El debat electoral de TV3, verificat

lorenzo on 09/02/2021

tv3.cat

Què és veritat i què no ho és de totes les declaracions van fer les candidates i candidats al debat de TV3 aquest dimarts? Ho revisem


tv3.cat

Com a tots els debats, les candidates i candidats a les eleccions al Parlament del 14 de febrer han posat sobre la taula fets i dades per reforçar les seves posicions sobre la gestió de la pandèmia, la crisi econòmica o el model de país que proposen. Les revisem.

"Vostès [a ERC] van eliminar el Departament de Medi Ambient fa 10 anys"

Jéssica Albiach, Catalunya en Comú-Podem

La candidata dels comuns, Jéssica Albicah, va afirmar que Esquerra Republicana de Catalunya va suprimir la conselleria de Medi Ambient (en el minut 1:15:36). És FALS. Va ser Artur Mas qui la va eliminar durant el seu primer govern i va redistribuir les competències de l'antic Departament de Medi Ambient i Habitatge entre la conselleria de Territori i la d'Agricultura. Des de llavors, no s'ha recuperat l'antiga conselleria de Medi Ambient que s'havia creat el 1992 durant el tercer mandat de Jordi Pujol i s'havia mantingut durant els dos tripartits.

El 2010, en la composició del primer govern d'Artur Mas, les competències de l'antiga conselleria de Medi Ambient es van distribuir entre els altres dos departaments, com assenyala la memòria del 2010. El govern anterior, presidit per José Montila, tenia el Departament de Medi Ambient i Habitatge amb Francesc Baltasar com a conseller. De fet, en la sessió d'investidura d'Artur Mas (que va arribar a ser president gràcies al PSC), l'aleshores líder d'Iniciativa per Catalunya-Verds, Joan Herrera, va retreure a Mas que hagués suprimit la conselleria de Medi Ambient: "quan vostès supediten la conselleria de Medi Ambient a la política d'infraestructures, el que crec que fan és un pas enrere" (página 49 del diari de sessions del Parlament).

Tal i como consta en el decret de reestructuració del Departament de Territori i Sostenibilitat, en aquesta última legislatura les competències de medi ambient i sostenibilitat han quedat emmarcades en una secretaria (el nivell just inferior al de la conselleria). La secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat des del 2016 és Marta Subirà.

"Vull rescatar l'economia dels independentistes, que l'han deixat en decadència i aïllada"

Salvador Illa, PSC

És ENGANYÓS que l'economia catalana estigui en "decadència". Des del 2014 fins al 2019, el PIB del territori va créixer sostingudament durant sis anys i va passar de 204.896 milions d'euros el 2014 (una pujada de l'1,6% respecte al 2013) fins als 250.597 miions a tancament del 2019. 

A més a més, la taxa d'atur també es va reduir cada any i va passar del 23,1% el 2013 a l'11% el 2019. Les exportacions van créixer consecutivament, arribant a xifres rècord el 2019, amb 73.938 milions d'euros, segons l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). 

El moviment d'empreses tampoc és un argument per parlar de "decadència" en l'economia catalana. Segons el Directori Central d'Empresas (DIRCE), el número d'empresas que hi ha a Catalunya va augmentar de manera constant des del 2014, tot i la sortida de 7.007 companyies a partir del 2017, i, en sis anys, la comunitat autònoma va guanyar 53.311 empreses, passant de 576.565 el 2014 a 629.876 el 2020, com vam explicar el 9 de febrer.

Aquestes dades, però, van empitjorar globalment el 2020 "condicionades per l'evolució de la Covid-19 i els seus efectes sobre la mobilitat i l'activitat", com assenyala l'Idescat.

Així, segons el seu últim informe, el PIB en 2020 es va esfonsar un 11,4% i l'atur va augmentar per primer cop des del 2013, passant de l'11% al 12,6%.

Por sectors, destaca la reducció de l'activitat de la construcció (−15,5%) i la de serveis (−11,6%).

"A l'Aragó, els metges cobren 700 euros més"

Jéssica Albiach, Catalunya en Comú-Podem

Albiach també va assegurar dimarts que el personal sanitari està millor remunerat a la comunitat d'Aragó. És una VERITAT A MITGES, segons l'últim estudi realtizat pel Sindicat Mèdic de Granada. La candidata no va especificar si la xifra era en brut o net ni a quina categoria de metges feia referència.

L'anàlisi, publicada a finals de juliol del 2020 i que compara els salaris dels sanitaris del 2019, presenta una diferència, efectivament, de 714 euros bruts en la categoria de metges de tipus 1 (sense guàrdies): a Aragó cobren 3.523 euros al mes i a Catalunya, 2.809.

Els metges de tipus 1 són els que "inicien la seva activitat professional com a metges d'Atenció Primària com interins eventuals o substituts", entre d'altres característiques. La diferència entre els salaris de Catalunya i Aragó va disminuint categoria a categoria: passa a ser de 567 euros a la categoria 2 (3.168 euros els catalans i 3.735 els aragonesos), de 548 a la categoria 3 (de 3.958 a 4.506) i de 302 en la categoría 4 (de 4.684 a 4.986), siempre tenint en compte les quantitats mensuals en brut.

Un missatge viral a Twitter considerava l'afirmació com a falsa, perè feia referència a l'informe de 2018, enlloc de l'últim, corresponent al 2019 i donant per fet que Albiach es referia a les dades dels metges de categoria 3 i en salari net.

"Els menas […] venen a delinquir als nostres carrers"

Ignacio Garriga, Vox

El candidat de Vox, Ignacio Garriga, va afirmar que els anomenats "menas" venen a Catalunya a delinquir. És FALS. El 82% dels menors estrangers no acompanyats no han tingut mai un problema amb la policia, segons les dades de la Secretaria d'Infància, Adolescència i Joventut. També és incorrecte dir que la immigració en general ve a Catalunya a delinquir. Com mostren les xifres, en els últims 20 anys la taxa de persones estrangeres a Catalunya ha augmentat, però la de delinqüència es manté estable.

Per saber-ne més, llegiu el capítol de Justícia i de Menors del nostre especial sobre immigració Les mentides alimenten l'odi.

"Jo m'estimo més que, en lloc del senyor Torra tenir una paga vitalícia, que li donin al personal de neteja la paga que es mereix"

Carlos Carrizosa, Ciutadans

L'argument que els expresidents de la Generalitat tenen una paga vitalícia és repeteix entre els arguments de Ciutadans. És ENGANYÓS. Com us vam explicar en el seu moment, els expresidents tenen dret a un salari durant la meitat del temps del seu mandat i almenys una legislatura i, després, a partir de la jubilació, a una pensió vitalícia equivalent 60% del sou del president de la Generalitat. Torra, que es va retirar amb 57, passarà un periode de tres anys i tres mesos sense dret a remuneració.

"L’Ibex 35, en el segon i tercer trimestre del 2020: Iberdrola, beneficis: 2.521 milions, Telefónica, 2.067 milions, el BBVA, 1.734 milions i Endesa, 1500 milions, mentre s’està tallant la llum de moltissimes families a molts pobles i ciutats i ens apujen la factura de la llum"

Dolors Sabater, CUP

La candidata de la CUP, Dolors Sabater, va referir-se als resultats de grans empreses de l'IBEX 35 "mentre que s'està tallant la llum de moltíssimes famílies a molts pobles i ciutats ens apugen la factura de la llum". És ENGANYÓS.

Per començar, les dades econòmiques presentades per Sabater, són inexactes.

  • Iberdrola va tenir un benefici en els tres primers trimestre de 2.680,9 milions d'euros: 1.257 en el primer, 587,9 en el segon i 836 en el tercer, com es desglosa en els seus informes. Aquesta xifra, similar a la mencionada per Sabater, abarcaria els primers nou mesos de l'any, no només sis. En aquest cas s'haurien de sumar els 587,9 del segon trimestre i els 836 del tercer, cosa que dona un resultat total de 1.423,9, lluny dels 2.521.
  • Per a Telefónica la situació és lleugerament diferent. L'empresa de telecomunicacions va presentar un benefici net de 670 milions d'euros en els primers nou mesos. No obstant, aquesta xifra eleva als 2.052 milions de benefici net subjacent, un dada que exclou partides no recurrents com plusvàlues, despeses de reestructuració o ajustaments per hiperinflació a països de l'Amèrica Llatina.
  • Amb el BBVA, les dades sí que s'ajusten més a les presentades en els seus exercicis per l'empresa, amb un benefici de 292 milions en el primer trimestre, 636 en el segon i 1.141 en el tercer, per un total de 2.069 milions d'euros entre gener i setembre. Si només tenim en compte el segon i el tercer, com va dir Sabart, aquesta xifra seria de 1.747  milions, gairebé idèntica als 1.734 que ella va mencionar.
  • Finalment, en el cas d'Endesa, la xifra s'apropa a l'assenyalada per Sabater, però només si tenim en compte els nou primers mesos i no de març a setembre, com ella afirma. Endesa va presentar uns beneficis nets de 1.511 milions d'euros el setembre del 2020 però gràcies a un gran primer trimestre, omès per Sabater, en el qual va guanyar 831 milions. En els altres dos combinats es va quedar, per tant en 667, lluny dels 1.500 apuntats per la candidata de la CUP.

Pel que fa a la segona part de l'afirmació, com vam explicar el 8 de gener, el que va pujar va ser el preu del KwH, no la factura de la llum en sí, i aquest increment només va afectar durant uns dies concrets als clients que tenen contractat el servei PVPC (Preu Voluntari per al Petit Consumidor), un dels dos tipus de serveis elèctrics disponibles a Espanya i que tenen uns 11 dels 29,6 milions dels abonats registrats. 

Els veïns de diverses localitats han acusat a Endesa dels nombrosos talls d'electricitat durant el temporal de Filomena, entre ells els de la Cañada Real a Madrid o del barri Sant Roc a Badalona.

"Vostè sap [Pere Aragonès, ERC] que el pressupost inicial del departament de Salut, dades publicades per vostès mateixos, era de 9.700 milions d'euros"

Salvador Illa, PSC

El candidat socialista Salvador Illa, va recriminar al vicepresident de la Generalitat que el pressupost inicial de Salut per al 2020 (sense tenir en compte el fons Covid) era de 9.700 milions d'euros. És cert que la xifra pressupostada inicialment era de 9.716 milions d'euros per al departament. Però segons us vam explicar fa uns dies, per valorar la despesa d'una àrea s'han de tenir en compte les despeses reconegudes, que van arribar el 2020 a 11.175 milions d'euros. Sumant-hi el fons Covid, 13.097 milions.