Els menors no acompanyats no cobren 1.125 euros al mes a la Comunitat Valenciana

S’ha fet viral un tuit que comparteix un mapa que assegura que la Comunitat Valenciana concedeix als menors estrangers no acompanyats (MENAS) una paga de 1.125 euros mensual. És enganyós. La Generalitat valenciana no està donant aquesta quantitat de diners als menors estrangers no acompanyats. La prestació s’atorga a les famílies que acullen a menors que estan sota la tutela de l’administració autonòmica independentment de la seva nacionalitat, no als joves directament, dels que, a més, més del 90% són espanyols.

“Paga mensual dels menes per Comunitats Autònomes” […] “Com? Què als Menors Estrangers No Acompanyats (MENAS) se’ls dóna a la Comunitat Valenciana 1.125€ mensuals?”

Aquestes ajudes, el valor de les quals depèn de la situació socioeconòmica de la família d’acollida i la del mateix beneficiari, són vàlides per a les llars que reben als menors tutelats independentment de la seva nacionalitat, segons detalla el decret 1/2018 del Consell de la Generalitat. És a dir, la persona que acull un menor de nacionalitat espanyola que està sota la tutela de l’administració rebrà els mateixos diners que si acull un menor de nacionalitat estrangera.

Entre 420 i 1.064 euros al mes per a les famílies que acullen menors tutelats

La quantia bàsica que es dona a les famílies que acullen menors tutelats a la Comunitat Valenciana és de 14 euros al dia, el què suposa 420 euros mensuals, però aquesta quantitat varia en funció de la modalitat d’acolliment. Per exemple, si el menor té diversitat funcional o necessita una atenció especialitzada la suma de diners serà més elevada, i en cas que les famílies acollidores siguin monoparentals també hi ha un augment extra en la prestació.

La quantitat més elevada que poden rebre les persones que acullen és de 12.775 euros a l’any, el què equival a 1.064 euros al mes. Aquesta és la xifra més semblant a la del missatge del tuit, encara que és lleugerament inferior als 1.125 euros que s’esmenten en la publicació. No obstant això, aquesta quantitat de diners es dona només a les famílies monoparentals que estan disposades a acollir en situacions d’urgència, és a dir, que estan “disponibles a qualsevol hora del dia i durant tot l’any” i que poden obtenir i aportar “informació rellevant per a les decisions sobre les mesures de protecció” del menor, segons el decret 1/2018.

Aquesta prestació d’ajuda per a les famílies acollidores preveu cobrir les despeses diàries d’allotjament, alimentació, roba, activitats físiques, assistència mèdica i també l’educació o formació del menor.

El 92% dels menors acollits en famílies tenen nacionalitat espanyola

Segons l’últim Butlletí de dades estadístiques de mesures de protecció a la infància publicat pel Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, el 2021 a la Comunitat Valenciana hi havia 4.145 menors que estaven sota la tutela de la Generalitat (hi ha una diferència en el número en funció de si mirem els menors no acompanyats segons el tipus de guarda o segons les mesures de protecció adoptades). 

D’aquests, un 62% estaven en famílies d’acolliment i un 38% en centres de protecció de menors. No obstant això, si mirem les dades per nacionalitat, només un 7,8% de tots els menors en acolliment familiar són estrangers, el 92,2% tenen la nacionalitat espanyola. En el cas dels centres, 35% són estrangers i 65% espanyols.

La dades del mapa no són comparables

El mapa que apareix en el tuit amb les ajudes que reben els menors estrangers no acompanyats per comunitats autònomes forma part d’una notícia del diari digital El Espanyol publicada el 20 d’abril de 2021. Però, el mapa barreja dades no comparables de diferents comunitats autònomes. 

D’una banda, apareixen dades dels diners que reben les famílies que acullen menors tutelats, com en el cas de la Comunitat Valenciana. Les xifres de Navarra, Catalunya i Balears fan referència a ajudes per a extutelats, independentment de la seva nacionalitat. I les dades de les altres comunitats autònomes fan referència a la renda mínima d’inserció, que reben les persones amb pocs recursos, majors d’edat i independentment de la seva nacionalitat.

Només Navarra, Catalunya i Balears tenen ajudes per a extutelats

En tres comunitats autònomes la xifra que apareix al mapa és d’una prestació específica per a joves extutelats: Navarra, Catalunya i Balears. 

A la comunitat foral, segons el mapa de El Espanyol els menors reben 650 euros mensuals, encara que la notícia especifica que aquests diners els reben a partir dels 18 anys a través d’un servei de suport a joves en procés d’autonomia (Annex 1, G19). Aquesta prestació existeix i la quantitat de diners pot arribar a ser superior, però no és només per a extutelats estrangers. L’ajuda s’atorga independentment de la nacionalitat del jove, sempre que no pugui “retornar a la seva família d’origen en finalitzar la mesura de protecció” o es trobi en una situació “d’especial vulnerabilitat”. La quantia és de fins a 116% del SMI si el jove no rep cap ingrés per activitat laboral, és a dir, de fins a 1.119 euros al mes, i es poden beneficiar d’ella els joves entre 16 i 21 anys. 

A Catalunya el mapa indica que els menors estrangers no acompanyats reben 664 euros, quan aquesta prestació es dona als joves extutelats que ja han complert la majoria d’edat i sense importar la seva nacionalitat. Com ja vam explicar a Les mentides alimenten l’odi, dos de cada tres beneficiaris d’aquesta prestació a Catalunya tenen nacionalitat espanyola. 

En el cas de Balears, al mapa apareix la xifra de 430 euros i la notícia diu que aquesta quantitat de diners correspon a la renda d’emancipació, però la xifra no coincideix. Es tracta d’una prestació econòmica que dona el govern balear a “els joves que han estat sotmesos a mesures administratives de tutela o guarda de protecció de menors”. No obstant això, segons s’especifica en el decret llei 10/2020, “la quantia màxima de la prestació és equivalent a una renda social garantida per a una persona adulta sola i la mínima és el 25% de la màxima”. Per tant, els diners que poden rebre els joves que sol·liciten aquesta ajuda oscil·la entre els 115 i els 460 euros, segons les quanties de la renda social garantida a les Illes Balears.

La majoria de dades de la renda mínima d’inserció tampoc coincideixen

L’única comunitat autònoma on la renda mínima d’inserció coincideix amb la que presenta el mapa és la de la Comunitat de Madrid: 400 euros mensuals. Les altres comunitats tenen prestacions similars per a persones amb baixos recursos independentment de la seva nacionalitat, però no coincideixen amb les dades que apareixen al mapa. Castella i Lleó i Ceuta no apareixen.

Les comunitats en què les dades no coincideixen (segons les dades del 2021 i per a una persona):

• Cantàbria: la renda social bàsica és de 451,9 euros, no 426 euros com diu el mapa. Així ho estableix l’article 32 de la Llei 2/2007 de drets socials i serveis socials de la comunitat autònoma, segons la qual “la prestació serà la necessària per a garantir el 80% de l’Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples (IPREM)”. El IPREM el 2021 es va fixar en 564,9 euros mensuals.

• Astúries: el salari social bàsic és de 448 euros, no 442 euros, segons estableix la llei de pressupostos del 2021 (article 8) . 

• La Rioja: la prestació segons cita l’article 12 de la llei 4/2017 per la qual es regula la Renda de Ciutadania de la Rioja és de 451,9 euros (80% del IPREM), no de 399 euros. 

• País Basc: la renda garantia d’ingressos el 2021 per a una persona que no té ingressos és de 706,22 euros, no 665 euros, com es pot comprovar al web del Servei Vasc d’Ocupació. Les persones que tenen ingressos rebran la part que correspon després de restar als 706, 22 euros els seus ingressos.

• Andalusia: la renda mínima d’inserció social és de 440 euros, no 420 euros i correspon al 78% del IPREM, segons la taula de la renda mínima que publica la Junta d’Andalusia en funció dels membres de la unitat familiar. 

• Melilla: l’ingrés de Melilla d’integració oscil·la entre el 60 i el 100% del Salari Mínim Interprofessional (965 euros) i per tant, la quantitat mínima que es pot percebre és de 579 euros, no 707 euros.

• Aragó: la prestació complementària aragonesa a l’Ingrés Mínim Vital (disponible des de 2021 i substitueix l’ingrés aragonès d’inserció) és de 522 euros, no de 441 euros.

• Galícia: la renda d’inclusió social el 2021 és de 423 euros, no 399 euros, segons s’estableix al web de la Conselleria de Política Social de la Xunta de Galícia.

• Castella la Manxa: l’ingrés mínim de solidaritat per a una persona sense ingressos és del 60% del SMI, segons estableix el decret 179/2002 encara vigent després de la seva modificació amb l’ordre 28/2018. Per això, el 2021 l’ingrés mínim de solidaritat és de 579 euros i no coincideix amb els 420 euros del mapa.

• Múrcia: la renda d’inserció bàsica és de 423 euros, per a les persones que no tenen ingressos superiors a aquesta quantitat de diners, segons estableix la llei 3/2007 que regula aquesta prestació en la comunitat autònoma. A l’article 10 de la llei s’especifica que aquesta serà “almenys, del 75% del IPREM“. Segons aquest càlcul el 2021 l’import de la renda era de 423 euros, i no 300 com diu el mapa.

• Extremadura: la renda extremenya garantida el 2021 és de 564,9 euros, ja que aquesta prestació correspon al 100% del IPREM de cada any, segons recull el Portal Ciutadà de la Junta d’Extremadura. La xifra que apareix al mapa correspon al 100% del IPREM de 2020: 537,87 euros.

• Canàries: la prestació canària d’inserció (PCI) el 2021 és de 489,53 euros, no 472 euros, segons estableixen les quanties publicades per la Conselleria de Drets Socials, Igualtat, Diversitat i Joventut del Govern de Canàries. L’executiu ha presentat un avantprojecte de la renda de garantia de ciutadania que substituirà la PCI i a la qual podran accedir els joves entre “18 i 24 anys que hagin estat tutelats per l’Administració de la Comunitat Autònoma abans de complir la majoria d’edat”, independentment de la nacionalitat (article 12, punt 4). La suma de diners dependrà del que estableixi la legislació reguladora de l’Ingrés Mínim Vital (article 19).

Contingut post. Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Praesent varius ante sit amet dui lobortis consequat. Duis maximus egestas ullamcorper. Nam varius erat nec eleifend lobortis. Donec id enim orci. Donec id dictum risus. Aenean ac nulla sed libero dapibus fermentum. Sed rutrum egestas ipsum eget sollicitudin. Mauris eu augue porttitor, mattis elit ut, ornare quam. Suspendisse ornare, justo vel ornare iaculis, dolor mi imperdiet nibh, vitae fringilla ex nunc in purus.

“texto cita”

Subtítulo 2

Contingut post. Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Praesent varius ante sit amet dui lobortis consequat. Duis maximus egestas ullamcorper.

Subtítulo 3

Contingut post. Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Praesent varius ante sit amet dui lobortis consequat. Duis maximus egestas ullamcorper.