El PSC va votar en contra de la investidura de Rajoy el 2016, al contrari del que diu Miriam Nogueras

Què s’ha dit?

Que el PSC -i concretament Meritxell Batet- van facilitar la investidura de Mariano Rajoy el 2016

Què en sabem?

Si bé el PSOE s’hi va abstenir, els diputats del PSC, entre ells Meritxell Batet, van trencar la disciplina de vot i van votar-hi en contra

Comparteix aquesta verificació:

Coneix al nostre metodologia

Miriam Nogueras, cap de llista de Junts al Congrés per Barcelona a les eleccions del pròxim 23 de juliol, va afirmar al programa Cafè d'idees de RTVE que “el mateix PSC que ara es presenta a aquestes eleccions, la mateixa candidata que es presenta a aquestes eleccions, la Meritxell Batet, el 2016 va facilitar un govern del PP” (a partir del minut 19:44). “El senyor Rajoy va ser president perquè el PSOE, perquè el PSC va facilitar que el Rajoy fos president”, va afegir Nogueras a la seva intervenció.

És ENGANYÓS. Els set diputats del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) que van ser escollits a les eleccions generals del 26 de juny de 2016, entre ells Meritxell Batet, van votar en contra de la investidura de Mariano Rajoy l’octubre del mateix any, juntament amb vuit diputats socialistes més que van desobeir la decisió del partit. Tanmateix, és cert que la majoria de membres del grup parlamentari socialista al Congrés es van abstenir facilitant la investidura de l'exlíder del Partit Popular. 

“El mateix PSC que ara es presenta a aquestes eleccions, la mateixa candidata que es presenta a aquestes eleccions, la Meritxell Batet, el 2016 va facilitar un govern del PP. El senyor Rajoy va ser president perquè el PSOE, perquè el PSC va facilitar que el Rajoy fos president”

Miriam Nogueras, Junts

Hem contactat amb el gabinet de premsa de Miriam Nogueras per preguntar-li a què es referia amb les seves declaracions, però en el moment de publicar aquesta verificació no havíem obtingut resposta. 

Què va passar després de les eleccions espanyoles del 2016?

El diumenge 26 de juny del 2016 es van celebrar unes noves eleccions generals a Espanya sis mesos més tard de les anteriors, ja que cap candidat havia aconseguit reunir els vots necessaris per ser elegit president del govern després dels comicis del 20 de desembre del 2015. El PP va tornar a guanyar i el PSOE es va mantenir com a segona força, seguit de la coalició d’Units Podem i les seves confluències i de Ciutadans. Tanmateix, cap dels partits majoritaris va arribar a la majoria absoluta (176 escons) i, per tant, necessitaven negociar per escollir un president.

Després de la ronda de contactes amb els grups amb representació parlamentària, el rei Felip VI, en compliment de la seva tasca constitucional, va proposar el líder del partit més votat, Mariano Rajoy, com a candidat a la presidència del govern espanyol. L'aleshores líder del PP va arribar a un pacte amb Ciutadans i amb Coalició Canària per rebre els seus suports, però la decisió de Pedro Sánchez com a secretari general del PSOE de votar en contra va fer que la investidura de Rajoy fracassés amb 170 vots a favor i 180 en contra. 

“El grup socialista, la col·laboració del qual he demanat expressament, es nega a permetre la constitució de l'únic govern que sembla viable”, va criticar Rajoy. Després de la investidura fallida, les negociacions de cara a un nou debat d’investidura es van aparcar fins després de les eleccions al País Basc i Galícia de setembre del 2016.

Després que el PSOE empitjorés els seus resultats en aquests comicis, 17 membres de la Comissió Executiva Federal del PSOE crítics amb el lideratge de Pedro Sánchez van dimitir amb l’objectiu de precipitar la dissolució d'aquest òrgan i la caiguda del secretari general. Finalment, Pedro Sánchez va dimitir l’1 d’octubre del 2016 com a secretari general del PSOE després que la seva proposta de convocar primàries i un congrés extraordinari fos rebutjada pel Comitè Federal. 

Així doncs, el partit va passar a ser dirigit de forma temporal per una gestora i, unes setmanes després, el Comitè Federal del PSOE va acordar abstenir-se a la investidura de Mariano Rajoy per 139 vots a favor i 96 en contra, un resultat que va tornar a “evidenciar la divisió en el partit”, segons va explicar RTVE. 

15 diputats socialistes, entre ells els del PSC, van votar en contra de Rajoy

Finalment, Mariano Rajoy va ser investit president d’Espanya posant fi a 314 dies de govern en funcions amb 170 vots a favor, 111 en contra i les abstencions de 68 dels 85 diputats del grup parlamentari socialista. 

No obstant això, al contrari del que va dir Miriam Nogueras, els set diputats del PSC escollits a les eleccions del 26 de juny van saltar-se la disciplina de vot del seu grup parlamentari i van votar en contra. Així ho va decidir el mateix Consell Nacional del PSC amb 241 vots a favor i una abstenció. “No compartim les seves polítiques econòmiques i socials, no el creiem capaç ni amb voluntat suficient de lluitar contra la corrupció i el considerem en gran mesura responsable de la manca de diàleg entre els governs de la Generalitat i de l’Estat”, va argumentar l’aleshores primer secretari del PSC, Miquel Iceta, en referència a l’exlíder líder del PP. 

El Consell Nacional ratifica, amb 241 vots a favor i una abstenció, el No del #PSC a la #investiduraRajoy https://t.co/HE2xflCWEQ

— Socialistes PSC/❤ (@socialistes_cat) October 26, 2016

Els set diputats del PSC que van votar en contra de la investidura de Rajoy van ser Meritxell Batet, cap de llista del PSC per Barcelona al Congrés a les eleccions del 23 de juny de 2023 i actual presidenta de la cambra, Manuel Cruz, Mercè Perea, José Zaragoza, Lídia Guinart, Marc Lamuà i Joan Ruiz. Aquesta decisió també va ser secundada per vuit parlamentaris socialistes més, entre ells l’actual ministra de Defensa del govern espanyol Margarita Robles, Zaida Cantera, Odón Elorza o Susana Sumelzo. Així es pot comprovar al diari de sessions del Congrés dels Diputats.