Quin és el procés d’autorització de les vacunes contra la covid-19?

Una conversa difosa al gener d’enguany entre la doctora i monja catalana Teresa Forcades i la científica mexicana Karina Acevedo sobre les vacunes contra la covid-19 s’ha viralitzat a les xarxes socials. Entre d’altres coses, Acevedo afirma que les vacunes no han estat aprovades, sinó autoritzades per a ús d’emergència als Estats Units i Espanya. És ENGANYÓS. Els Estats Units, entre d'altres, han autoritzat efectivament l’ús d’emergència dels fàrmacs contra el SARS-CoV-2, però la Unió Europea, el marc regulador que inclou Espanya, no. Europa ha optat per un procediment més accelerat de l’habitual, però el resultat és una autorització de comercialització condicional d’un any. 

Tot i que ambdós mecanismes segueixen procediments d’avaluació accelerada similars i tenen l’objectiu últim de fer arribar les vacunes el més aviat possible a la població per fer front a situacions excepcionals com una pandèmia, els diferencia un aspecte legal: el primer permet l’ús d’un medicament no aprovat en un context d’urgència sanitària, mentre que l’altre sí que s’aprova, però durant un període de temps concret en el mateix marc d’emergència i en permet la comercialització. 

“No estan aprovades les vacunes de la covid […] han estat autoritzades per emergència per diferents organismes com la FDA (Administració de Medicaments i Aliments) dels Estats Units, COFEPRÍS (Comissió Federal per a la Protecció contra Riscos Sanitaris) a Mèxic i la instància corresponent a Espanya i a d’altres parts del món”

Karina Acevedo, investigadora de la Facultat de Ciències Naturals de la Universitat Autònoma de Querétaro (Mèxic)

En el context de la covid-19, la majoria d’agències reguladores de medicaments del món estan permetent l’administració de les vacunes contra el SARS-CoV-2 de Pfizer/BioNTech, Moderna, AstraZeneca/Oxford, Janssen i d’altres farmacèutiques sota dos mecanismes com a part d’un procés d’avaluació i aprovació accelerat: l’autorització d’ús d’emergència (EUA, en anglès), que permet utilitzar un producte mèdic no aprovat en un marc d’urgència sanitària, i l’autorització de comercialització condicional (CMA, segons les sigles en anglès), que atorga el permís per comercialitzar-lo durant un any (llicència renovable anualment). Els mètodes d'avaluació científica per determinar si els beneficis coneguts de les vacunes superen els riscos desconeguts són similars, però la principal diferència entre ambdós casos és que les CMA es poden comercialitzar i les EUA no. 

En el cas europeu, els Estats membre tenen disposicions legals per permetre autoritzacions d’ús d’emergència, "sota la responsabilitat de cada estat", ha recordat a Verificat el Ministeri de Sanitat en un correu electrònic. Però el bloc comunitari ha concentrat en l’Agència Europea del Medicament (EMA per les seves sigles en anglès) la responsabilitat del procediment. En aquest sentit, l’EMA ha reduït el temps habitual de 210 dies hàbils per avaluar un fàrmac a menys de 150, mitjançant l’anomenat rolling review, un mecanisme excepcional contemplat en la legislació europea que permet valorar gairebé en temps real les dades que es van generant d’un medicament "prometedor" durant una emergència sanitària. Rolling review vol dir que l’EMA analitza les dades de seguretat, eficàcia i qualitat de la vacuna a mesura que estan disponibles (durant les quatre fases de recerca) i no al final, com passa amb el procediment habitual.

L’EMA ha avaluat positivament les fórmules de Pfizer/BioNTech, Moderna, AstraZeneca/Oxford i Janssen, cosa que ha permès a la Comissió Europea autoritzar-ne la comercialització condicional d’un any (enlloc dels cinc previstos en el mecanisme ordinari d’aprovació dels medicaments). “L’autorització de comercialització condicional s'utilitza com a autorització ràpida durant les emergèncias de salut pública per accelerar l’aprovació i salvar vides”, afirma l’EMA. Es tracta de “l’eina més adequada per garantir l’accés a les vacunes covid-19 a tots els ciutadans de la Unió Europea (UE) al mateix temps i per recolzar les campanyes de vacunació massiva”. Tot i que el seu procés d’aprovació s’ha accelerat a causa de la pandèmia, la UE garanteix que les vacunes compleixen amb “els rigurosos estàndards de seguretat, eficàcia i qualitat” i que es mantenen els controls posteriors a l’homologació.

“Els medicaments d’ús humà són candidats si estan destinats a tractar, prevenir o diagnosticar malalties greument debilitants o potencialment mortals”, assenyala l’agència reguladora europea. “El seu ús també està previst per a una emergència de salud pública, per exemple una pandèmia. En el cas d’aquests medicaments, també poden acceptar-se dades farmacèutiques i no clíniques menys completes”. Els fàrmacs han de respondre bàsicament als següents criteris:

• Els beneficis de la disponibilitat immediata del fàrmac són superiors als seus riscos
• El medicament satisfà una necessitat mèdica no coberta
• És probable que el sol·licitant pugui proporcionar dades exhaustives després de l’autorització

En el cas dels Estats Units, la FDA, autoritat competent, ha concedit autoritzacions d’ús d’emergència a les vacunes de Pfizer/BioNTech, Moderna i Janssen. L’assessor principal del programa de vacunes contra la covid-19 als Estats Units, Moncef Slaoui, va dir al desembre que preveia que la FDA aprovarà la fórmula d’AstraZeneca/Oxford a l’abril. "Encara que no és una aprovació de la FDA, l’autorització d’ús d’emergència d’avui (11 de desembre del 2020) de la vacuna covid-19 de Pfizer/BioNTech promet alterar el curs d’aquesta pandèmia als Estats Units", va dir aleshores el director del Centre d'Avaluació i Investigació Biològica de la FDA, Peter Marks, quan es va donar llum verda a utilitzar el primer fàrmac contra el SARS-CoV-2 al país. Sota l’autorització d’ús d’emergència, la FDA preveu que els fabricants de les vacunes segueixin realitzant estudis clínics mentre el medicament es va administrant per "obtenir informació adicional sobre seguretat i eficàcia" amb l’objectiu d’aconseguir eventualment la llicència d’aprovació. També anticipa que les farmacèutiques elaborin un "pla de seguiment actiu de seguretat" de les dosis que s’estan administrant per saber si provoquen hospitalitzacions, morts o reaccions adverses greus, i així determinar si els beneficis de les vacunes continuen sent més importants que els riscos.

El camí cap a les vacunes

Desenvolupar una vacuna requereix "històricament entre 10 i 15 anys" des que comença la investigació fins que està disponible per a la població, segons la Federació Europea d’Indústries i Associacions Farmacèutiques (EFPIA, per les sigles en anglès). Però entre l’avís que va rebre l’oficina de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) a la Xina el 31 de desembre del 2019 sobre la detecció de diversos casos d’una pneumònia desconeguda i l’inici de la vacunació a Espanya el 27 de desembre del 2020 van passar 362 dies. Això es deu a que les investigacions científiques s’han concentrat en trobar un fàrmac contra el SARS-CoV-2 i a que les agències reguladores han accelerat els seus mecanismes per autoritzar el seu ús. 

El procés per desenvolupar una vacuna està estandarditzat i comporta quatre fases principals, tal i com explica l’Organització Mundial de la Salut: 

Fase preclínica d’una vacuna 

La fase prèvia a l’inici de l’assaig es centra en evaluar la seguretat i l’eficàcia per prevenir la malaltia de la vacuna experimental mitjançant proves en animals models, o sigui animals de laboratori. Si la inoculació desencadena una resposta immune, aleshores es dóna inici a l’assaig clínic en humans.

Fase I

La vacuna és provada en aquesta etapa en un número petit de voluntaris, generalment adults sans, per comprovar el seu nivell de seguretat, confirmar si efectivament genera una resposta immune i determinar la dosi correcta a administrar. 

Fase II

En aquest estadi s’amplia el número de voluntaris en els que es prova la vacuna, tot i que segueixen essent adults sans. Generalment, es duen a terme diversos assajos per verificar la seguretat i l’eficàcia de diferents fórmules de la vacuna experimental en grups d’edat diferents. Un dels grups, a més, reb un producte comparador -pot ser un placebo- per poder comprar els resultats de cada grup.

Fase III

Milers de voluntaris reben en aquesta fase la vacuna experimental, junt a un grup similar a qui s’aplica un producte comparador. D’aquesta manera es torna a definir si la fórmula és segura i efectiva contra la malaltia per la qual s’ha dissenyat actuar en un grup de persones molt més ampli. Aquesta etapa es realitza en diferents països i en diferents punts d’un mateix país per obtenir resultats exhaustius sobre una població representativa de la realitat.

Durant la fase II i III de l’assaig clínic, ni els voluntaris ni els científics a càrrec saben qui ha rebut la vacuna experimental i qui el placebo, per a no influir en la valoració dels possibles efectes secundaris i els resultats de la inoculació. 

Les principals vacunes que s’estan administrant actualment han seguit camins similars fins arribar a la població:

• Els principals assajos clínics de Pfizer-BioNTech van tenir lloc entre abril i novembre de 2020. En ells van participar 46.331 persones d’Estats Units, Sudáfrica, Alemanya, Turquia, Argentina i Brasil, dels quals 50,9% eran dones i 49,1% homes. Té un 95% d’eficàcia
• Moderna va realitzar el gruix dels seus experiments entre març i novembre en més de 30.000 voluntaris als Estats Units. Té un 94,5% d’eficàcia. 
• AstraZeneca – Oxford va provar la seva vacuna experimental en uns 23.000 participants entre la fase II i III al Regne Unit i Brasil. Els primers estudis de la vacuna es van iniciar a l’abril de l’any i al novembre es van publicar els resultats de l’última fase. Té una eficàcia d’entre el 76% i el 82%.
• En el cas de la Johnson & Johnson – Janssen, que només administra una dosi a diferència de les altres, 45.000 persones de vuit països situats en tres continents van formar de l’assaig clínic. Al març de 2020 va anunciar l’inici dels experiments i com totes les companyies va publicar al novembre el resultat de la fase III. La seva eficàcia és del 85%.