El discurs d’Ignacio Garriga a la moció de censura, verificat

Vox ha presentat una moció de censura contra el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. El cap de llista per Barcelona en les darreres eleccions i candidat a la presidència de la Generalitat, Ignacio Garriga, ha sigut l’encarregat de defensar la moció i hem posat la lupa a les afirmacions que ha fet des de la tribuna del Congrés dels Diputats.

"Avui […] Espanya té una caiguda del PIB brut proper al 18%, un deute que ja supera el 110% i un atur que, segons les millors estimacions, superarà àmpliament el 20% abans d'acabar l’any. Les pitjors dades des de la […] Guerra Civil" (minut 15:10)

Ignacio Garriga, Vox

La caiguda del PIB a causa de la pandèmia del coronavirus i l’elevat deute que acumula l’estat espanyol des de fa anys són dues xifres certes. El 2012, quan Espanya portava tres anys de crisi econòmica, ja va circular un gràfic que assegurava que el país vivia la pitjor recessió des de la Guerra Civil. En aquell moment, el PIB espanyol acumulava quatre anys en números vermells o gairebé estancat (una caiguda del 3,8% el 2009, un augment del 0,2% el 2010, una altra caiguda del 0,8% el 2011 i una nova contracció del 3% el 2012) i ja vivia la recessió  més pronunciada des de l'inici de la Guerra Civil, el 1936, quan Espanya va arribar a experimentar una contracció de l’economia de gairebé el 30%, segons una anàlisi de Politikon. Aquestes xifres parlen de caiguda del PIB anual, el 18,5% de què parla Garriga correspon al segon trimestre del 2020, no al consolidat anual. Finalment, l’informe de Politikon destaca que les caigudes representen termes relatius, però que en termes absoluts, el PIB per capita d’Espanya se situa per sobre dels 20.000 euros anuals, mentre que durant la Guerra Civil no arribava als 3.000.

Ara bé, pel que fa a les dades de desocupació, des de la transició hi ha hagut períodes amb un atur superior al 20% que cita Garriga i, per tant, és fals que les dades d’atur siguin les més dolentes des de la dècada de 1930. El segon trimestre d’aquest any la taxa d’atur ha sigut del 15,33%. Des del 1976, hi ha hagut 54 trimestres amb un atur per sobre del 20% i 106 trimestres en els quals la taxa ha sigut superior a l’actual. Els set trimestres amb més atur dels últims 44 anys van ser durant la darrera crisi, entre el 2012 i el 2014. El vuitè trimestre amb més aturats havia sigut el 1994.

"Als partits separatistes el futur dels espanyols els importa un comino, com va declarar una diputada d’Esquerra Republicana en aquesta mateixa tribuna" (minut 20:39) 

Ignacio Garriga, Vox

El diputat de Vox es referia a unes paraules de Montse Bassa, diputada d’Esquerra Republicana de Catalunya, durant el debat d’investidura de Pedro Sánchez del passat 7 de gener. Bassa no va parlar del "futur dels espanyols" sinó de la governabilitat d’Espanya (al minut 1:34:08): "Personalment, i dic personalment, m’importa un comino la governabilitat d’Espanya".

"[El Govern] va carregar la responsabilitat de les seves decisions sanitàries sobre un comitè d’experts imaginari. Es va inventar un grup de suposats científics als quals feia cas per poder-se desatendre’s de les seves equivocacions" (minut 45:25)

Ignacio Garriga, Vox

És fals que el Ministeri de Sanitat no tingui assessors tècnics per a la gestió de la pandèmia. El que és cert és que el ministre Salvador Illa va reconèixer que no havia nomenat un comitè específicament per a la desescalada. El grup parlamentari del PP al Congrés va obtenir una informació a través del Defensor del Poble en què el Ministeri de Sanitat negava que s’hagués creat un comitè tècnic específic per revertir el confinament. "Hem obtingut resposta i aquesta resposta és que no existeix cap comitè d’experts encarregat de l’avaluació de la situació sanitària de les comunitats autònomes", va dir la diputada del PP Concepción Gamarra Ruiz-Clavijo en l’última sessió de la Comissió de Sanitat i Consum al Congrés dels Diputats, el 30 de juliol, on Illa va explicar quins són els grups de suport i treball amb qui compta el govern espanyol.

Aquest tema ja el vam verifcar fa uns mesos, per més detalls, consulta la nostra verificació prèvia aquí.

"El govern treballava en l’aprovació d’una llei, la Llei d’Eutanàsia, contrària a les famílies i a la necessària i urgent defensa de la vida" (minut 48:03)

Ignacio Garriga, Vox

Hi ha dues interpretacions d'aquesta afirmació. La primera, que Garriga opini que l'eutanàsia perjudica a les famílies, una declaració no verificable. La segona, que el diputat faci referència a l'opinió de les famílies. El gabinet de premsa de Vox no ens ha aclarit a quina feia referència, però en aquest últim cas, la declaració és falsa. La despenalització de l’eutanàsia té una àmplia acceptació entre la població espanyola. L’última enquesta del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), l’organisme públic espanyol d’enquestes sobre l’opinió de la població, que preguntava sobre el tema va ser el 2011 i el 78% dels participants va contestar que estava a favor de l’aprovació d’una llei que reguli el dret de les persones a tenir una mort digna. Un 9,7% de la població hi estava en contra i un 10,7% no sabia respondre-hi.

El 2019, un 87% dels espanyols donava suport a la idea que un malalt incurable té dret que els metges li proporcionin algun producte per acabar la seva vida sense dolor, segons una enquesta de l’empresa Metroscopia. La xifra no ha deixat d’augmentar des de 1988, quan el 53% de la població estava d’acord amb l’eutanàsia. Aquest estudi també separa les xifres per votants dels diferents partits. L’aprovació més baixa està entre els partidaris del PP (65%), seguits dels de Vox (73%).

"Som el país que ha sofert una major caiguda del PIB en tot el món" (minut 53:20)

Ignacio Garriga, Vox

Les dades de contracció del PIB entre el primer i el segon semestre del 2020 situen a Espanya en una molt mala posició, però no en la pitjor del món. El PIB espanyol es va reduir un 18,5% el segon trimestre d’aquest any en relació amb el primer. En el cas del Regne Unit, la caiguda va ser del 20,4%, segons Eurostat, en el de l’Índia, del 25,2%, segons l’OCDE. Encara sense dades agregades de la variació interanual (el segon trimestre del 2020 en relació amb el segon trimestre del 2019) a tots els països del món, un gràfic de la plataforma Our world in data que combina diverses fonts internacionals posa a Espanya en segona posició (amb una caiguda del 22,1%) després del Perú (30,2%). A l’espera de dades consolidades a diverses economies importants, el juliol Bloomberg va publicar un estudi que situava Espanya com l’economia més perjudicada per la crisi del coronavirus que va generar molta atenció mediàtica a Espanya.

Pel que fa a les previsions de creixement de l’FMI, Espanya serà el 17è país que més patirà la caiguda del PIB al món. Amb una contracció acumulada prevista del 12,8%, es presenta com l’economia europea més perjudicada per la crisi del coronavirus, però no del món.