És enganyós atribuir els preus de l’habitatge només als governs municipals
Els preus de Barcelona segueixen la mateixa tendència que els de la resta de Catalunya i Espanya
Xavier Trias, candidat de Trias per Barcelona a les eleccions municipals, ha dit al debat organitzat per RAC1 i La Vanguardia que el preu de l’habitatge entre 2011 i 2015 “va baixar en un 8%”, i que “des del 2015 fins avui, ha augmentat en un 50%” (minut 18:20).
Les dades dels preus de lloguer d’Incasòl s’hi apropen: entre el tercer trimestre del 2011 i el segon trimestre del 2015, quan va governar Trias, els preus del lloguer van baixar un 6,9%, mentre que des del tercer trimestre del 2015 i fins al quart trimestre del 2022, el mandat de Colau, han pujat un 40,8%. A la declaració, però, li falta context: els preus de l’habitatge de Barcelona segueixen la mateixa tendència que els de la resta de Catalunya i Espanya.
Així, és enganyós atribuir aquests canvis, tant els positius com els negatius, únicament a la gestió municipal d’un partit en concret. Així, si bé els governs municipals poden emprendre diferents mesures per pal·liar l’augment de preus, com l’augment del parc d’habitatge públic o la planificació urbana de la ciutat, hi ha dinàmiques que no depenen únicament de l’alcalde o alcaldessa de cada moment.
Com hem explicat al portal Barcelona en Dades, en estadístiques com aquestes hi intervenen molts més factors: des de l’estat de l’economia global (la recessió de 2008 i la crisi econòmica de la Covid han afectat els preus del lloguer) fins a la legislació catalana i espanyola.
De fet, si mirem l’evolució dels preus dels lloguers, de les hipoteques i del valor del metre quadrat del sòl urbà, veiem que les corbes de Barcelona ciutat, la província de Barcelona, Catalunya i Espanya són pràcticament paral·leles.
El mandat de Trias va coincidir amb la recessió econòmica posterior a la crisi de 2008. Des que va esclatar la bombolla immobiliària, els preus del lloguer van anar a la baixa durant cinc anys. Trias va arribar a l’Ajuntament l’1 de juliol de 2011 i durant els dos primers anys de mandat els preus del lloguer van seguir baixant, concretament un 9,5%.
Però a partir de 2013 van començar a pujar, i quan Xavier Trias va abandonar la Plaça Sant Jaume, gairebé s’havien recuperat fins a la xifra de 2011.
Ada Colau va esdevenir batllessa el 13 de juny de 2015. En aquell moment, el lloguer mitjà de la ciutat de Barcelona era de 714 euros mensuals i des d’aquell moment no ha fet més que pujar – excepte el primer any de pandèmia. Barcelona va tancar el darrer trimestre de 2022 amb el lloguer més car de la seva història: 1077,5 euros mensuals, de mitjana.