Espanya mai ha arribat als 50 ºC
S’ha viralitzat una portada de la revista El Español de la setmana de l’11 al 17 d’agost de 1957 que diu que fa 65 anys, l’agost de 1957, a la Manxa es va arribar als 50 graus centígrads. La revista i la portada són reals, però la informació que aporta no està avalada per l’Aemet.
Què s’ha dit?
Que fa 65 anys, l’agost de 1957, a la Manxa es va arribar als 50 graus centígrads.
Què en sabem?
L’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) no té registre que la temperatura a Espanya hagi superat mai els 50 graus.
Aquests dies, durant la segona onada de calor del 2022, s’ha fet viral en diversos formats digitals (xarxes socials i podcast) el missatge que el 1957 la temperatura a Espanya va arribar als 50 °C. A xarxes, l’afirmació ha anat acompanyada de la portada de la revista El Español corresponent a la setmana de l’11 al 17 d’agost del 1957, on s’aprecia la frase “Temperatures de 50 °C en algun lloc de la Manxa”. És FALS.
L’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) no té registre que la temperatura a Espanya hagi superat mai els 50 °C. La portada del setmanari és real, però la informació que dona sobre les temperatures no és precisa. La temperatura més alta que s’ha enregistrat mai a Espanya és de 47,6 °C, a la qual es va arribar el 14 d’agost de 2021 a La Rambla (Còrdova), segons ha confirmat el departament de premsa de l’Aemet a Verificat en un correu electrònic.
“Fa 65 anys, l’agost de 1957, a la Manxa es va arribar als 50 graus centígrads”
Com va passar amb l’onada de calor del juny passat, moltes desinformacions intenten minimitzar l’abast de la que afecta actualment la Península Ibèrica i que amenaça el Sudoest d’Europa amb temperatures rècord. Un dels missatges que s’ha viralitzat és una portada de la revista El Español de la setmana de l’11 al 17 d’agost de 1957. La revista i la portada són reals, com ha confirmat l’hemeroteca de Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona, però la informació que aporta no està avalada per l’Aemet. La crònica d’El Español explica com s’estava vivint l’onada de calor d’aquell any a diferents països d’Europa, i especifica que els termòmetres a diversos punts de La Manxa “van arribar fins els 52 °C al sol”.
“En cap cas es pot comparar la temperatura ‘al sol’ (que és la que reporten les notícies indicades) amb la temperatura de l’aire”, explica a Verificat Enric Aguilar, climatòleg i director del departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona). L’expert precisa que mentre que la primera pot representar la sensació tèrmica que sentim quan ens exposem al sol, la segona és l’estàndard de l’Organització Meteorològica Mundial (WMO per les sigles en anglès) que comuniquen les agències oficials —com Aemet o Meteocat— i la que reporten actualment els medis de comunicació
La temperatura de l’aire més elevada registrada a Espanya és de 47,6 °C, segons ha informat a Verificat el gabinet de premsa de l’Aemet, i es va enregistrar l’estiu passat, el 14 d’agost del 2021 a La Rambla (Còrdova). El segon registre més elevat va ser a l’estació de Montoro, també a Còrdova, que el mateix dia va mesurar 47,4 °C.
El 1957, la temperatura més elevada enregistrada en un observatori de l’Aemet va ser de 42,6 °C als quals va arribar Sevilla els dies 1 i 2 d’agost, durant una onada de calor que va durar vuit dies, segons un estudi dut a teme pel meteoròleg de l’Aemet César Rodríguez Ballesteros.
La temperatura al sol no és precisa
La Organització Meteorològica Mundial (WMO, per les sigles en anglès) defineix la temperatura de l’aire com “la temperatura llegida en un termòmetre exposat a l’aire i protegit de la radiació solar directa”. “És una dada molt difícil de mesurar”, explica a Verificat Ricardo Torrijo, meteoròleg de l’Agència Estatal de Meteologia (Aemet), qui referencia una publicació al blog de l’entitat on tres experts expliciten aquesta dificultat.
La publicació assenyala que cal disposar d’un sensor calibrat en laboratoris especialitzats, que la mesura doni la mitjana de la temperatura de l’aire d’un minut aproximadament, que estigui situat a entre 1,25 i 2 metres del terra, que estigui protegit del sol directe i la pluja , i que la ubicació on es trobi sigui representativa d’un entorn d’uns 100 kilòmetres al seu voltant. A més, abans de la publicació de les dades per als estudis, se les sotmet a una revisió de qualitat. En definitiva, l’article conclou que “no [podem] fiar-nos de qualsevol termòmetre del carrer”.
Dominic Royé, geògraf físic de la Universitat de Santiago de Compostela (USC), precisa, a més, que “els estàndards de control de dades no són els mateixos avui dia que als anys 50”. En altres paraules, aquesta suposada dada l’origen de la qual és desconegut (“d’on l’ha tret, El Español?”, es pregunta Torrijo) no és fiable perquè, segons l’expert, “el control de qualitat avui és molt més rigorós”.
En aquest sentit, i per poder fer comparacions de qualitat en les temperatures enregistrades anys enrere i ara, cobra especial importància l’homogeneïtzació de les dades. Com ja vam explicar, a tal efecte “cal eliminar l’efecte dels canvis d’instrumentació, de localització, etc. i expressar les temperatures de forma compatible amb la medició actual”, explica Enric Aguilar. L’expert adjunta una publicació en la qual el seu equip va dur a terme aquest procediment per a 22 estacions meteorològiques de tota Espanya, habilitant-les per a la realització d’estudis climàtics.
Una onada de calor extraordinària
Per fer la valoració final de l’impacte de l’onada de calor a Espanya, cal esperar la publicació de l’estudi climatològic corresponent, adverteix Ricardo Torrijo. Tot i així, el meteoròleg avança que, en base a les previsions, es tracta “d’una onada de calor que destacarà per la seva gran duració (nou dies) i per la seva gran extensió territorial”. En el registre històric d’aquests fenòmens a Espanya, que compta amb dades des de l’any 1975 fins el 2018, només dues onades de calor han superat en duració la present: les de l’estiu del 2003 i del 2015.
Com ja vam explicar, els meteoròlegs determinen que existeix una onada de calor quan les temperatures es mantenen molt per sobre de l’esperat per unes dates concretes durant tres dies consecutius o més. Igual que en el cas d’altres fenòmens meteorològics extrems, la freqüència, la intensitat i la duració d’aquest tipus d’esdeveniments ha augmentat significativament en els darrers anys, arribant a duplicar-se en només una dècada a Espanya.
El final de la primavera i el principi de l’estiu estan sent molt càlids a Catalunya. “Des de fa mesos la temperatura, tant la màxima com la mínima, a Catalunya, està qüasi permanentment per sobre del normal en referència al període 1981-2010”, indica a Verificat Ramon Pascual, cap del grup de Predicció i Vigilància de la delegació d’Aemet a Catalunya.
L’expert adjunta un gràfic amb les temperatures màximes i mínimes —encara provisionals— entre l’1 d’abril i el 17 de juliol del 2022, on s’observa com els registres —especialment els mínims— estan en la seva majoria per sobre de la mitjana.
