La immigració no dispara la despesa pública com diu la regidora de Ripoll Sílvia Orriols
Els immigrants aporten més del que reben a l’economia espanyola, segons diversos estudis. A més, tampoc hi ha una relació entre l’arribada d’immigració i la despesa social.
Què s’ha dit?
La immigració multiplica i dispara la despesa pública.
Què en sabem?
Els immigrants aporten més del que reben a l’economia espanyola, segons diversos estudis. A més, tampoc hi ha una relació entre l’arribada d’immigració i la despesa social.
La regidora d’Aliança Catalana a l’Ajuntament de Ripoll, Sílvia Orriols, va afirmar en un tuit que “la immigració multiplica i dispara la despesa pública”. És FALS. Diversos estudis realitzats a nivell estatal i europeu ho desmenteixen i només un 5,7% dels usuaris de la xarxa pública de centres de serveis socials són estrangers, refugiats i exiliats, segons dades de l’exercici 2017-2018 de l’informe anual del Defensor del Poble del 2019.
Els immigrants no fan un sobreús de l’Estat del benestar i de les prestacions socials, segons l’estudi Immigració i Estat del Benestar a Espanya publicat pel CIDOB el 2017. Però, aquesta evidència ja fa temps que existeix. Un estudi semblant realitzat el 2011 per la Fundació La Caixa arribava a conclusions similars. A nivell internacional, una investigació que va analitzar 21 països de l’OCDE entre el 1980 i el 2010 va concloure que no existeix una relació entre l’arribada d’immigració i la despesa social a curt termini i tampoc va trobar evidència que augmenti a llarg termini.
“Jo dic que la immigració multiplica i dispara la despesa pública. Educadors cívics, assistents de benestar social, policies, funcionaris de presons… N'hauríem de menester tants, si no fos per la immigració?”
Sílvia Orriols, regidora Ajuntament de Ripoll
Aporten més del que reben
L’impacte de la immigració sobre els comptes públics espanyols és “clarament positiu”, com apunta un estudi realitzat per politòlegs del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i de la Universitat d’Amsterdam. Però és possible que aquest impacte positiu no sempre sigui visible en l’àmbit local o autonòmic “perquè hi pot haver un desajustament entre els recursos fiscals generats per la immigració i les despeses derivades de l’increment de la demanda d’algunes polítiques socials al territori”.
La mateixa investigació explica per què passa això: els ingressos que generen els immigrants els recapta majoritàriament el Govern central a través del sistema de Seguretat Social, mentre que la despesa en serveis públics la fan majoritàriament les comunitats autònomes i els ajuntaments.
Tres estudis publicats pel centre d’anàlisi Funcas, la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (FEDEA) i el Consell Econòmic i Social d’Espanya (CES), els quals analitzen els ingressos i les despeses que suposen els immigrants en el seu conjunt, conclouen que el balanç és “positiu”: aporten més del que reben. L’estudi publicat pel CES mostra que el 2009 els estrangers aportaven 8.080 milions d’euros, uns 2.000 milions més que la despesa social associada a la immigració.
No fan un sobreús de les prestacions socials
Una de les falses creences sobre els immigrants és que acaparen les prestacions de serveis socials, com explica i desmenteix l’informe de 2019 del Defensor del Poble. Els estrangers no fan un sobreús de les prestacions socials, com la sanitat, sinó que fan un ús similar o inferior al de la població nacional, segons apunta en les seves conclusions un estudi del Centre d’Estudis Internacionals de Barcelona (CIDOB) del 2017 (pàgina 20).
De fet, un estudi realitzat pels mateixos investigadors del CSIC i de la Universitat d’Amsterdam esmentats anteriorment va calcular la despesa educativa i sanitària dedicada a la població migrant entre el 2000 i el 2007 i els resultats van ser similars a la investigació més recent del CIDOB. La despesa en sanitat i educació aprofitada per persones immigrants a Catalunya i a Espanya era inferior al pes que tenien en aquell moment els estrangers a la població.
Els estrangers eren un 13,5% de la població a Catalunya i suposaven un 8,4% de la despesa en educació i un 7,4% de la despesa en sanitat. De fet, la despesa en sanitat és superior en els grups de població de més edat, on el percentatge d’immigrants majors de 65 anys és encara menor (un 2% el 2007 i un 3,7% el 2021). Pel que fa a l’educació, tot i que les persones estrangeres tenen de mitjana més fills que els espanyols (1,37 fills de dones estrangeres i 1,14 fills de dones espanyoles), els nadius són majoria a les escoles públiques (82,3%).
Els mateixos autors van actualitzar aquesta investigació el 2020 i la conclusió seguia sent la mateixa. Després de la crisi econòmica del 2008, en què la proporció de despesa social atribuïda a la població immigrant va incrementar -de representar un 11,2% dels beneficiaris de rendes mínimes d’inserció a Espanya el 2008 a representar el 22,6% el 2017- es va seguir mantenint el seu impacte positiu en la balança fiscal. Això passa, sobretot perquè el 74% de de les persones de nacionalitat estrangera són població activa i hi ha un baix nombre d’estrangers en edat de rebre prestacions contributives (3,7% majors de 65 anys el 2021).
L’informe anual del Defensor del Poble del 2019 parla encara de menys usuaris estrangers a la xarxa pública de centres de serveis socials: només un 5,7% no tenen nacionalitat espanyola, segons dades del l’exercici 2017-2018 (505.135 usuaris immigrants i 2.474 refugiats). Tot i així, el mateix informe argumenta que és molt complicat quantificar en quina mesura les ajudes de serveis socials es destinen a estrangers.
Menys accés a ajudes socials
El fals rumor de que els immigrants reben més del que aporten tampoc es compleix pel que fa a les prestacions monetàries, és a dir, aquelles ajudes econòmiques en matèria d’atur, assistència social o pensions, entre d’altres.
El mateix estudi del CIDOB, basat en dades del 2014, arribava a la conclusió que els immigrants tenen un 4,7% menys probabilitats que els nadius de rebre prestacions socials monetàries. El càlcul es redueix fins al 4,3% si s’exclouen les pensions i les prestacions d’atur. Per tant, els immigrants “tot i tenir rendes més baixes, tenen menys accés a les ajudes socials”, en part per la dificultat d’accedir-hi, segons detalla la investigació (pàgina 13).
Una altra investigació a nivell internacional també demostra que la immigració no “dispara la despesa pública”, com diu Orriols. L’estudi analitza 21 països de l’OCDE entre 1980 i 2010 i conclou que no existeix una relació entre l’arribada d’immigració i la despesa social a curt termini i tampoc hi ha evidència que augmenti a llarg termini.
“L’efecte crida” tampoc està demostrat
L’argument contrari a que els immigrants acaparen gran part de les ajudes i serveis de l’Estat és que aquests venen a Espanya precisament amb la idea de beneficiar-se de les seves prestacions. És a dir, que les polítiques espanyoles en matèria de prestacions socials atrauen més immigrants perquè, suposadament, aquests es veuen beneficiats. Però aquest “efecte crida” no està demostrat, com ja vam explicar en un article de El Periódico i també desmenteix la investigació del CIDOB.