La grip aviària s’ha estès sense precedents entre aus però els contagis en humans són puntuals
Tot i això, els contagis en humans segueixen sent casos puntuals i aïllats. Els experts demanen augmentar la vigilància del virus però descarten, per ara, el risc d’una pandèmia
Què s’ha dit?
Que s’han encès les alarmes en relació amb la grip aviària H5N1, i que el virus culpable de la malaltia ens situa a les portes d’una nova pandèmia.
Què en sabem?
Els casos en aus s’han disparat a nivells sense precedents, i els recents salts del virus a mamífers com lleons marins i visons han mostrat la necessitat de seguir de prop l’evolució del virus. Tot i això, el risc de contagi humà es considera baix i tant les autoritats com els experts consultats per Verificat descarten, per ara, parlar de pandèmia.
La grip aviària ha afectat més de 58 milions d’aus als Estats Units des del gener del 2022 i s’ha detectat en ocells de 37 països europeus, “una extensió geogràfica sense precedents”, segons han definit els Centres Europeus de Control de Malalties (ECDC, per les sigles en anglès). El Ministeri d’Agricultura ha detectat 107 casos i focus del subtipus H5N1 del virus de la influença aviària —dominant a nivell global a dia d’avui— a Espanya des del juliol de 2022, 99 dels quals s’han produït en aus silvestres. El darrer dels 7 episodis en granges es va detectar divendres a Lleida, segons va notificar la Generalitat de Catalunya. Es tracta del primer brot en una granja catalana des del 2017 i ha comportat el sacrifici de 87.000 aus de corral.
En els darrers mesos el virus, que afecta principalment a les aus, ha estat capaç d’infectar mamífers en diverses ocasions. Això ha portat a comptes de Youtube amb més de 500.000 seguidors a assegurar que “les alarmes” s’han “encès en relació a la grip aviària H5N1”, arribant a suggerir que podríem estar a les portes d’una nova pandèmia. En realitat, però, tant l’Organització Mundial de la Salut (OMS) com el Ministeri de Sanitat espanyol consideren que el risc per als humans és, ara per ara, baix, precisament perquè la capacitat del virus per a infectar persones és reduïda.
Els experts consultats per Verificat coincideixen amb les institucions a no elevar les alarmes respecte una possible pandèmia en humans. Sí insisteixen, però, que donada la quantitat d’aus infectades els darrers mesos i els recents episodis en què s’ha reportat contagi a mamífers, cal mantenir una vigilància sobre l’evolució del virus per tal de poder actuar a temps si es detecten canvis en el seu potencial per a infectar persones.
Un vell conegut
El subtipus H5N1 del virus de la influença aviària, molt contagiós i amb altes taxes de mortalitat entre les aus a les quals infecta, ja va ser protagonista el 2006, quan una primera onada de casos en aus va sacsejar Europa i va plantejar la possibilitat d’una pandèmia en humans que no es va arribar a produir. Un gat domèstic contagiat del virus a Alemanya i els antecedents del subtipus, que havia infectat 148 persones entre 2003 i 2005 amb una mortalitat del 53%, expliquen en bona part l’alerta generada aleshores.
Avui l’escenari és pitjor. Els brots de grip aviària en aus a Europa s’han disparat a nivells sense precedents, i l’H5N1 és el responsable del 96% dels més de 7.600 brots de la malaltia enregistrats en ocells de tot el continent des de l’1 de juliol de 2021, segons les dades compartides pel Ministeri de Sanitat. Els Estats Units es troben davant del major episodi de grip aviària de la seva història, i la panzoòtia —una malaltia infecciosa d’animals que afecta molts països en diversos continents— també ha arribat a Sud-Amèrica, que ha enregistrat el seu primer cas humà aquest gener a Equador.
Tot i que el subtipus H5N1 porta el mateix nom que el que va ocasionar el brot del 2006, el virus ha canviat degut a les mutacions constants generades en cada nou contagi. Ara “sembla molt més adaptat a ocells silvestres”, apunta Martin Beer, cap de l’Institut de Virologia Diagnòstica (IVD) a l’Institut Friedrich-Loeffle (Alemanya), en un esdeveniment organitzat pel Science Media Centre (SMC) del país. L’expert insisteix que la seva expansió per pràcticament tot el globus i la pèrdua d’estacionalitat són dues mostres més de l’adaptabilitat del virus.
Aquestes adaptacions, que han permès al virus infectar noves espècies d’aus i arribar a territoris prèviament inexplorats, fan que els científics esperin veure “un impacte enorme en la biodiversitat d’algunes poblacions” d’ocells, afegeix en la mateixa sessió Ursula Höfle, professora contractada al Grup de Recerca en Salut i Biotecnologia de l’Institut d’Investigació en Recursos Cinegètics de la Universitat de Castilla-La Mancha (UCLM).
Casos puntuals en humans
Els canvis en el virus, però, no es tradueixen directament en un major risc de contagi per als éssers humans. Si bé l’H5N1 acumula 868 infeccions confirmades a persones de tot el món des del 2003 fins el novembre de 2022 —dues d’elles a Espanya— amb una mortalitat del 53%, el 2022 es van confirmar només quatre casos. El virus “és millor expandint-se en ocells, però els casos [en humans] s’han reduït”, apunta Beer.
“Tot i que hi ha una població molt gran d’aus infectades a tot el globus, encara estem veient que el ‘desbordament’ [el salt puntual] a humans és un esdeveniment molt, molt estrany”, assevera Ian Brown, director de serveis científics a l’Agència de Salut Animal i de Plantes del Renge Unit (APHA, per les sigles en anglès), en l’esdeveniment del SMC d'Alemanya. Els contagis d’ocells a humans són “un fet que es dona de forma molt puntual”, coincideix Natàlia Majó, cap del programa de sanitat animal de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries de Catalunya (IRTA-CReSA), i sempre en persones que “tenen un contacte directe, molt estret i perllongat amb un animal infectat”.
Els dos únics casos confirmats a Espanya es van donar el 2022 en treballadors d’una granja avícola a Guadalajara que havia notificat d’un brot en les instal·lacions, i no van arribar a desenvolupar simptomatologia. Les proves de control es realitzen a totes les persones que hagin tingut contacte amb aus contagiades i formen part del protocol de prevenció, detecció precoç i actuacions front la grip aviària del Ministeri de Sanitat, que també inclou la vigilància passiva d’aquestes persones i el seu aïllament si desenvolupen simptomatologia gripal o si se’ls confirma el contagi per grip aviària.
En qualsevol cas, de moment “no s’ha demostrat mai transmissió entre humans”, és a dir de persona a persona, conclou Majó, i els casos en què se sospita d’aquest contagi entre persones són esdeveniments “extremadament infreqüents”, segons el Ministeri de Sanitat.
L’experta de l’IRTA també descarta que el virus es pugui transmetre a través de l’alimentació. “El risc que un animal malalt passi a la cadena alimentària és zero”, apunta, assenyalant els diferents controls de qualitat que passen els productes alimentaris abans de consumir-se. Però a més a més, “en el cas hipotètic que passés, no s’ha donat mai la infecció d’un humà […] per menjar carn infectada” amb grip aviària, assevera l’experta. L’OMS comparteix unes conclusions similars a la seva pàgina web: “no hi ha evidència que la malaltia es pugui transmetre a les persones a través de menjar preparat adequadament i cuinat minuciosament”.
Possible transmissió entre mamífers
Tot i que els casos en humans s’han reduït, el virus ha estat capaç de contagiar diversos mamífers en els darrers mesos, des de nútries fins a ossos, passant per guineus i foques. En l’episodi de la granja de visons de Galícia, a més, la principal hipòtesi és que, per primer cop, l’H5N1 es va transmetre de visó a visó de manera sostinguda, segons un estudi publicat recentment a Eurosurveillance —una revista mèdica que cobreix l'epidemiologia, la vigilància, la prevenció i el control de les malalties transmissibles a Europa— i l’anàlisi que n’han fet les revistes Science i Nature. Tot i això, encara es tracta d’una idea que “cal demostrar experimentalment”, apunta Höfle, de la UCLM.
Una hipòtesi similar l’ha plantejat un pre-print —un article que no ha passat la revisió per parells ni està public— publicat el 10 de febrer, respecte de la mort massiva de lleons marins infectats amb el virus al Perú. Els científics conclouen que “no podem descartar la transmissió directa” entre els mamífers com a via de contagi.
Aquests brots han portat la comunitat científica a redoblar la seva vigilància. La situació “podria afavorir la creació de noves variants híbrides entre els virus aviars i els propis d’aquella espècie, que mostrin major virulència o major capacitat per a transmetre’s a l’espècie humana”, explicava Gustavo del Real, investigador de l’Institut Nacional d’Investigació i Tecnologia Agrària i Alimentària (INIA-CSIC), en una entrevista de SMC Espanya. “L’adaptació del virus a mamífers silvestres podria representar el salt de la barrera interespècie a un hospedador intermig que faciliti la transmissió a l’ésser humà”, conclou en la mateixa línia un informe del Ministeri de Sanitat espanyol.
Amb tot, encara “no és el moment adequat per a dir que estem molt a prop d’una pandèmia” en humans, assevera Martin Beers. L’expert apunta que “l’H5N1 no és el mateix a totes les regions [hi ha diverses variants circulant pel món], el que vol dir que tenim una situació molt dinàmica que hem de seguir de prop […] per estar informats a temps si canvia alguna cosa crucial”. En conseqüència, sintetitza, cal seqüenciar el genoma del virus i fer un seguiment del patogen pràcticament a temps real.
