El CO₂ causa l’escalfament global, encara que respirar-lo no afecti la salut de les persones
Alts nivells de CO₂ en un entorn tancat no causen morts, però a l’atmosfera poden causar un gran impacte
Què s’ha dit?
Com que el CO₂ no afecta la salut de les persones quan es troben en entorns tancats com les saunes, el que s’emet a l’atmosfera tampoc és dolent.
Què en sabem?
Encara que un excés de CO₂ generalment no afecta la salut de les persones, la seva emissió és perjudicial per al planeta perquè té la capacitat d’absorbir la calor procedent de la superfície d’aquest, donant lloc a un augment de la temperatura global i, per tant ,a canvis profunds en la circulació atmosfèrica.
Un programa de ràdio present a plataformes com Ivoox (més de 1.200 escoltes) i Spotify, i que a més té canal a Twitch, ha assenyalat durant un dels seus episodis que l'assumpte del CO₂ (diòxid de carboni), vinculat a l'escalfament global (no ho diuen literalment, però qüestionen la dada que hi ha entre 300 i 400 parts per milió), “és una bola”. Per això, es valen d'una comparació amb una sauna, assenyalant que en aquest ambient es donen altes concentracions d'aquest gas i “no es mor ningú”. És un raonament ENGANYÓS. És cert que les altes concentracions de CO₂ en un entorn tancat i amb altes temperatures com una sauna no causen morts, però això no significa que aquestes concentracions de CO₂ a l'atmosfera, fins i tot més disperses, no puguin causar un impacte a gran escala. De fet, hi ha nombroses evidències que el diòxid de carboni és el principal causant de l'escalfament global, com ja vam explicar.
Això tot és un puto invent […] Quan et poses a la sauna, amb el CO₂ i a 60 o 70 graus, no es mor ningú […] La sauna només ja prova que això del CO₂ és una bola. Tu quan ets al jutjat […] produïu de 2.000 a 3.000 parts per milió (ppm) de CO₂ en una sala […] Es va morir algú?[…] No, ningú. 300 – 400 i escaig ppm, també t'ho diuen ells [els científics], que s'ho treuen dels seus collons morenos
Els GEI: com afecten les persones i el planeta
Hi ha una certa confusió sobre com influeixen els gasos d'efecte hivernacle (GEI) en la salut de les persones i com afecten alhora el planeta. Per exemple, hi ha qui creu que el fum negre que surt dels tubs d'escapament dels cotxes, i que malmet els pulmons si es respira, és el mateix que el que es queda encallat a l'atmosfera i produeix l'anomenat 'efecte hivernacle' .
La veritat és que, tot i que els vehicles emeten diòxid de carboni, un gas que no resulta tòxic per als humans, però que és el principal causant de l'efecte hivernacle, també emeten altres gasos que sí que malmeten la nostra salut, i que no estan relacionats amb l'escalfament global, com el diòxid de nitrogen (NO2) i monòxid de carboni (CO). El CO2 és un gas inolor i incolor que, fins i tot en excés, no hi ha evidència que afecti la salut de les persones, encara que és una cosa sobre la qual els científics estan investigant actualment.
Per tant, assenyalar que el CO2 no causa danys a la nostra salut per deslegitimar l'efecte que pot tenir al planeta és fal·laç.
“El CO2, com a tal, és mínimament tòxic”, assenyala a Verificat Katrin Burkart, professora de Ciències de la Mètrica de la Salut a l'Institut de Mètrica i Avaluació de la Salut (IHME) de la Universitat de Washington. L'experta recorda que encara que aquest gas és el subproducte de la crema de combustibles fòssils, “també es forma intracel·lularment al cos humà com un subproducte del metabolisme i després s'emet al voltants a través de l'exhalació”, la sortida d'aire dels pulmons.
Per aquesta raó, respirar CO₂ en altes concentracions en saunes “no sol ser un problema” a causa de la seva baixa toxicitat, assenyala l'experta, tot i que és cert que “durant un període perllongat, es produirien símptomes com marejos i mals de cap”.
La fal·laç comparació d'una sauna amb el planeta Terra
Que l'excés de CO2 no afecti la salut de les persones —almenys no de manera immediata—, no significa que no tingui conseqüències directes a l'ecosistema, fins i tot en quantitats molt petites. Tal com assenyala l'ambientòleg Andreu Escrivà al seu llibre I ara jo què faig? (Capità Swing, 2020) “passar de 280 [el 1958, quan van començar els registres] a 410 parts per milió [la mesura que s'utilitza per estimar la concentració d'aquest gas a l'atmosfera, que significa quantes unitats de tal substància hi ha per cada milió d'unitats del conjunt], la concentració que es va assolir [a l'atmosfera] el 2019, pot semblar un increment menyspreable”. Això seria com “repartir una cullerada sopera d‟aigua entre 920 copes de vi”, compara l‟expert. Al seu parer, ningú notaria la diferència si tastéssim el vi, però amb el clima, aquesta petita variació és sentida per “tots i cadascun de nosaltres”.
És una cosa en la que coincideix també Burkart, que recorda que l'impacte perjudicial del CO2 no és degut a la privació d'oxigen i l'asfíxia —suspensió o dificultat en la respiració—, sinó a l'impacte que té el CO2 al balanç energètic terrestre: “Si bé no és tòxic per se, és un gas d'efecte hivernacle rellevant que absorbeix i emet radiació infraroja, el que fa que l'atmosfera s'escalfi. Les temperatures més altes poden estar associades amb onades de calor, canvis a la circulació i diversos esdeveniments climàtics extrems i desastres”.
L'efecte del CO2 a les temperatures del planeta
Com expliquem en aquest article, el fet que el CO₂ tingui aquesta capacitat d'atrapar la calor té a veure amb les seves qualitats físiques i químiques. Tal com indica aquest article divulgatiu de la Universitat de Columbia (EUA), la complexitat de les partícules de diòxid de carboni fa possible la interacció entre aquestes i l'energia de la superfície de la Terra, que ve de les ones. infraroges del Sol. Així, la partícula de CO₂ vibra i reemet l'energia en totes direccions: la meitat surt de nou disparada cap a l'atmosfera, mentre que l'altra meitat torna a la Terra, produint-se un increment de temperatura.
És així com es forma el famós efecte hivernacle, de la qual cosa, per cert, també es va parlar per primera vegada fa 163 anys.
____________
Aquesta verificació s'ha realitzat en col·laboració amb Climate Feedback mitjançant Climate Science Desk, una iniciativa recolzada pel programa de beques de la International Fact-Checking Network