Cinc conclusions imprecises del document “en defensa el nadó per néixer”

Ens heu fet arribar un document titulat La veu de les dones en defensa el nadó per néixer i en oposició a les vacunes contaminades amb l'avortament, recolzat suposadament per 86 dones de 25 països que afirma, entre altres coses, que la producció de vacunes ha posat a la comunitat científica a la recerca de fetus avortats. És fals, com ja vam explicar en aquesta verificació. El text tanca amb cinc conclusions sobre la vacunació. Quanta veritat hi ha en cadascuna d'elles? L’analitzem.

Línies cel·lulars

"Les vacunes candidates que, segons s'informa, utilitzen cèl·lules fetals avortades "només durant les proves" van utilitzar les cèl·lules HEK-293 [Ronyó embrionari humà-293] com a part integral de desenvolupament del seu ARNm candidat"

El primer punt aborda la suposada ocupació de "cèl·lules fetals avortades […] com a part integral del desenvolupament del seu (vacuna de) ARNm candidat". És enganyós. El que sí s'ha utilitzat per al desenvolupament i producció d'algunes vacunes és un tipus de cèl·lules que prové de teixit embrionari, però en elles mateixes no són cèl·lules fetals.

Per la fabricació de les vacunes s'empren habitualment línies cel·lulars, és a dir, cultius de laboratori fets de cèl·lules que es reprodueixen sense parar. En el cas de les empleades per les farmacèutiques que fabriquen les vacunes de la covid-19, es van crear fa dècades usant cèl·lules extretes de fetus avortats legalment.

Pfizer/BioNTech, Moderna i AstraZeneca/Oxford han fabricat vacunes contra la covid-19 emprant la línia cel·lular coneguda com HEK293, creada a partir de cèl·lules de ronyó extretes d'un fetus avortat legalment el 1973.

Prevenció de la infecció i la transmissió

"No s'ha provat rigorosament l'eficàcia de les candidates a vacunes en qüestió per prevenir la infecció o la transmissió de la SARS-CoV-2, sinó que es va avaluar la reducció de la gravetat dels símptomes en aquells que desenvolupen 'casos confirmats' de COVID-19"

És enganyós. Els assaigs clínics en fase I, II i III realitzats abans que s'aprovessin les vacunes es van centrar només en mesurar quant es reduïa la gravetat de la malaltia en simptomàtics, però actualment hi ha estudis en curs que estan llançant resultats sobre si la vacuna redueix també la infecciositat i transmissibilitat del virus.

Quan les vacunes no estaven encara aprovades, els assajos clínics es van centrar només en mesurar com de capaços eren de reduir la mortalitat i els quadres més greus en entorns controlats (assaigs clínics), deixant l'observació de la transmissibilitat i la probabilitat de reinfecció després d'haver rebut la dosi per quan les injeccions estiguessin aprovades i en ple subministrament.

Una vegada aprovades, es va començar a mesurar també la transmissibilitat i capacitat de reinfecció: és a dir, si a més de ser capaç d'evitar que el virus mati, fa que la gent no s'infecti de nou ni, per tant, transmeti a la seva vegada la malaltia. "Fins ara, els estudis a la vida real apunten que, en major o menor mesura, les vacunes eviten [també] la infecció sense símptomes", apunta José Antonio Navarro-Alonso, especialista en Pediatria, expert en vacunació covid-19 i un dels fundadors de l'Associació Espanyola de Vacunologia (AEV). Això vol dir que "poden impedir la replicació de virus (menor infecciositat), per tant la seva disseminació als contactes del vacunat (menor contagiositat) i, en definitiva, contribuir a l'aparició d'una protecció comunitària", conclou.

Protecció front a la mortalitat

"La taxa de supervivència mitjana de la infecció per SARS-CoV-2 és superior a el 98,3% i no és probable que es vegi afectada significativament per vacunes amb tan poca eficàcia"

Tot i que la proporció que dóna aquest missatge entre contagiats i morts és similar a la real (al món hi ha hagut 153.600.000 de contagiats confirmats i 3,2 milions de morts per una mortalitat de 2,09% a 4 de maig de 2021) la mitjana de supervivència varia significativament segons l'edat i les patologies prèvies, però també en funció de la capacitat de test de cada país (com més assimptomàtics es diagnostiquen, més cau la mortalitat per cada cas identificat). A més, l'eficàcia de les vacunes ha demostrat en la majoria dels casos reduir a més del 80% la probabilitat de cursar els quadres més greus de la malaltia.

La taxa de mortalitat és extremadament canviant, i no només varia en funció de l'edat, sinó també de les patologies prèvies que un tingui i també de les condicions sanitàries de país en el qual viu. Per això, no es pot asseverar que la taxa de supervivència de la infecció per SARS-CoV-2 és superior a el 98,3% de forma sistemàtica. La mitjana mundial és de el 97,9%.

En conseqüència, el raonament posterior – "no és probable que es vegi afectada (la mortalitat) per vacunes amb tan poca eficàcia" – tampoc és correcte; de fet, s'ha observat que la vacuna no és només eficaç sinó efectiva: redueix en la seva majoría els quadres greus de la malaltia tant en entorns controlats -assajos clínics- com en la vida real, és a dir, pràcticament elimina les probabilitats de morir per covid-19. A les residències de gent gran espanyoles, per exemple, la vacunació ha reduït la mortalitat en un 99,7%.

Una vacuna reactògena

"La vacuna té entre 5 i 10 vegades més probabilitats de produir reaccions adverses que les vacunes contra la grip, i causa entre 15 i 26 vegades més mals de cap, fatiga i marejos (segons les dades del VAERS). La vacuna també ha provocat moltes reaccions més greus i nombroses morts. Les dades de seguretat que s'han recopilat són insuficients per determinar els possibles efectes a llarg termini."

Aquestes dades són ENGANYOSES: sí, les vacunes contra la covid-19 generen més efectes secundaris que d’altres, però no es tenen dades sobre com de freqüents són aquests respecte d’altres vacunes i, en qualsevol cas, les dades obtingudes del VAERS no tenen rellevància real perquè la base de dades recull qualsevol esdeveniment advers després de la injecció, hagi tingut a veure o no amb la vacuna. I, sí, la vacuna ha produït una sèrie d'efectes adversos greus, com els casos excepcionals de trombosi venoses, a causa dels quals unes desenes de casos han tingut un desenllaç fatal.

Les vacunes contra la covid-19 són més reactògenes que la mitjana, és a dir, que generen més efectes secundaris que la resta: "En general, s'ha vist que totes les vacunes COVID-19 generen més efectes secundaris que moltes altres vacunes que coneixem", indica a Verificat Adelaida Sarukhan, immunòloga i redactora científica de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). No obstant això, afegeix, "la gran majoria d'aquests efectes són lleus -mal de cap, dolor muscular, fatiga, reaccions locals cutànies, etc … – i desapareixen després d'un parell de dies".

D'altra banda, les dades del Sistema per Informar de Reaccions Adverses a les Vacunes (VAERS, per les sigles en anglès) no tenen validesa doncs, tal com indiquen ells mateixos al seu web, són dades sobre les quals "no es té certesa que la vacuna causés el problema". O sigui, és una plataforma per alertar el sistema de farmacovigilància i fer un seguiment de les diverses reaccions adverses, però no són dades concloents ni impliquen necessàriament causalitat.

La vacunació no és obligatòria

"El caràcter experimental de la vacuna fa que instar, coaccionar o obligar a les persones a prendre-la sigui una violació directa de la Declaració Universal sobre Bioètica i Drets Humans"

Aquesta afirmació és falsa per dos motius: primer, perquè la vacuna no té caràcter experimental, sinó que ha estat aprovada segons la legislació vigent i mitjançant els procediments reglamentaris d'assajos clínics per fases; segon, perquè la vacunació no és obligatòria, encara que sí s'exigeix en alguns països, contextos o per fer determinades feines.

Cap de les vacunes aprovades pell seu ús per les diferents agències de regulació de medicaments s'estan subministrant sense haver passat abans per totes les fases d'assajos clínics, necessàries per demostrar que les vacunes són segures.

Una altra cosa és que la tecnologia emprada en certes vacunes, com les d'ARN missatger (Pfizer i Moderna), sigui nova i no s'hagi fet servir en humans mai abans. Les vacunes d'ARNm no utilitzen virus atenuats o inactivats, com s'ha fet tradicionalment, sinó que estan elaborades amb part de l'ARN missatger del virus causant de la malaltia (d'aquí el seu nom), i arriben a les cèl·lules recobertes per un embolcall lipídic (una mena de bosseta de greix que evita que es destrueixi), però acaben aconseguint el mateix efecte: que el cos reconegui les proteïnes de virus de la SARS-CoV-2 per desenvolupar una resposta immunològica i vèncer el virus en cas que aquest ens s'infecti.

D'altra banda, encara no s'està obligant a la població a rebre la vacuna, tot i que sí que és imprescindible per accedir a certs serveis o llocs de treball. Per exemple, als Estats Units cada vegada més universitats la requereixen com un requisit imprescindible per a acudir a classe; a Itàlia, tenir-la és condició sine qua non per treballar com a farmacèutic o sanitari.