La grip espanyola no va matar només els vacunats perquè no existia cap vacuna contra la malaltia

Una de les desinformacions que circulen des que va esclatar la pandèmia del SARS-CoV-2 és que durant la grip espanyola de 1918 només van morir els vacunats. És fals. Fa 100 anys no existia cap vacuna contra aquesta malaltia, que es va combatre amb quarentenes i mesures d’higiene


Ens heu fet arribar un article sobre la pandèmia de l’anomenada grip espanyola del 1918, que assegura que només van morir les persones que van rebre una vacuna contra el virus. És FALS. Durant la crisi sanitària que va impactar el món fa un segle, no s’havia desenvolupat cap vacuna contra la malaltia respiratòria. Tal i com expliquen els Centres per al Control i Prevenció de Malalties dels Estats Units (CDC), la malaltia respiratòria es va combatre “sense vacunes per protegir-se contra la infecció per la grip i sense antibiòtics per tractar infeccions bacterianes secundàries que poguessin estar associades a les infeccions per influenza”. Per tant, no és cert que només morissin les persones que van ser immunitzades per inoculació.

“Només van morir els vacunats. El macabre engany de la grip espanyola de 1918”

Tot i que no hi ha consens sobre l’origen del virus, els primers casos es van detectar el març del 1918, coincidint amb l’última etapa de la Primera Guerra Mundial. Més de 100 soldats destacats a Fort Riley, un camp d’entrenament militar situat a Kansas (al centre dels Estats Units), van contraure una malaltia vírica similar a la grip, provocada pel virus H1N1. Al cap d’una setmana, els casos s’havien quintuplicat. La malaltia es va propagar fàcilment per Europa perquè cada mes el govern nord-americà hi enviava milers de soldats que combatien al conflicte. En total, els CDC calculen que entre 1918 i 1919 uns 500 milions de persones es van infectar a tot el món -un terç de tota la població- i almenys 50 milions de persones van morir-ne. L’ONU estima, per la seva banda, que la grip va provocar entre 40 i 50 milions de defuncions.

Durant els anys que va durar la pandèmia, no s’havia desenvolupat cap vacuna per lluitar contra aquesta grip, tal i com es pot comprovar en el llistat oficial de vacunes aprovades entre el 1798 i el 1998 per les autoritats sanitàries dels Estats Units. Aleshores només s’havien creat fórmules contra la verola, la ràbia, el tifus, el còlera i la plaga. L’explicació que donen els CDC sobre la crisi sanitària que van provocar la ràpida expansió i letalitat d’aquella grip són “la vulnerabilitat dels joves adults sans i la manca de vacunes i tractaments”. La pandèmia es va controlar amb aïllaments, quarentenes, mesures d’higiene personal, ús de desinfectants i imposant uns límits a les reunions públiques.

La soca que va provocar la grip espanyola ha anat mutant al llarg dels anys fins a convertir-se en l’actual virus H1N1, coneguda com a grip A. Els avenços de la ciència han demostrat que el fàrmac oseltamivir, que es pren per via oral, seria efectiu contra el H1N1 de 1918, segons els CDC. D’acord amb aquesta institució les vacunes que es van provar en ratolins contra la soca del virus de fa cent anys van ser efectives. “S’espera que la vacunació amb vacunes actuals contra la grip estacional aporti un grau de protecció entre éssers humans, ja que les vacunes contra la grip estacional proporcionen algun nivell de protecció contra el virus H1N1 de 1918 en ratolins”, explica en el seu web

Per què es diu grip espanyola?

La pandèmia de 1918 es va batejar com a “grip espanyola” perquè els mitjans de comunicació d’Espanya van informar sobre la detecció de casos que es corresponien amb una malaltia vírica molt contagiosa. “Es diu ‘grip espanyola’ per una confusió interessada”, afirma Mauro Hernández Benítez, professor d’Economia Aplicada i Història Econòmica de la UNED. “La grip ni es va iniciar a Espanya (…) ni va ser especialment severa al país. La pandèmia va coincidir amb la Primera Guerra Mundial i va afectar greument a molts dels combatents, francesos i alemanys sobretot. La censura de la premsa als països bel·ligerants impedia informar d’una epidèmia que podia considerar-se com un factor de debilitat. A Espanya, en canvi, la neutralitat permetia que la premsa cubrís àmpliament la propagació del virus. Així que es va quedar amb l’immerescut nom de grip espanyola”.