Els trens de Mataró i Manresa a Barcelona van més ràpidament ara que al segle XIX, a diferència del que afirma una campanya viral
Els horaris del segle XIX mostren que el tren Barcelona-Mataró trigava una hora amb cinc parades al mig, mentre que ara completa el trajecte amb 40 minuts i parant nou vegades
Què s’ha dit?
Com a part de la seva campanya, Batec ha compartit un fil de Twitter en què afirma que el tren entre Barcelona i Mataró “anava més ràpid el 1849 que ara” i que el tren de Manresa a Barcelona “triga el mateix que fa 150 anys”.
Què en sabem?
Els horaris del segle XIX mostren que el tren Barcelona-Mataró trigava una hora amb cinc parades, mentre que ara completa el trajecte amb 40 minuts i parant nou vegades. D’altra banda, el tren entre Barcelona i Manresa triga actualment 80 minuts, però al segle XIX no va baixar d’una hora i 42 minuts. A la dècada de 1950, el tren trigava dues hores.
En els darrers dies, ha emergit a Catalunya un moviment ciutadà anomenat Batec que fa una crida a la vaga de pagaments dels bitllets de Rodalies de Renfe amb el lema “Fins que Madrid no pagui, no paguem”. Com a part de la campanya, ha compartit un fil de Twitter amb diferents imatges per parlar dels “despropòsits” del sistema ferroviari a Catalunya, i en dues compara els actuals temps de viatge amb tren amb la durada que tenien al segle XIX.
El tren entre Barcelona i Mataró triga 20 minuts menys actualment
La línia de ferrocarril entre Barcelona i Mataró es va inaugurar l'octubre del 1848 i va ser la primera de la península Ibèrica. Batec afirma a Twitter que aquest tren “anava més ràpid el 1849 que ara”.
És FALS. Els horaris de l'època mostren que el tren trigava una hora entre Barcelona i Mataró amb cinc parades entre les dues ciutats. Ara, completa el trajecte amb 40 minuts i parant nou vegades.
“El tren Mataró – BCN anava més ràpid el 1849 que ara”
Els primers horaris del tren Barcelona-Mataró van entrar en vigor el 29 d'octubre del 1848, l'endemà de la inauguració de la línia, i mostraven que el trajecte entre les dues poblacions costaneres es feia en una hora. El tren més matiner, per exemple, sortia a les set del matí de Barcelona i arribava a Mataró a les vuit. Parava a Badalona, Montgat, Masnou, Premià i Vilassar.
Actualment, la R1 de Rodalies triga entre 39 i 40 minuts a unir l'estació d'Arc de Triomf de Barcelona (la més propera a l'antiga Barcelona-Término, d'on sortien els trens el 1848) i Mataró. Així, ara triga vint minuts menys i té nou parades intermèdies, gairebé el doble.
La fotografia dels horaris originals es pot trobar a l'Associació per a la Promoció del Transport Públic i en un article de Ricard Riol Jurado, tècnic d'operacions a Renfe. També ens l'han facilitat Pere Macias, doctor en Enginyeria de Camins, Canals i Ports per la Universitat Politècnica de Catalunya i coordinador del Pla de Rodalies, Joan Carles Salmeron, director Terminus Centre d'Estudis del Transport (un centre de recerca històrica que porta més de 40 anys treballant en publicacions i estudis sobre la història de la mobilitat), i la Fundació dels Ferrocarrils Espanyols, procedent d'El ferrocarril de Mataró: un escenario experimental, de Carlos Guasch (a la pàgina 104).
En la mateixa línia, el professor d'Anàlisi Geogràfica Regional a la Universitat de Barcelona, Jaume Font, explica al seu llibre La transformació de les xarxes de transport a Catalunya que, durant els primers anys de funcionament, el ferrocarril de Barcelona a Mataró “cobria un trajecte de 28,3 km de longitud en una hora, de mitjana” (a la pàgina 218).
Menys trens i més lents al segle XIX
També cal tenir en compte que entre el 1848 i el 1858 la línia de Mataró tenia sis trens d'anada i sis de tornada, com assenyala Alfonso Herranz-Loncán, catedràtic d'Història Econòmica a la Universitat de Barcelona, a partir d'El ferrocarril a Catalunya (1848-1935): una història de la seva explotació, de Pere Pascual (a la pàgina 60). També ho explica El ferrocarril de Mataró: un escenario experimental, que afegeix que a l'hivern només hi havia quatre trens per sentit (pàgina 21). Això contrasta amb l'actualitat: el divendres 13 de maig del 2022 hi va haver 95 trens entre Barcelona i Mataró.
A més, en els primers anys de funcionament de la línia, els retards també eren freqüents, ja que a la mala qualitat de la infraestructura “se sumava el fet que circulaven simultàniament passatgers i mercaderies per la mateixa línia durant el dia (els trens de mercaderies són molt més lents i la càrrega de mercaderies a cada estació requereix molt més temps que la de viatgers)”, apunta Herranz-Loncán.
Sobre la velocitat dels trens, Joan Carles Salmeron assenyala que les línies de Rodalies, com les de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), “tenen ara més parades que abans perquè han crescut les ciutats". I, en comparació, els trens van ara “molt més ràpid que abans”: per fer una aproximació, al segle XIX, els trens de Rodalies anaven a uns 50 km/h, al començament del segle XX, a 80 o 90 km/h i al segle XXI ja van a 120 i 140 km/h.
Si acudim al Cercle Històric Miquel Biada (una associació cultural especialitzada als inicis del ferrocarril i el nom del qual homenatja Miquel Badia, l'empresari que va impulsar el primer ferrocarril), veiem que explica que el dia de la inauguració del tren Barcelona-Mataró, el 28 d'octubre del 1848, el viatge de tornada es va fer “en 35 minuts”. Tot i això, aquests 35 minuts van ser aquell dia en concret i no en els viatges regulars a partir de l'endemà, com s'esmenta anteriorment. Per a Salmeron, “un viatge especial no és comparable amb un servei regular”.
El 1971 trigava 40 minuts, però amb un recorregut més directe
Com a resposta als usuaris que qüestionaven el tuit de Batec, un usuari ha difós una imatge amb els suposats horaris del tren entre Massanet-Massanes i Barcelona del 1971. El trajecte entre Mataró i Barcelona-Terme durava 40 minuts. La piulada, que també assegurava que ara es triguen 59 minuts entre Barcelona i Mataró, va ser repiulada pel perfil de Batec. Tot i això, el recorregut de les vies en aquella època era diferent de l'actual i el temps equivalent és de 40 minuts.
“Horaris del 1971 Mataró – Barcelona 40 minuts. Mataró – Barcelona avui 59 Minuts."
Com es veu a la imatge compartida a Twitter, el tren passava pel Poble Nou i acabava a l'estació Barcelona-Termino. Joan Carles Salmeron recorda que, en aquell moment, el recorregut anava pel Poble Nou mentre que ara envolta Sant Martí per la Sagrera, cosa que “afegeix força quilòmetres”. “Era una línia més recta i en arribar a Sant Adrià tenia línia directa” fins a l'actual Estació de França. Ara bé, “això no és comparable” amb fer tota la volta per arribar al Clot.
L'estació Barcelona-Termino és l'actual Estació de França, que va canviar de nom el 1988. Del recorregut actual dels trens de Rodalies, la més propera és Arc de Triomf. En aquest cas, i com assenyalem abans, el trajecte entre Arc de Triomf i Mataró és entre 39 i 40 minuts, com es pot comprovar en els horaris de la R1. Des de l'inici de la línia, que parteix de l'Hospitalet de Llobregat, es triga entre 53 i 57 minuts.
El tren Barcelona-Manresa també és més ràpid ara que fa 150 anys
Al seu fil de Twitter, Batec també afirma que el tren de Manresa a Barcelona “triga el mateix que fa 150 anys” i assenyala que van haver de “comprovar la dada perquè sembla surrealista”.
És fals. El tren entre Barcelona i Manresa triga actualment 80 minuts, mentre que al segle XIX no va baixar d'una hora i 42 minuts, segons explica a Verificat Joan Carles Salmeron. A la dècada de 1950, el tren trigava dues hores. El primer viatge que es va fer, el 1859, sí que va durar 80 minuts (el mateix temps que ara), però va ser un servei especial amb dues parades.
“No és conya. De Manresa a Barcelona el tren tarda el mateix que fa 150 anys, vam haver de comprovar la dada perquè sembla surrealista”
Actualment, segons els horaris de la R4 de Rodalies, el viatge entre la Plaça Catalunya i Manresa té una durada d'entre una hora i 18 minuts i una hora i 22 minuts, en funció del tren que s'agafi.
Joan Carles Salmeron respon a Verificat que fa 150 anys (i en tots els següents 100 anys) en aquest trajecte “no va baixar d'1 hora i 42 minuts”. Aquest temps és el que trigava de Barcelona a Manresa el tren exprés direcció Madrid o Bilbao amb dues úniques parades a Terrassa i Sabadell. D'altra banda, “un tren equivalent als actuals trigava 2 hores i 22 minuts”, assenyala Salmeron.
Dels documents de l'època, tenim dos arxius. D'una banda, els horaris del ferrocarril de Saragossa a Barcelona datats de l'època de la inauguració de la línia Barcelona-Manresa. Trigava dues hores a unir Barcelona i Manresa. La foto és al Bar Pepito de Londres i també ens l'ha facilitat Joan Carles Salmeron. Ens hem posat en contacte amb el bar per saber d'on és procedent, però de moment no hem obtingut resposta. El que sí que apunta Salmeron és que les xifres d'horaris i temps de viatge de la imatge coincideixen amb les que té Terminus Centre d'Estudis del Transport “de documentació oficial dels anys següents”.
Salmeron també ens ha enviat els horaris de la mateixa línia que van entrar en vigor el 17 de maig del 1952, “ja amb tota la línia electrificada”. Es veu “com tampoc no baixava de dues hores”. Aquesta fotografia procedeix de la guia horària de l'època que conserva Terminus. Les guies dels anys anteriors també mostren que el trajecte era de dues hores.
Horaris del tren Barcelona-Manresa el 1952.
80 minuts el dia de la inauguració
Com vèiem abans amb el cas de Mataró, l'hemeroteca mostra que el primer viatge de tren entre Barcelona i Manresa va trigar 80 minuts, igual que ara. “Després d'haver-se aturat algun temps a Terrassa, va arribar a Manresa a tres quarts de dotze, emprant en el viatge un total de 70 a 80 minuts”, es pot llegir al Diari de Barcelona del 4 de juliol de 1859. A l'època contemporània, El Periódico i el 324.cat també han fet esment als 80 minuts de trajecte d'aquella primera ruta.
Tot i això, cal tenir present que aquell dia va trigar 80 minuts amb una sola parada i ara triga 80 minuts i fa vint parades intermèdies. “Els trens inaugurals no són representatius perquè fan un servei especial i van a velocitat llançada”, conclou Salmeron.
Hem consultat el Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú i l'Arxiu Nacional de Catalunya, però en cap dels dos casos no tenien informació sobre els horaris dels trens del segle XIX.
També hem intentat posar-nos en contacte amb Batec per preguntar-los en què es basen per afirmar que el tren Mataró-Barcelona “anava més ràpid el 1849 que ara” i que “de Manresa a Barcelona el tren triga el mateix que fa 150 anys”, però a l'hora de publicar aquest article no hem obtingut resposta.