És fals que el coronavirus es transmeti a través de les vacunes de la grip

Un àudio que circula per Whatsapp sintetitza moltes de les falsedats que s'han explicat sobre el coronavirus: que la gent gran és molt més vulnerable per culpa de la vacuna de la grip, que el diòxid de clor és un medicament eficient per combatre la malaltia o que portant guants és molt difícil que et contagiis. L'àudio comença així (no el compartim complet per evitar seguir difonent conceptes falsos):

Laura Gimferrer, doctora en virologia, Judit Villar, infectòloga de l'Hospital del Mar, i Maria Esteve, cap del servei de Medicina Preventiva de l'hospital Germans Trias, ens ajuden a respondre amb fets i investigacions científiques a aquestes afirmacions. Les declaracions de les expertes han sigut retocades mínimament per facilitar-ne la lectura.

Ha mutat?

El virus és el mateix, el virus no ha canviat. No hi ha una mutació"

Laura Gimferrer: Quan els virus ens infecten, entren dins de les nostres cèl·lules i es repliquen, és a dir, fan moltes còpies d’ells mateixos. Les còpies del virus sortiran de la cèl·lula infectada i n’infectaran de noves. Durant aquest procés de replicació, els virus fan moltes còpies del seu material genètic. Aquestes còpies, però, no són exactament igual les unes de les altres, ja que el procés de còpia és imperfecte. Aquestes diferències entre les còpies és el que anomenem mutacions. Tot i que les mutacions poden fer que el virus sigui més virulent o més infectiu, el més probable és que no suposin cap canvi en les característiques del virus.

Per tant, des del principi de la pandèmia el virus ha variat genèticament però, a dia d’avui, no hi ha cap evidència de que aquests canvis facin que el virus sigui més virulent.

Pot romandre latent?

Quan un virus té una càrrega viral tan alta és que porta molt temps reproduïnt-se a l'organisme (…) Necessita al menys dos o tres mesos per arribar a les càrregues tan altes que porten al col·lapse total de l'organisme"

Maria Esteve: El període d'incubació del virus és el temps que tarda en produir la seva acció patògena (la malaltia) un cop entra a l'organisme. En el cas de la Covid-19, aquest temps és d'entre 2 i 14 dies. Les persones més malaltes tenen una càrrega viral més elevada, és a dir, que tenen en el cos més quantitat de virus. I a més quantitat de virus, més càrrega de malaltia, però el temps d'incubació és sempre el mateix.

Judit Villar: Existeixen virus DNA i RNA. Els DNA s’integren al material genètic de la cèl·lula i es poden quedar latents dins del nucli. Quan volen, depenent de les circumstàncies, es reprodueixen. És el cas de l’herpes, per exemple. El coronavirus és un virus RNA, una estructura molt més inestable que no pot sobreviure en estat de latència.

Això [la virulència de la Covid-19] només es pot explicar si el virus ha sigut injectat a través d'una vacuna"

No l'han injectat

Les tres expertes que hem entrevistat descarten la possibilitat que el virus hagi sigut injectat en cap cas, com queda demostrat en els 15 punts d’aquesta verificació.

Judit Villar: El coronavirus ha tingut un gran impacte perquè és un virus nou que ha irromput en una societat que no té defenses per combatre’l perquè mai hi havia tingut contacte. A més a més, el SARS-CoV 2 té una alta capacitat inflamatòria en persones de risc. El que està fent més mal no és el virus en sí, sinó la reacció inflamatòria del cos per combatre’l.

Aquest virus té insercions suposadament d'altres tipus de virus com el VIH o l'herpes"

Laura Gimferrer: Luc Montagnier, Nobel de Medicina al 2008 per haver participat en el descobriment del VIH, ha afirmat que el coronavirus s’ha sintetitzat en un laboratori. Aquesta teoria es basava en el fet d’haver observat petits fragments del genoma del VIH dins del genoma del SARS-CoV-2. Un virus amb un genoma amb fragments del virus del VIH només es podría originar en un laboratori i no de manera natural. Aquesta teoria va ser ràpidament desmentida per altres científics d'arreu del món a través d’un en un comunicat conjunt. Els fragment als que el doctor Montagnier es referia van ser analitzats i tot i tenir una certa similitud amb fragments del VIH, aquesta no era suficient com per afirmar que el SARS-Cov-2 té un origen artificial.

L'única cosa que ha canviat d'aquest virus és la transmissió: en un cas ha estat injectat amb un llarg temps de latència i […] ens ha donat quadres molt greus. Ara, quan es transmet de manera natural de persona a persona, és [quan provca] un quadre lleu"

Maria Esteve: Al marge de les fases inicials entre animals, la Covid-19 sempre s'ha transmès de persona a persona (també per contacte directe amb alguna superfície contaminada). En el pic de la pandèmia hi havia més persones infectades i que havien desenvolupat una patologia més greu, amb més càrrega viral. Per això es transmitia més i produïa símptomes més greus, perquè hi havia més circulació del virus a la comunitat. A més a més, encara no s'havien instaurat totes les mesuser de prevenció i control que ara coneixem.

La vacuna de la grip

És possible que hi hagi hagut un error en la vacunació de la grip, que estigués infectada amb la Covid […] això explicaria que a les residències de gent gran que tenen una alta taxa de vacunació de grip ens haguem trobat amb persones que en 24 hores han mort"

Maria Esteve: Les vacunes de la grip que s'administren actualment són vacunes inactivades, és a dir, elaborades amb fraccions o subunitats del virus de la grip. No poden produir la malaltia perquè no contentn el virus. Hi ha molts laboratoris farmacèutics que elaboren cada any les vacunes de la grip i existeix regulació internacioanl molt rigorosa per assegurar la seguretat vacunal.

Inicialment, es pensava que la vacuna de la grip podia protegir contra la Covid-19. No s'ha demostrat que la vacuna de la grip sigui un factor protector però tampoc que sigui un factor de risc de SARS-CoV-2. És l'edat (del pacient) el factor que més determina la probabilitat de morir per Covid-19, a més de les comorbilitats (altres transtorns que conviuen amb el coronavirus). La falta de diagnòstic precoç també ha influit en l'elevada letalitat registrada a les residències de la tercera edat.

Dades de Covid-19 a l'Àfrica

Tenim Àfrica, el Nord i el Sud, zones civilitzades, amb afectació de Covid, i tot el centre [d'Àfrica] està lliure de Covid. Pràcticament, allà no hi ha vacunació"

Els casos de coronavirus a l'Àfrica no estàn concentrats al Nord i al Sud. És veritat que el país més afectat és Sudàfrica, però el segueixen Nigèria i Ghana, al centre del continent, segons dades de l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Nigèria, al centre-oest del continent és, precisament, un dels països amb menys percentatge de vacunació del continent.

La vacuna de la grip canvia cada any i acabem tenint milers de combinacions. Mai es farà una vacuna eficaç per un hivern"

Maria Esteve: La vacuna de la grip s'administra per prevenir les complicacions de la infecció per aquest virus. La vacuna és més eficaç per prevenir complicacions (pneumònia, ingressos hospitalaris, ingressos a la UCI) que per prevenir la pròpia grip.

L'efectivitat de la vacuna antigripal varia cada any i depèn de la concordància entre les soques elegides per a la vacuna i les soques que circulen aquell any. També depèn de l'edat i de l'estat immunitari de la persona que rep la vacuna. En les persones grans residents en institucions les vacunes inactivades clàssiques han mostrat ser efectives entre el 50 i el 60% per prevenir l'hospitalització o la pneumònia i el 80% per prevenir la mort per grip, segons xifres de l'Agència de Salut Pública de Catalunya. Aquestes xifres són molt rellevants des del punt de vista de la salut pública.

L'eficiència de la vacuna de la grip no està demostrada, no hi ha menys incidència de la grip per les vacunes"

Laura Gimferrer: Cada any, un comitè d'experts de l'OMS es reuneix per evaluar la informació epiedmiològica que tenen sobre la grip i poder decidir la composició de la vacuna. Aquesta vacuna es composa, generalment, de tres soques de la grip. Per decidir quines soques posen a la vacuna observen quins tipus de grip estan circulant a l'hemisferi sud i intenten predir amb aquestes dades les que circularan a l'hemisferi nord.

Tot i que l'eficiència de la vacuna sí que està demostrada, si les previsions del comitè d'experts de l'OMS fallen i circula un tipus de grip diferent, la població vacunada no estarà protegida d'aquest tipus de grip.

El confinament i la corba

Tenint en compte que el confinament estricte va ser de 15 dies, en aquell moment hauríem d'haver tallat la transmissió, però la corba no va caure.

A l’inici de la pandèmia, abans de que el govern espanyol decretés l’estat d’alarma i el confinament de la població el 14 de març, cada persona infectada per coronavirus podia arribar a infectar-ne 2,5 més (la dada a Catalunya era superior a 3). Dues setmanes després, la ràtio de contagi havia caigut per sota de l’1. És a dir, que cada contagiat no n’infectava necessàriament un altre, com es veu a la corba publicada per l’Instituto de Salud Carlos III, organisme oficial de seguiment epidemiològic de la pandèmia. Per tant, la corba va caure dràsticament com a conseqüència del confinament.

Ningú ha explicat la diferència de les càrregues virals al principi i al final de la pandèmia"

Hi ha menys circulació de virus, menys persones infectades i els casos són més lleus. Aquest quadre ho il·lustra:

Font: INFORMACIÓ CIENTÍFICO-TÉCNICA. Malaltia del coronavirus, COVID-19.Actualització, 2 de juny del 2020 (Ministeri de Sanitat)

Judit Villar: La població vulnerable és l’última que s’ha desconfinat. Per això els casos que veiem ara són menys greus, perquè les persones més vulnerables s’han quedat a casa o fan una vida molt més continguda. A més, els casos lleus abans no es testaven i ara sí. És un biaix epidemiològic que fa que per la fase en què estem ara, enganxem més casos lleus perquè podem i els casos potencialment greus estan confinats a casa. Però és molt important que quedi clar que no hi ha soques més agressives.

Hi ha persones que han tingut símptomes de Guillain-Barré secundari per les infeccions de Covid"

A més dels símptomes habituals (tos seca, febre, astènia o dolor corporal), el coronavirus ha provocat patologies en diferents òrgans. Un estudi realitzat a Wuhan amb 214 pacients citat pel Ministeri de Salut espanyol afirma que un 36% van presentar símptomes neurològics. Aquest estudi parla del síndrome de Guillain-Barré com una afectació residual de la infecció per Covid-19. També cita conseqüències al cor, oída, olfacte i pell.

El virus no ha vingut de la Xina"

Laura Gimferrer: Els virus incorporen modificacions al seu genoma quan es repliquen. Són precisament aquests canvis en el seu genoma els que ens permeten "traçar" el camí de la seva evolució i, per tant, conèixer el seu origen. De la mateixa manera que l'estudi del genoma ens permet afirmar que aquest virus prové del rat-panat, també ens permet afirmar que es va originar a la Xina.

La primera alerta oficial de l’aparició de la Covid-19 es va publicar el 31 de desembre del 2019 a la província de Hubei. En aquest gràfic, extret d’un estudi va traçar la xarxa filogenètica del genoma de 160 genomes de SARS-Cov2, demostra com s’ha anat expandint:

També tenim el tema del diòxid de clor, que ha funcionat en molts pacients"

La solució coneguda com MMS (Miracle Mineral Solution) és un medicament declarat il·legal per l’Agència Espanyola del Medicament el 2010 perquè es presenta com una solució contra malalties infeccioses, tumorals o degeneratives, però mai s’ha autoritzat la seva venda en aquest país.

L’agència estatal adverteix que la substància pot tenir “efectes adversos que poden ser greus”. “El clorit de sodi, en solució aquosa i quan s'administra en les condicions indicades, es transforma en àcid clorós que es degrada a diòxid de clor. Totes aquestes substàncies tenen una acció oxidant forta", explica l'organisme. Entre els efectes secundaris cita dolor abdominal, nàusees, vòmits, diarrea, intoxicació, problemes renals i metahemoglobinemia. En els casos més greus, la substància pot posar en perill la vida del pacient, segons les autoritats sanitàries canadenques citades per les espanyoles.

Covid-19 vs ebola

No es transmet per aire, no és ebola"

El coronavirus “es propaga principalment de persona a persona a través de les gotícules que surten del nas o la boca d'una persona infectada quan tus, estornuda o parla", explica l'Organització Mundial de la Salud. “Aquestes gotícules són relativament pesades, no arriben gaire lluny i cauen ràpidament a terra", apunta.

Un estudi recent diu que l’ús de la mascareta ha sigut clau per revertir la transmissió del virus a Wuhan, Itàlia i NY i que la transmissió aèria pot ser encara més important del que es va calcular en un primer moment.

L’ebola, per la seva banda, es transmet pel contacte directe entre ferides o mucoses d’un infectat per èbola o una persona morta per aquesta malaltia, segons l’OMS. També es transmet a través del contacte amb objectes que hagin tocat sang, mucoses, excrements o vòmit d’un malalt d’èbola.