Desmuntem quatre mites sobre cremades solars

Tots sabem que el sol pot ser perjudicial per a la nostra pell si el prenem en excés, però hi ha un seguit de mites que no estan tan clars. Els repassem.

D’entrada, Aram Boada, responsable de la Unitat de Melanoma i Lesions Pigmentàries de l'Hospital Germans Trias i Pujol, recalca a Verificat que el més important no és explicar com tractar les cremades, sinó evitar-les: “El que hem de fer és que no es produeixin”, ja que “les cremades solars […] són el factor de risc modificable més important per al desenvolupament del melanoma, que és el càncer de pell més agressiu”. L’expert assenyala que el melanoma es relaciona, sobretot, “amb gent que ha fet exposicions solars intenses intermitents”, és a dir, persones que han patit cremades solars.

En un dia ennuvolat també et pots cremar amb el sol

“Si fa núvol, no et cremaràs”. Algun cop ho has sentit? Doncs és una afirmació falsa, tal com apunta el Consell del Càncer del Regne Unit. Això és degut al fet que “el dany solar és causat per la radiació ultraviolada (UV) –una forma d’energia produïda pel sol–, no per la temperatura” i, per tant, un dia tapat a l'estiu pot tenir nivells d'UV similars a un dia càlid i assolellat. A més, a l’hivern també ens podem cremar ja que, tot i que la radiació UV és més baixa que la resta de l’any, els rajos UV també arriben a la superfície terrestre. S’ha de tenir especial cura a gran altitud i en superfícies reflectants com la neu, ja que, com indica la Fundació pel càncer de pell d’Estats Units, aquesta pot reflectir fins a un 90% de la llum UV del sol, de manera que els raigs afecten dues vegades.

Aram Boada confirma a Verificat que, en un dia ennuvolat, “ens acabarem cremant igual si estem el temps suficient” exposats al sol, ja que el 90% dels rajos poden travessar els núvols i arribar a la nostra pell. Renita Ahluwalia, dermatòloga de l’Associació Canadenca de Dermatologia, afegeix en un correu a Verificat que, per tant, “és important portar crema solar els 365 dies l’any” perquè ens podem cremar encara que el cel estigui ennuvolat.

El Consell del Càncer del Regne Unit afegeix que “la radiació UV pot penetrar en alguns núvols i, fins i tot, pot ser més intensa a causa del reflex dels núvols”, en un fenomen conegut com a scattering, un canvi en la direcció del moviment d’una partícula a causa del xoc amb una altra partícula.

Les persones de pell negra es cremen menys

Un estudi del 2012 dels Centres per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC) dels Estats Units dut a terme en adults nord-americans d’entre 18-29 anys va mostrar que, en els anys analitzats (2000, 2005 i 2010), la prevalença de cremades solars va ser més alta entre les persones de pell blanca que negra. De fet, el 2010 el 66% de dones i el 65% d’homes de pell blanca van patir alguna cremada, davant del 13% de dones i el 9% d’homes de pell negra. És a dir, tot i que el risc és menor, també existeix. Les dades surten dels resultats de l’Enquesta Nacional de Salut (NHIS) de diferents anys.

A l’hora de prendre el sol, és important distingir els 6 fototipus de pell existents (basats en la capacitat de la pell per respondre a la radiació UV), ja que, com indica Boada, “el fototipus també determina la facilitat per bronzejar-nos i cremar-nos”. La incidència de càncer de pell canvia segons l’ètnia.

“Les persones amb pell fosca tenen una major quantitat de pigment de la pell, la melanina, que és responsable de l’absorció dels UV”, explica a Verificat Mariana Blagojevic, coordinadora de grups de treball de l’Acadèmia Europea de Dermatologia i Venereologia. “Com a conseqüència, toleren millor l’exposició als raigs UV i són menys propensos a les cremades solars”, afegeix l’experta. Renita Ahluwalia sosté que, tot i això, “les persones amb pell fosca poden patir cremades solars”, encara que sigui “menys probable que algú amb pell clara”. 

A més a més, tot i que les persones de pell negra tenen menys probabilitats de patir càncer de pell, és molt més probable que aquest sigui mortal a causa del retard en la detecció o la presentació, segons apunta un article publicat el 2016 que tracta sobre factors de risc i prevenció del càncer de pell en persones negres. Coincideix amb aquest resultat un altre article, també del 2016, sobre desigualtats racials en la supervivència del melanoma, que afegeix que “es necessita més èmfasi per al cribratge i la conscienciació del melanoma en poblacions no blanques per millorar els resultats de supervivència”.

Dins l’aigua també et cremes

L’aigua reflecteix la llum solar i augmenta la quantitat de radiació UV que es rep, tal com indica la Societat Americana del Càncer. Això vol dir que la radiació UV arriba directament del sol, i indirectament a través d’aquesta reflexió, i per tant, és més fàcil cremar-se dins l’aigua que a l’exterior.

Els raigs UV també arriben sota de la superfície del líquid, de manera que et pots cremar encara que estiguis dins de l’aigua. De fet, la llum solar arriba a uns 1.000 metres de profunditat dins l’oceà, tot i que rarament hi ha llum significativa més enllà dels 200 metres, segons explica l’Administració Nacional dels Oceans i l’Atmosfera dels Estats Units, que també sosté que, per això, “una bona protecció solar és essencial”. A més, està demostrat que a la majoria d’aigües, a una profunditat de 50-70 m encara hi arriba aproximadament un 10% de la radiació UV superficial, segons indica un article publicat a la Revista d'Investigació Geofísica: Oceans.

Aram Boada coincideix i indica que, per no cremar-nos, “hauria de no arribar radiació solar dins l’aigua i, per tant, no hi hauria d’haver llum”, és a dir, hauríem d’estar a molta profunditat. Renita Ahluwalia afegeix que “la reflexió dels raigs solars a l’aigua pot provocar cremades greus”.

És millor bronzejar-se sense cremar-se

Si bé és cert que després de cremar-nos ens podem notar més bronzejats, patir una cremada solar és molt perjudicial per a la nostra pell, ja que pot originar danys al material genètic (DNA) de les cèl·lules que augmenten el risc de càncer de pell, segons detalla la Fundació de Càncer de Pell nord-americana. I a més a més, sense el vermell també ens bronzegem, però sense exposar la nostra pell a una agressió tan brusca. 

El bronzejat és una reacció de protecció del nostre organisme quan detecta una agressió a l’epidermis —la capa més superficial de la nostra pell— produïda pels raigs UV, com també assenyala el servei de dermatologia de l’Hospital Clínic (pàgina 17). Segons el mateix document, quan ens posem al sol, els melanòcits fabriquen melanina —el pigment que dona color a la nostra pell, ulls i cabell— per generar una barrera obscura que dificulta el pas del sol i, en conseqüència, la nostra pell es bronzeja. Com ja hem mencionat, però, és important recordar que el bronzejat apareix en resposta a una agressió.

En canvi, el “vermell” és un dels símptomes d’una cremada: ens indica que ens hem exposat de forma inadequada o excessiva al sol i que les cèl·lules de la nostra pell s’han destruït.

Quan ens cremem, l’agressió s’acumula de forma irreversible a la nostra pell, generant fotoenvelliment —l’envelliment causat per la llum del sol— i afavorint el desenvolupament de càncer de pell, assegura a Verificat María Cristina Galván, dermatòloga i professora de Medicina de la Universitat Rey Juan Carlos. “El bronzejat també suposa un dany, però si no hi ha hagut vermell, les estructures cutànies no han patit una destrucció tan brusca”, argumenta l’experta. Es podria dir, doncs, que “són fenòmens generats pel mateix estímul” [l’exposició solar] i que la cremada és més precoç que el bronzejat, però “en cap cas són fenòmens consecutius”, conclou.