Com sabem que el CO2 sí que està relacionat amb el canvi climàtic
Experts assenyalen que les emissions de CO2 augmenten la temperatura del planeta i ocasionen l’efecte hivernacle
Què s’ha dit?
Que el CO2 o el diòxid de carboni no està relacionat amb el canvi climàtic.
Què en sabem?
Des de fa més de 100 anys hi ha evidència científica que el diòxid de carboni és un dels principals causants de l’efecte hivernacle, una de les causes del canvi climàtic, i que aquest excedent d’emissions és d’origen antropogènic.
Un programa de ràdio present en plataformes com Ivoox (1202 escoltes) i Spotify, i que a més té canal a Twitch, ha assenyalat durant un dels seus programes que “el CO2 no té res a veure amb cap canvi climàtic”. Es tracta d'una afirmació FALSA. Existeixen nombrosos estudis científics —alguns de fa més de 100 anys— que assenyalen que les emissions de CO2 augmenten la temperatura del planeta, i hi ha un consens al Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), l'entitat científica líder en l'avaluació del canvi climàtic, de que hi ha una probabilitat superior al 95% de que els darrers 50 anys les activitats humanes hagin escalfat el nostre planeta.
El CO2 no té res a veure amb cap canvi climàtic
Una de les fal·làcies anticlimàtiques més conegudes per qüestionar l'existència del canvi climàtic és aquella que nega el paper del CO2 o diòxid de carboni com a accelerador, posant en dubte també així que l'activitat humana —que emet anualment ingents quantitats d'aquest gas a l'atmosfera— sigui responsable, en darrer terme, de l'augment de les temperatures mitjanes globals.
Però la veritat és que aquest gas —compost d'un àtom de carboni i dos àtoms d'oxigen— sí que és un dels principals causants del canvi climàtic. És una cosa sobre la qual alguns científics alerten des de finals del segle XIX, i a hores d'ara el consens és gairebé total: segons els 1.300 científics que conformen el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), hi ha una probabilitat superior al 95% que en els darrers 50 anys les activitats humanes hagin escalfat el nostre planeta.
Per tant, el CO2 generat per l'activitat humana sí que és un dels principals gasos contaminants i amb efecte d'hivernacle responsable de l'augment global de les temperatures, al contrari del que assenyala aquest i altres podcasts analitzats per Verificat.
Per què el CO2 causa un augment de les temperatures?
Els científics saben des de fa més de 170 anys que el diòxid de carboni pot atrapar calor. De fet, aquest és un descobriment que se li atribueix a una dona, Eunice Foote, que el 1856 va publicar el primer article de la història que descrivia la gran capacitat del diòxid de carboni per absorbir calor.
A dia d'avui els científics saben que, malgrat que és un gas inolor i incolor, el CO2 té la capacitat d'atrapar la calor i impedir que bona part d'aquesta calor torni a sortir a l'atmosfera. Per això forma part del que els científics anomenen gasos d'efecte hivernacle (GEI), com el metà o l'òxid nitrós. Tots ells poden “absorbir i emetre radiació (…) de l'espectre de radiació (…) emesa per la superfície de la Terra”, cosa que ocasiona “l'efecte hivernacle”, tal com assenyala l'IPCC.
Aquest diòxid de carboni es produeix de forma artificial quan es crema petroli, gas natural o carbó, però també durant certs processos naturals com “la desgasificació volcànica i els incendis forestals”, indiquen els científics del Centre Nacional de Recerca Atmosfèrica de la Fundació Nacional de Ciències (NCAR, en anglès). De fet, fins i tot els éssers humans emetem diòxid de carboni en respirar.
Que tingui aquesta capacitat d'atrapar la calor té a veure amb les qualitats físiques i químiques. Tal com explica aquest article divulgatiu de la Universitat de Columbia, la complexitat de les partícules de diòxid de carboni fa possible la interacció entre aquestes i l'energia de la superfície de la Terra, que ve de les ones infraroges del Sol. Així, la partícula de CO2 vibra i reemet l'energia en totes direccions: la meitat surt de nou disparada cap a l'atmosfera, mentre que l'altra meitat torna a la Terra. És així com es forma el famós efecte hivernacle, del qual, per cert, també es va parlar per primera vegada fa exactament 163 anys.
Això per exemple no passa amb les partícules d'oxigen o nitrogen, que no tenen la capacitat d'interferir amb aquestes ones infraroges —en sentit figurat, és com si no les veiessin—.
Una advertència amb més de 100 anys d'antiguitat
La idea que les emissions de CO2 influeixen en l‟augment de les temperatures té més d‟un segle d'història. Com hem dit, ja a mitjans del segle XIX hi havia científics que començaven a assenyalar que el diòxid de carboni era capaç de retenir calor. Així, amb aquesta idea al cap, el científic suec Svante Arrhenius va calcular què passaria si les indústries de l'època augmentaven les seves emissions de CO2. El 1896 va concloure que, si la humanitat duplicava la quantitat de diòxid de carboni que emetia a l'atmosfera, la temperatura augmentaria fins a 6ºC.
Les seves advertències, en aquell moment basades en models teòrics i no experimentals, no van ser preses en consideració, però amb el temps més estudis i anàlisis van anar confirmant aquesta idea, ja de tall experimental i basada en dades tretes de la realitat.
Un altre científic, Charles D. Keeling, va començar a mesurar a la dècada dels 50 de manera continuada les concentracions de CO2 a l'atmosfera des de l'observatori de Manua Loa, a Hawaii. Des de llavors fins ara, les concentracions han passat de 280 a 418 parts per milió, és a dir, que el CO2 ha passat de compondre el 1958 el 0,028% de la composició atmosfèrica a 0,041% el 2022.
I sí, després de totes aquestes anàlisis i d'entendre les propietats químiques i físiques d'aquesta partícula podem afirmar que, efectivament, el canvi climàtic està estretament vinculat a l'augment del diòxid de carboni.