El sagnat provocat per la píndola anticonceptiva indica que no estàs embarassada, però no és una menstruació
L’anomenat sagnat per deprivació no és una menstruació
Què s’ha dit?
Que el sagnat provocat per la píndola anticonceptiva no permet descartar l’embaràs.
Què en sabem?
El sagnat per deprivació és tan bon indicador per a descartar l’embaràs com ho és la menstruació, tot i ser fenòmens diferents. No obstant això, cap dels dos és infal·lible.
Ens heu preguntat a través del nostre servei de WhatsApp (+34 666 908 353) si el sagnat mensual d’una dona que pren la píndola anticonceptiva és o no un “indicador de que no estàs embarassada”, una qüestió que també aborden alguns vídeos de Youtube. Els experts consultats per Verificat han apuntat que l’anomenat sagnat per deprivació, un fenomen diferent de la regla, és un indicador que no s’ha produït embaràs “tan fiable com pot ser una menstruació natural”.
Tanmateix, sagnar no és un senyal inequívoc que una dona no estigui embarassada tant si pren la píndola com si no, perquè durant la gestació poden produir-se sagnats que, tot i no ser menstruals ni per deprivació, es poden confondre amb la regla. T’ho expliquem!
Sagnat per deprivació ≠ menstruació
Les dones que prenen la píndola anticonceptiva combinada, una barreja d’estrògens i progestàgens, dues hormones sexuals femenines, experimenten un sagnat un cop al mes que “a nivell col·loquial” es coneix “com la regla”, explica en un correu a Verificat Melchor Carbonell, ginecòleg i expert en reproducció humana de l’hospital Vall d’Hebron (Barcelona).
“S’assembla a una menstruació, però no ho és”, coincideix en conversa amb Verificat José Ramon Serrano, ginecòleg de la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia (SEGO). El fenomen es coneix com a sagnat per deprivació i és “fisiològicament el mateix” que la regla, segons Carbonell, però mentre que “el primer està induït per fàrmacs, el segon [ho està] per acció de les hormones endògenes”, les generades pel propi cos.
En ambdós casos l’estrogen fa engruixir l’endometri, la membrana que recobreix l’úter, i en ambdós casos el sagnat es produeix pel seu despreniment a conseqüència d’una reducció sobtada de la quantitat d’hormones al cos. Però mentre en un cicle natural aquests canvis són fruit del procés de maduració i mort de l’òvul, en un cicle alterat per la píndola l’augment i reducció del nivell d’hormones és artificial, ja que el fàrmac inhibeix tant el desenvolupament de l’òvul com l’ovulació.
Una altra diferència entre ambdós sagnats és la quantitat. El sagnat per deprivació és menor que l’associat a la menstruació perquè la quantitat d’hormones aportada artificialment també és més petita que la que genera el cos de manera natural. “Si tu sagnes normalment una quantitat 10, amb els anticonceptius és menys de 5”, conclou Serrano, de la SEGO.
Utilitat com a indicador d’embaràs
Tot i les diferències entre ambdós processos, el sagnat per deprivació que es produeix quan una dona pren la píndola anticonceptiva és un indicador que no està embarassada “tan fiable com pot ser una menstruació natural”, apunta en un correu a Verificat Elisa Llurba, directora del Servei d’Obstetrícia i Ginecologia de l’hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Ara bé, cap dels dos són infal·libles, adverteix Carbonell, del Vall d’Hebron, “perquè hi pot haver sagnat en gestació inicial que es confongui”
És per això que l’expert del Vall d’Hebron recomana tenir en compte “si existeixen altres símptomes suggestius de gestació com dolor a les mames (mastàlgia), micció freqüent i urgent, restrenyiment, fatiga, augment de pes o nàusees”. Si fos el cas, apunta, “és recomanable realitzar un test gestacional en orina per descartar-ho”.
L’absència de sagnat no indica embaràs
Mentre el sagnat per deprivació és un indicador amb una fiabilitat similar a la menstruació per a descartar l’embaràs, el fet que no es produeixi sagnat no és per ell mateix cap senyal que s’hagi donat una fecundació. “Moltes vegades, com que emprem dosis molt baixes d’estrògens, ni tan sols es produeix aquest sagnat per deprivació, o es produeix molt poquet”, indica el ginecòleg de la SEGO.
De fet, els protocols d’anticoncepció de la revista gallega Cadernos de atención primaria defineixen el sagnat per deprivació com a “habitualment escàs i no associat a dolor”. El mateix document apunta que l’absència del sagnat només ha de ser motiu de preocupació un cop passats els primers tres mesos de tractament, si la usuària no ha seguit les pautes d’administració (com que no hagi pres una dosi, per exemple), o si s’ha produït més d’una absència consecutiva.
En aquests casos tant les guies com els prospectes de les pastilles anticonceptives combinades (com aquest o aquest) recomanen fer un test d’embaràs per tal d’esclarir si s’ha produït o no.
Una causa no mèdica
Els sagnats per deprivació no obeeixen a cap motiu mèdic. Alguns estudis apunten que el motiu pel qual tradicionalment s’ha inclòs una imitació artificial de la menstruació en les usuàries de la píndola anticonceptiva és una major tranquil·litat de la dona, garantint que no s’ha produït embaràs.
Altres treballs, com el llibre A clinical guide for contraception (Lippincott Williams & Wilkins, 2006, pàgina 80), assenyalen també a la tranquil·litat del ginecòleg, donat que anys enrere se sospitava que prendre-la embarassada podia comportar malformacions del fetus (cosa que la literatura científica actual rebutja). Per José Ramon Serrano és “una qüestió mig catòlica”, donat que el fet que les dones “no tinguessin la menstruació era mig pecat”.
