona que es troba en situació irregular i li fa una proposta d'expulsió, segons explica a Verificat David Querol. Aquesta proposta ha de ser avalada posteriorment per un decret de l'Oficina d'Estrangeria que es pot recórrer a la pròpia Oficina.
Finalment, si l'Oficina d'Estrangeria segueix sense revocar l'ordre d'expulsió i l'immigrant creu tenir els arguments necessaris per a revocar l'expulsió o graduar-la, pot iniciar la via judicial i imposar un recurs al Jutjat del Contenciós Administratiu, fet que podria allargar el procés.
D'altra banda, una de les premisses que s'ha de complir per a retornar a una persona al seu país d'origen és que “se li pugui garantir un retorn que no comporti cap risc”, comenta Carando.
Expulsió directa quan existeix agreujant
Per tant, l'expulsió directa es pot donar solament en alguns supòsits. El procediment preferent s'aplica, per exemple, quan la persona es troba en situació irregular i ha incorregut en activitats contràries a l'ordre públic o ha comès un delicte. En aquest cas, la llei fixa 48 hores perquè la persona afectada pugui fer les al·legacions que consideri necessàries abans que es realitzi la devolució. Per tant, en cas d'expulsió per via preferent la persona afectada té menys temps per presentar aquestes reclamacions que en el cas del procediment ordinari.
“En les sentències penals es pot canviar la pena de presó per l'expulsió del territori” i en aquests casos l'expulsió sí que sol fer-se de manera automàtica, segons sosté l'advocada Beatriz Carando.
Multa amb obligació de retorn
La frase de Garriga es pot entendre en el context d'una sentència que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va dictar el 2015, que concloïa que no es podia sancionar només amb multa el fet de romandre en territori europeu sense els documents adequats. Però, en realitat la llei espanyola diu que la sanció econòmica ha d'anar acompanyada d'un avís a l'immigrant que ha d'abandonar el territori espanyol, la qual cosa es coneix com a “decisió de retorn”. Aquest matís feia que la legislació espanyola pogués entrar en contradicció amb la legislació europea, segons explica Carando a Verificat. No obstant això, sentències posteriors del mateix TJUE han obert la porta a continuar recorrent a les sancions econòmiques.
L'última sentència del Suprem: ni multa ni expulsió si no hi ha agreujant
Recentment, la jurisprudència sobre les persones en situació irregular ha donat un nou gir a Espanya. El Tribunal Suprem, en una sentència del 16 de març de 2022, ha establert que la mera estada irregular no comporta ni una sanció econòmica ni l'expulsió del territori espanyol. Els magistrats no veuen la multa com a preferent i han considerat que solament en aquells casos on existeixi un agreujant es pot justificar l'expulsió.
La sentència sosté que “l'única sanció possible per a l'estada irregular és l'expulsió; que no és admissible interpretar l'article 57.1° en el sentit de poder aplicar la pretesa opció de multa o expulsió a l'estranger en situació irregular”. No obstant això, el tribunal no veu l'expulsió com una mesura generalitzada perquè, segons es detalla “exigeix, en cada cas i de manera individualitzada, la valoració i apreciació de circumstàncies agreujants que posin de manifest i justifiquin la proporcionalitat de la mesura adoptada, després de la tramitació d'un procediment amb plenes garanties dels drets dels afectats”.