Els virus no muten per sobreviure sinó que sobreviuen les mutacions més resistents

L'aparició de noves variants del SARS-CoV-2 com la britànica, la sud-africana o l'índia en els últims mesos ha motivat l'aparició en la premsa de preguntes com per què muten els virus? Sovint, la resposta és que “els virus muten per sobreviure”. No obstant això, la fórmula correcta de dir-ho seria que, per selecció natural, “sobreviuen les mutacions més fortes”, com ha explicat a Verificat Quique Bassat, investigador de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) i director del Programa Malària. T'ho expliquem.

La replicació és el procés pel qual els virus creen còpies d'ells mateixos, però no són capaços de fer-ho sols. Necessiten infectar una cèl·lula i aprofitar-se de la seva maquinària de replicació per aconseguir-ho. En el procés de còpia, la informació genètica del virus -ARN en el cas dels coronavirus- pot patir errors de transcripció. Aquests formaran part de la nova generació de virus i reben el nom de mutacions.

“El virus no té consciència, no pensa ni decideix”, reflexiona Joaquim Segalés, catedràtic en la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i investigador del Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA). Darrere de les mutacions no s'amaga cap voluntat, sinó errors en la replicació de la informació genètica vírica. “Els virus muten aleatòriament”, confirma Quique Bassat.

El pa de cada dia

De fet, aquestes mutacions són molt comunes per als virus que tenen ARN en el seu interior (comparats amb els virus d'ADN), perquè no solen tenir una manera de detectar els errors. El SARS-CoV-2 és un cas especial dins dels virus d'ARN en comptar amb un enzim que compleix la funció de revisar el procés de còpia i esmenar errors. Això fa que muti en menor mesura que altres coronavirus, però encara així, cada cicle de còpies, que pot durar unes poques hores, acumula errors, de manera que cada persona infectada té en el seu interior una població viral diversa durant el període d'infecció. “Si fóssim capaços de seqüenciar cadascun dels virus dins d'una persona infectada, veuríem que hi ha un núvol de mutacions”, apunta el catedràtic de la UAB. El virus “no canvia tant com perquè tingui comportaments diferents dins d'un mateix individu, però n'hi ha lleugerament diferents”.

En general, “molts d'aquests canvis no tenen cap repercussió”, afirma Segalés. Uns altres, no obstant això, poden afectar de manera positiva o negativa a la seva capacitat de transmissió. Aquí entra en joc la selecció natural. Només les mutacions que representen un seriós avantatge competitiu respecte d’altres variants, com una major resistència al nostre sistema immune o una major taxa de replicació, per exemple, es veuran afavorides i acabaran imposant-se. Al cap d'un temps, una variant avantatjada “desplaça les altres”.

En conseqüència, les mutacions no són una estratègia dels virus per sobreviure, sinó el producte d'errors en el seu procés de còpia que pot comportar canvis en la manera d'interactuar amb les nostres cèl·lules i el nostre sistema immune. Si els canvis són perjudicials per al virus, les seves probabilitats de replicar-se es veuran reduïdes, aquestes mutacions es transmetran en menor mesura a les següents generacions i la variant acabarà desapareixent. En el cas que siguin favorables per la seva replicació, es transmetran amb major eficiència, la variant serà més abundant i podrà imposar-se com a nova soca.