Catalunya és de les comunitats que menys gasta en sanitat respecte al PIB, però no és la que més ha reduït la inversió en atenció primària des del 2009
Entre el 2009 i el 2020, la despesa sanitària en atenció primària de Catalunya va disminuir un 5,21%, una xifra inferior a la de quatre comunitats més: Galícia (-6,10%), Extremadura (-6,68%), Aragó (-10,03%) i Castella-la Manxa (-23,23%)
Què s’ha dit?
Jéssica Albiach va afirmar que Catalunya “és la segona comunitat autònoma que menys inverteix en el seu sistema de salut” i “el territori que, des del 2009, més ha reduït la despesa, la inversió, en atenció primària”.
Què en sabem?
Catalunya és la comunitat que més va reduir la despesa en atenció primària entre el 2009 i el 2018, però, si s’actualitza aquest càlcul fins al 2020, en realitat és la cinquena que més va disminuir aquesta partida. A més, encara que sí que és el segon o el tercer territori (depenent de la font) amb la despesa en sanitat més baixa respecte al PIB, és el novè que menys inverteix en sanitat si atenem la despesa per persona.
Jéssica Albiach, presidenta del grup d'En Comú Podem al Parlament de Catalunya, va afirmar el 15 de novembre en una roda de premsa que, "després de Madrid, Catalunya és la segona comunitat autònoma que menys inverteix en el seu sistema de salut" (al minut 07:41). A més, Albiach també va assegurar en la seva intervenció que Catalunya és "el territori que, des del 2009, més ha reduït la despesa, la inversió, en atenció primària" (al minut 7:58). La diputada d'En Comú Podem ja havia publicat prèviament un fil a Twitter on compartia aquestes afirmacions i citava alguna de les fonts en què es basava.
És una veritat a mitges. És cert que l'informe d'Amnistia Internacional que cita Albiach a Twitter i al qual també ens ha remès el gabinet de premsa d'En Comú Podem assenyala que Catalunya va ser la comunitat que més va reduir la despesa en atenció primària entre el 2009 i el 2018. Tanmateix, si s'actualitza aquest càlcul fins al 2020, el darrer any per al qual hi ha dades disponibles, en realitat Catalunya és la cinquena que més ha reduït la despesa en atenció primària, i no la que més, d'acord amb les darreres dades del Ministeri de Sanitat.
D'altra banda, si atenem a la despesa pública en sanitat respecte al PIB, Catalunya sí que va ser el segon territori que va invertir menys el 2020, segons les dades que ofereix el Ministeri d'Hisenda i Funció Pública, i el tercer, segons el Ministeri de Sanitat. Tot i això, el 2020, Catalunya va ser la novena comunitat autònoma que va gastar menys en sanitat per habitant, segons les últimes xifres publicades pel Ministeri de Sanitat, superant la inversió de vuit comunitats autònomes com Madrid, Galícia o la Comunitat Valenciana.
"Després de Madrid, Catalunya és la segona comunitat autònoma que menys inverteix en el seu sistema de salut […]. A més, som el territori que, des del 2009, més ha reduït la despesa, la inversió, en atenció primària"
Jéssica Albiach, En Comú Podem
Preguntat sobre les declaracions d'Albiach, des del gabinet de premsa d'En Comú Podem, argumenten que les dades sobre l'evolució de la despesa en atenció primària relatives al 2020 que ofereix el Ministeri de Sanitat inclouen "els fons covid i les despeses extraordinàries [per motiu de la pandèmia del coronavirus], els quals no són despesa corrent i, per tant, no es poden comptabilitzar com a tal". Hem preguntat al ministeri si es pot accedir a xifres on es desglossi la despesa extraordinària derivada de la pandèmia, però a l'hora de publicar aquesta verificació no hem obtingut una resposta. Tot i això, si analitzem l'evolució de la despesa pública en atenció primària a euros constants des del 2009 fins al 2019, l'any previ a l'inici de la pandèmia, Catalunya tampoc no va ser la comunitat que més havia reduït els recursos econòmics destinats a l'atenció primària, sinó la tercera.
L'estudi d'Amnistia Internacional que cita Albiach està desactualitzat
És cert, com va assenyalar la diputada al fil que va publicar a Twitter i com també ha indicat a Verificat el departament de premsa d'En Comú Podem, que Catalunya va ser la comunitat autònoma que més va reduir la despesa en atenció primària entre el 2009 i el 2018, d'acord amb el que va publicar Amnistia Internacional al seu informe La dècada perduda. Mapa d'austeritat de la despesa sanitària a Espanya del 2009 al 2018. Tot i això, aquest estudi d'Amnistia Internacional està desactualitzat, ja que analitza l'evolució de la despesa pública en atenció primària fins al 2018, quan actualment hi ha dades disponibles fins al 2020.
Des de Verificat, hem contactat amb el departament de premsa de l'ONG per actualitzar el càlcul d'acord amb la seva metodologia i ens han explicat que ho van fer aplicant "la variació de l'Índex de Preus de Consum amb any base el 2009" per a cada comunitat autònoma. Amnistia Internacional va fer aquesta operació per analitzar l'evolució de la despesa pública en atenció primària evitant la distorsió que provoca la inflació.
Cinquena comunitat que més ha reduït la despesa en atenció primària des del 2009
D'aquesta manera, si actualitzem el càlcul fins al darrer any per al qual hi ha dades disponibles (2020), observem que, des del 2009, Catalunya és la cinquena comunitat autònoma que més ha reduït la seva inversió en atenció primària (-5,21%) a euros constants, és a dir, descomptant l'efecte de la inflació. Així ho indiquen les dades de l'Estadística de Despesa Sanitària Pública, la mateixa font que utilitza Amnistia Internacional.
Catalunya se situa, per tant, darrere de Galícia (-6,10%), Extremadura (-6,68%), Aragó (-10,03%) i Castella-la Manxa (-23,23%), els quatre territoris que més han reduït la seva inversió en atenció primària des del 2009 fins al 2020. En total, en aquest període, vuit comunitats han reduït la seva despesa en atenció primària a euros constants, mentre que nou l’han augmentat, situant-se al capdavant de totes elles Múrcia (+31,06%).
Entre el 2009 i el 2019, Catalunya tampoc va ser la comunitat que més havia reduït la despesa pública en atenció primària a euros constants, sinó la tercera (-17,57%), darrere d'Aragó (-17,91%) i Castella-la Manxa (-25,86%).
Segon territori amb menys despesa sanitària respecte al PIB el 2020, segons el Ministeri d'Hisenda
Respecte a l'afirmació de Jéssica Albiach sobre la despesa sanitària, el departament de premsa d'En Comú Podem ha precisat a Verificat que, en la seva intervenció, Albiach es basava en les dades de despesa pública en sanitat respecte al Producte Interior Brut (PIB) de 2019 i 2020 publicades a Nació Digital. Segons aquest diari, que utilitza les xifres sobre la despesa en sanitat que publica el Ministeri d'Hisenda i Funció Pública i les dades del PIB de cada comunitat autònoma que ofereix l'Institut Nacional d'Estadística (INE), com ens ha explicat Roger Tugas, periodista de dades i autor de la notícia, Catalunya va ser la segona comunitat autònoma que menys va gastar en sanitat respecte al PIB tant el 2019 com el 2020, com deia Albiach.
Ara bé, d'acord amb les darreres xifres que ofereix l'Estadística de Despesa Sanitària Pública del Ministeri de Sanitat, Catalunya no va ser el segon territori que menys va gastar en sanitat respecte al PIB el 2020, sinó el tercer (6,3%), per darrere de La Rioja (6,2%) i Madrid (4,7%). Això sí, entre el 2002 i el 2019, Catalunya sempre va ser la segona comunitat que menys va gastar en sanitat respecte al PIB, a excepció del 2002, el 2003 i el 2008, quan va ser la tercera, d'acord amb les dades del Ministeri de Sanitat. Hem preguntat al gabinet de premsa del Ministeri de Sanitat per què difereixen les seves xifres de les oferides pel Ministeri d'Hisenda i Funció Pública, però a l'hora de publicar aquesta verificació no hem obtingut resposta.
Novena comunitat amb menor despesa sanitària per habitant el 2020
Tot i això, si atenem la despesa pública en sanitat per persona, Catalunya va ser la novena comunitat autònoma amb la menor despesa sanitària el 2020, el darrer any per al qual hi ha dades disponibles sobre la despesa sanitària pública total consolidada, d'acord amb l'Estadística de Despesa Sanitària Pública que publica el Ministeri de Sanitat. Catalunya es va situar a l'equador de la classificació amb una inversió de 1.760 euros per habitant el 2020, mentre que la comunitat amb la major despesa sanitària per persona va ser el País Basc, el qual va invertir 1.948 euros. Per contra, el territori que menys va gastar va ser Andalusia, amb 1.398 euros.
Entre el 2002 i el 2020, Catalunya mai no ha estat la segona comunitat autònoma que menys ha invertit en el seu sistema de salut per habitant, d'acord amb les dades de l'Estadística de Despesa Sanitària Pública, les quals comprenen aquest període. L'any en què Catalunya va gastar menys en sanitat pública per persona en comparació amb la resta de comunitats autònomes va ser el 2005, quan es va situar com el quart territori que menys diners va destinar, mentre que l'any en què va gastar més va ser precisament el 2020, quan va ser la novena comunitat que més va invertir.