És fals que “només el 13% de les partícules contaminants” de les ciutats vinguin dels vehicles, com assegura Gonzalo de Oro
El 60% de l’NO2 i el 20% de les PM10 contingut a l’aire de les ciutats prové del trànsit rodat
Què s’ha dit?
Que només el 13% de les partícules contaminants d’una ciutat com Barcelona les produeixen els vehicles
Què en sabem?
Els principals contaminants que es mesuren per analitzar els nivells de pol·lució són el diòxid de nitrogen (NO2), l’únic element que supera a Barcelona els límits legals imposats per la Unió Europea, i el material particulat (PM10 i PM2.5). L’Ajuntament calcula que els vehicles emeten al voltant del 60% del NO2, el 21% de les PM10 i entre el 40 i 60% de totes les partícules en suspensió emeses. A més a més, el trànsit rodat és el responsable de l’emissió d’una tercera part dels gasos d’efecte hivernacle de les principals ciutats.
Gonzalo de Oro, candidat de Vox a l’alcaldia de Barcelona, ha afirmat en dues entrevistes, una a 8tv (minut 57:05) i l’altra a TV3 (minut 2:05:07) que “només el 13% de les partícules contaminants d’una ciutat […] les produeixen els vehicles”.
És FALS. Els principals contaminants que es mesuren per analitzar els nivells de pol·lució són el diòxid de nitrogen (NO2), l’únic element que supera a Barcelona els límits legals imposats per la Unió Europea, i el material particulat (PM10 i PM2.5). L’Ajuntament calcula que els vehicles emeten al voltant del 60% del NO2, el 21% de les PM10 i entre el 40 i 60% de totes les partícules en suspensió emeses. A més a més, el trànsit rodat és el responsable de l’emissió d’una tercera part dels gasos d’efecte hivernacle de les principals ciutats.
"Només el 13% de les partícules contaminants d’una ciutat […] les produeixen els vehicles"
Gonzalo de Oro, Vox
En 95 de cada 100 vegades que una ciutat europea supera un límit de contaminació, els protagonistes d’aquest pic són el material particulat menor a 10 micres de diàmetre (PM10) o el diòxid de nitrogen (NO2), segons l’Agència Europea de Medi Ambient. A Espanya, el 63% de les vegades l’excés ocorre o bé en centres urbans molt transitats, o bé a la vora de carreteres principals. Tot i que sovint es parla de tots ells com a “partícules contaminants”, l’NO2 és un gas i les PM són partícules sòlides en suspensió o material particulat.
El diòxid de nitrogen és el principal contaminant de Barcelona, en tant que és l’únic que va superar els nivells legals permesos per la Unió Europea el 2022 —una estació va registrar una concentració mitjana de 42 micrograms per metre cúbic, per sobre dels 40 als quals limita la llei—, i la seva font majoritària en els entorns urbans és el trànsit rodat. L’Ajuntament de Barcelona atribueix el 60% dels nivells d’NO2 a la ciutat als vehicles, mentre que el Ministeri de Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (Miteco) augmenta aquesta responsabilitat fins al 75%. Una xifra allunyada del 13% del que parla De Oro.
Si analitzem les dades de l’altre gran contaminant, les PM10, veiem que al voltant del 20% provenen directament del trànsit rodat, segons dades de l’Ajuntament de Barcelona. De nou, la xifra no es correspon amb el 13% del qual parla De Oro.
La xifra atorgada al trànsit per l’Ajuntament és consistent amb les troballes de dues investigacions que han avaluat les fonts de contaminació per material particulat en les ciutats. Un estudi de la Unió de Geociències Europea va culpar els vehicles d’entre el 20 i del 26% de les emissions a Barcelona de PM2.5 i PM10, respectivament. Un altre treball del 2015 publicat a Atmospheric Environment va responsabilitzar el trànsit rodat del 23% dels nivells de PM2.5, i del 35% de PM10 a les ciutats del Sud-oest d’Europa.
El Miteco considera que el trànsit rodat és la principal font d’emissió de partícules en suspensió primàries de PM2.5 i PM10—les que s’emeten directament— en les ciutats, tot i que no dona xifres concretes al respecte. Xavier Querol, investigador de Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) especialitzat en contaminació atmosfèrica, apunta en una entrevista publicada al web de la institució que el 25-30% d’aquestes emissions es deuen al trànsit. D’aquest percentatge, afegeix, “un terç es deu al desgast de frens i rodes”, el qual significa que no solament prové dels vehicles de combustió, sinó també dels elèctrics.
Ara bé, més enllà de les PM10 o PM2.5, el material particulat engloba també partícules de menor diàmetre, com les PM1 o inclús PM0.1, anomenades ultrafines, que són molt dependents de la intensitat del trànsit. L’Ajuntament considera que la circulació de vehicles és la responsable de l’emissió del 80% d’aquest material ultrafí en la ciutat, tot i que aquest tipus de contaminant no es mesura a les estacions.
El consistori estima que el trànsit és la font d’entre el 40 i el 60% de material particulat de la ciutat, englobant totes les mides. Les partícules en suspensió poden generar-se directament —degut al trànsit o a les obres, però també de forma natural per l'alliberament de pol·len o l’entrada de pols sahariana, per exemple—, o poden ser producte de reaccions químiques entre compostos presents a l’atmosfera. Les darreres, anomenades emissions secundàries, generades en part pel diòxid de nitrogen, són la principal font d’aquestes partícules en suspensió, la majoria de les quals, el 70%, provenen de fora dels límits de Barcelona.
El 13% no fa referència a les ciutats
El departament de premsa de Vox ha explicat a Verificat que Gonzalo de Oro va basar el seu comentari en “una dada que va donar el president del Gremi del Motor en un debat sobre la contaminació al qual va assistir”. Verificat ha consultat amb el Gremi per a conèixer la font de la dada, però a l’hora de publicar aquesta verificació no havia rebut resposta.
El partit polític també explica que “a la xarxa es troben també informacions que coincideixen amb aquesta dada”, i enllaça un article de la pàgina Muévete en Verde, propietat d’Iberdrola. La referència més antiga que hem trobat al respecte és una notícia del 2017 d’El Mundo, que dona la xifra citant, sense enllaçar-lo, un informe de l’Agència Europea de Medi Ambient (EEA, per les sigles en anglès).
L’únic estudi de l’EEA que hem trobat publicat en dates properes, en què s’indiqui que un 13% dels contaminants estan generats pel trànsit és una anàlisi en què l’agència atorga als vehicles la responsabilitat de més de la meitat de les emissions d’òxids de nitrogen de la Unió Europea —és a dir, NO2 i NOx—, i “al voltant d’un 13% o més” de la resta de contaminants. Si es tractés de l'estudi del qual fa referència El Mundo, la interpretació del mitjà de comunicació seria incorrecta, ja que el 13% correspon a uns tipus concrets de contaminants, però no a tota la pol·lució que genera un vehicle, que també inclou l’NO₂.
A més a més, l’estudi no fa referència a la contaminació a les ciutats —cosa que sí fa De Oro— sinó al conjunt de la Unió Europea. Els resultats de tot el territori no són extrapolables als nuclis urbans: “La distribució de fonts d’emissió de partícules és molt complexa, ja que poden procedir del trànsit rodat […], de la mineria, de la indústria, de les emissions domèstiques i residencials, de la pols mineral d’origen africà o de l’aerosol marí, entre altres”, tal i com apunta el Miteco.
Tampoc en diòxid de carboni
Dins els contaminants també trobem els gasos d’efecte hivernacle (GEH), que causen un augment de les temperatures globals, i el principal responsable dels quals és el CO₂ o diòxid de carboni. El transport per carretera és el causant de més del 20% del CO₂ emès per la Unió Europea. Ja només els cotxes són causants del 12% de totes les emissions.