El cara a cara de Borràs i Zaragoza al FAQS, verificat

Alba on 19/10/2020

Lleis catalanes tombades pel Constitucional, Consell General del Poder Judicial, referèndum d’autodeterminació i eleccions del 2021, ¿qui va dir què?


El 17 d'octubre, el programa Preguntes Freqüents de TV3 va entrevistar a cara a cara dos representants catalans al Congrés dels Diputats: la portaveu de Junts per Catalunya, Laura Borràs, i el diputat del PSC José Zaragoza. Hem verificat el que van dir i hem trobat algunes afirmacions falses i enganyoses.

En primer lloc, Laura Borràs va afirmar (al minut 12:59) que Junts pel Sí portava el referèndum de l’1 d’octubre al programa electoral de les eleccions del 27S del 2015. És FALS. La coalició independentista portava un referèndum de ratificació de la que havia de ser la nova constitució catalana, mentre que l’1O va convocar com un referèndum d’autodeterminació que va proposar el president Carles Puigdemont el setembre del 2016.

"No es va respectar el vot dels catalans el 27 de setembre del 2015 perquè era el projecte de Junts pel Sí, que portava en un programa electoral que es faria un referèndum [i] vam fer el referèndum"

Laura Borràs, Junts per Catalunya

És una idea que va utilitzar el president d’Esquerra Republicana de Catalunya, Oriol Junqueras, en una entrevista a TV3 el juliol i que ja vam verificar. El programa electoral de Junts pel Sí, la coalició entre Convergència Democràtica i Esquerra Republicana, entre d'altres, per les eleccions anticipades del 27S, mencionava dotze vegades la paraula referèndum, però en cap cas es referia a una consulta d’autodeterminació. Aquesta candidatura considerava que les eleccions tenien un "caràcter plebiscitari" i les convertia en "la consulta que l’Estat espanyol ha impedit que es pogués fer". L’únic referèndum que plantejava Junts pel Sí havia de ser per ratificar la Constitució del nou estat independent que aspiraven crear.

Més tard, Borràs també va parlar (al minut 21:28) de les lleis que ha enderrocat el Tribunal Constitucional i va dir que tres normes que havien estat aprovades per unanimitat al Parlament de Catalunya van ser retallades per la justícia espanyola. És ENGANYÓS. Les tres lleis van ser tirades endavant amb una àmplia majoria a la cambra catalana, però en cap cas per unanimitat, i no en tots els exemples el TC va suspendre tot el text legislatiu.

"Serveixen d’alguna cosa les lleis que s’aproven al Parlament de Catalunya per unanimitat que les tomba el Tribunal Constitucional? Sigui contra la pobresa energètica, sigui amb els impostos als bancs, sigui el cànon digital. Tot això són lleis aprovades per unanimitat que retalla el Tribunal Constitucional"

Laura Borràs, Junts per Catalunya

Les lleis a què es referia Borràs van ser, en efecte, recorregudes pel govern espanyol i retallades pel TC, però dues no van ser aprovades per unanimitat i no totes van ser suspeses  íntegrament:

Per la seva banda, preguntat pel periodista Òscar Fernández, editor del Catalunya Migdia de Catalunya Ràdio, el diputat de PSC al Congrés José Zaragoza va negar (al minut 26:30) que Miquel Iceta hagués dit que si els independentistes aconsegueixen el 50% dels vots a les eleccions del febrer, tindran més força per negociar. És FALS. Iceta va dir-ho literalment en una entrevista a Catalunya Ràdio.

"[Miquel Iceta] no va dir «més força per negociar», no va dir això. […] La literalitat no és aquesta"

José Zaragoza, PSC

Les declaracions de Miquel Iceta van ser el dijous 15 d’octubre en una entrevista amb Laura Rosel a El Matí de Catalunya Ràdio. El primer secretari del PSC va reconèixer que el fet que els partits independentistes superin el 50% dels vots als propers comicis seria "un fet polític rellevant i tindria conseqüències d’ordre polític", tot i que també va advertir que no seria garantia de res. Tanmateix, sí que deixava clar (al minut 18:50) que, en aquest cas, l’independentisme tindria més força per negociar: "Et dona més força per negociar autogovern, finançament o per intentar, si vols, que és el que sembla que volen, negociar un referèndum. Ara, et garanteix que ho tindràs? No".

D’altra banda, pel que fa a la renovació del Consell General del Poder Judicial, l’òrgan de govern dels jutges, Zaragoza va afirmar (al minut 27:30) que l’actual CGPJ va ser nomenat pel PP. És ENGANYÓS. El CGPJ es va renovar mentre el govern del PP amb majoria absoluta al Congrés, però va ser fruit d’un pacte amb altres partits, entre els quals hi havia el PSOE.

"Tenim un Consell General del Poder Judicial nomenat pel Partit Popular"

José Zaragoza, PSC

Aquesta és una idea que ja va defensar la presidenta de Catalunya en Comú-Podem al Parlament en una entrevista a TV3 i que ja vam verificar. És veritat que l’última renovació del CGPJ va ser el 2013, quan Mariano Rajoy governava Espanya amb una majoria absoluta del Partit Popular (PP) al Congrés i al Senat que va quedar representada a la conformació de l'òrgan de govern dels jutges. La reforma de l’òrgan judicial, però, va requerir dos pactes: un entre el PP i el PSOE, que es van repartir dotze vocals, i un altre entre el PP, el PSOE, CiU, Esquerra Unida (IU), el PNB i Unió del Poble Navarrès (UPN), que se’n van repartir vuit més. El PSOE va proposar dos dels vuit juristes i cinc dels dotze magistrats; set dels vint vocals.