Catalunya creix per sobre o per sota de la mitjana estatal i de la zona euro?

Durant el debat d’investidura de Pere Aragonès al Parlament de Catalunya, diferents representants polítics van parlar del creixement econòmic de Catalunya els últims anys i ho van comparar amb el creixement de tot l’estat i de la zona euro. Hem anat a buscar les dades i ho hem verificat.

Des del 2017, per sota de la mitjana estatal

El candidat i presidenciable d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Pere Aragonès, va parlar de l’augment del PIB de Catalunya en la seva resposta al discurs del president del PP de Catalunya, Alejandro Fernández (al minut 5:39:23). Va afirmar que mentre Oriol Junqueras va ser vicepresident (el 2016 i el 2017), el PIB va augmentar més que la mitjana espanyola i que des que ell és el vicepresident, ha crescut més que la mitjana de la zona euro. És ENGANYÓS. Segons les xifres de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el 2016 Catalunya va créixer més que la mitjana d’Espanya, però el 2017 el PIB estatal va augmentar més que el de Catalunya.

“Els anys en què el producte interior brut ha crescut més que la mitjana de l’Estat i que ha estat mentre el vicepresident Junqueras era conseller d’Economia i jo mateix secretari d’Economia o després sent vicepresident i conseller d’Economia, creixent més que la mitjana de la zona euro”

Pere Aragonès, candidat a la presidència de la Generalitat

Comparar el creixement del PIB a Catalunya i a Espanya és una tasca complexa, ja que hi ha dos instituts que el calculen i, per tant, hi ha diferents maneres d’analitzar-lo. D’una banda, l’INE presenta el PIB de l’estat de forma trimestral en la Comptabilitat Nacional i el PIB de les comunitats autònomes anualment en la Comptabilitat Regional. Pels experts, com veurem més tard, aquesta és la fórmula més exacta per establir comparacions. D’altra banda, l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) fa el seu propi càlcul del PIB de Catalunya i l’elabora amb més dades sobre la taula i amb un sistema més complet; dona més informació, però només calcula el de Catalunya i no aplica la mateixa metodologia a la resta de l’estat.

Això comporta que en els càlculs del PIB en euros i en taxes de variació de volum hi hagi lleus diferències, habitualment a favor del càlcul de l’Idescat, que té en compte més factors i presenta un PIB lleugerament més elevat en termes absoluts.

Feta aquesta diferenciació, i entrant en l’afirmació de Pere Aragonès, constatem que segons les dades de l’INE, el 2017 (Junqueras va deixar de ser conseller d’economia a finals d’octubre del 2017 a causa de l’aplicació de l’article 155) el PIB de Catalunya créixer menys que la mitjana estatal, mentre que agafant la dada de l’Idescat és a l’inrevés. Aquest últim càlcul és el que apareix al gràfic que publica el Departament d’Economia de la Generalitat. No obstant això, el mateix Departament reconeix a Verificat que “si mirem les dades de l’INE, és correcte dir que el PIB de Catalunya ha crescut menys que la mitjana estatal”. En tots dos casos, estem agafant la variació de volum del PIB a preus constants per eliminar l’efecte de la variació dels preus. Més endavant veurem que, com va dir Aragonès, el PIB de Catalunya sí que ha crescut més que la mitjana de la zona euro en els últims anys.

El departament de premsa d’ERC ha respost a Verificat que totes les dades econòmiques de què parlava Aragonès estan al web del Departament d’Economia, que agafa la dada de l’Idescat per a Catalunya i de l’INE per al conjunt d’Espanya. Hem preguntat per les estadístiques de Comptabilitat Regional del l’INE, però no hem obtingut resposta a l’hora de publicar aquest article.

Per la seva banda, el president del grup parlamentari de Vox, Ignacio Garriga, també es va referir a aquesta comparativa en la primera sessió del debat d’investidura (al minut 1:35:58). Va assegurar que des del 2017 “el creixement ha estat inferior al del conjunt d’Espanya”. Com hem vist, aquesta afirmació sí que es compleix amb les dades de la Comptabilitat Regional de l’INE, que reflecteixen que el 2017, el 2018 i el 2019 el PIB català va augmentar menys que la mitjana d’Espanya. El 2019, fins i tot la xifra de l’Idescat és inferior a la de l’I NE.

Finalment, cal tenir present que les dades de PIB passen per tres estats: l’avançament, el provisional i el definitiu. En el cas de la Comptabilitat Regional de l’INE, la xifra de 2018 és encara provisional i la de 2019 és l’avançament. Amb la revisió i actualització posteriors, hi poden haver lleus variacions, segons explica a Verificat Gonzalo Bernardos, Doctor en Economia per la UB.

Catalunya creix més que la mitjana europea

A la segona sessió del debat d’investidura, el dimarts, Ignacio Garriga va tornar a parlar de l’evolució de l’economia catalana i va assegurar que Catalunya ha crescut per sota de la mitjana espanyola i europea (al minut 3:01:24). És ENGANYÓS. Com hem vist, és cert que el PIB català ha augmentat menys que el PIB estatal prenent de referència les dades de l’INE, però el creixement a Catalunya ha estat superior que la mitjana de la Unió Europea i de la zona euro.

“El seu projecte de Catalunya, que, per descomptat, esmenem a la totalitat, és el que ens ha portat a créixer per sota de la mitjana espanyola i europea”

Ignacio Garriga, Vox

Si mirem la mitjana europea i de la zona euro, constatem que el PIB català ha experimentat un creixement superior a la mitjana a escala continental. Per fer aquesta comparació, hem partit de les xifres de l’INE, que són la font oficial que trasllada les dades estatals a l’Eurostat (l’oficina estadística de la Unió Europea). L’INE forma part del Sistema Estadístic Europeu, que garanteix que les estadístiques europees elaborades en tots els estats membres de la UE segueixin uns criteris i definicions comunes per tal de ser comparables entre els diferents països i regions de la UE.

No hi ha una base de dades que integri el creixement en volum del PIB a Catalunya i a Europa, però la Comptabilitat Regional ens presenta dades comparables a escala europea. Seguint aquests càlculs, en els últims cinc anys, el PIB de Catalunya ha crescut més que la mitjana de la zona euro i de la Unió Europea.

Hem preguntat al departament de premsa de Vox sobre l’afirmació de Garriga i en el moment de publicar aquest article no ens havien contestat.

Pere Aragonès també es va referir en dues ocasions al creixement de l’economia catalana en el marc europeu. Ho va fer responent a Alejandro Fernández i també en la seva rèplica de divendres a Salvador Illa (PSC), quan va afirmar que Catalunya havia crescut per sobre de la mitjana de la zona euro des del 2013 (al minut 5:09:28). Com hem explicat, és cert.

L’Idescat també presenta una estadística de PIB harmonitzat per habitant en paritat de poder de compra que compara la situació a Catalunya i a la UE i la zona euro. No obstant això, l’economista Agustí Colom assenyala que el fet que la dada sigui de PIB per càpita ofereix una idea de la riquesa del territori i no serveix tant per entendre el creixement de l’economia, ja que ve afectat per la població.

On és la diferència entre l’Idescat i l’INE?

Com dèiem a l’inici, l’INE elabora dues estadístiques de PIB que estan relacionades: la Comptabilitat Nacional (amb dades trimestrals) i la Comptabilitat Regional (la dada per al 2020 es publicarà el desembre). La Subdirecció que elabora la Comptabilitat Regional explica a Verificat que “la regionalització del PIB difosa per l’INE és coherent amb la dada total de PIB publicat per la Comptabilitat Nacional Anual, de tal manera que la suma del PIB de totes les comunitats ofereix com a resultat la xifra total de PIB a nivell nacional”.

Tanmateix, això no succeeix amb les estimacions de PIB dels instituts d’estadístiques autonòmics (com l’Idescat), ja que, segons assenyala la mateixa font, “la metodologia emprada s’aplica només per obtenir estimacions de la pròpia comunitat autònoma sense tenir en compte el marc nacional i, per tant, les estimacions de les diferents comunitats no són coherents ni integrades”.

Per la seva banda, el departament de premsa de l’Idescat relata a Verificat que, a diferència de l’INE, que agafa la dada d’Espanya i la regionalitza, l’Idescat (que té com a base el Marc Input-Output (MIOC) de l’economia catalana) utilitza estadístiques pròpies de Catalunya, cosa que permet oferir una dada més fina i donant més informació per branques d’activitat; “l’INE ho fa de dalt a baix i l’Idescat, de baix a dalt”. En funció del motiu de l’estudi i de les necessitats, serà millor emprar unes dades o unes altres. Les mateixes fonts subratllen que la Comptabilitat Regional és “l’estadística que permet conèixer de forma harmonitzada les macromagnituds de les economies de les comunitats autònomes” i que, per tant, és “un referent insubstituïble pel que fa a l’estadística harmonitzada, i permet la millor comparabilitat entre els resultats de l’economia catalana i les economies de les altres comunitats autònomes”.

El gabinet de comunicació del Departament d’Economia i Hisenda de la Generalitat assenyala a Verificat que les metodologies de l’Idescat i de l’INE són correctes, però “no són totalment comparables”. El Departament agafa “com a referència les xifres de l’Idescat perquè la dada de PIB català de l’Idescat és més completa, té en compte més dades i més operacions estadístiques i, per tant, estima amb més precisió el PIB català”. A més, reconeix que “la comparativa Catalunya-Espanya no és senzilla i requereix matisos” i que “si mirem les dades de l’INE, és correcte dir que el PIB de Catalunya ha crescut menys que la mitjana estatal”. Aquestes dades, però, tenen la limitació que l’INE pot estar infraestimant el PIB català, així com el d’altres comunitats autònomes.

Finalment, cal tenir en compte que l’Idescat elabora la Comptabilitat trimestral de Catalunya i l’INE calcula la dada per Espanya. Segons l’Idescat, “les dades de Comptabilitat trimestral de Catalunya que elabora l’Idescat d’acord amb la metodologia del Sistema europeu de comptes es poden comparar amb les que elabora l’INE”.

D’acord amb el que ens ha explicat el departament de premsa de l’Idescat, el professor d’economia de la Universitat de Barcelona, Agustí Colom, confirma que l’Idescat fa servir dades addicionals per fer una aproximació més completa i sempre acaba donant una dada més elevada. Colom també afirma que per establir comparacions cal emprar una mateixa metodologia. En la mateixa línia s’expressa Gonzalo Bernardos, Doctor en Economia per la UB, que afegeix que tant l’INE com l’Idescat són fonts fiables, però que mostren diferents resultats, de la mateixa manera que els càlculs de Fons Monetari Internacional i de l’OCDE tampoc són idèntics. Apunta que per fer la comparació caldria aplicar la metodologia de càlcul del PIB que fa servir l’Idescat a la resta de l’estat.

L’economista i periodista Jordi Goula reconeix que les dues estadístiques “no són estrictament comparables” i que per comparar convé agafar “el que calcula l’INE regionalitzat” o els càlculs de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), que fa el PIB d’Espanya i el regionalitza trimestralment.

Si mirem les dades de l’AIReF, constatem que la situació de l’economia catalana i espanyola varia molt lleugerament i de manera constant. Això lliga amb les observacions del professor Agustí Colom, que assenyala que a Catalunya i a Espanya les taxes de creixement es comporten de manera similar i que els cicles econòmics són molt semblants i “no poden divergir excessivament perquè una economia és un pes important de l’altra”.

Agustí Colom, professor d’economia de la Universitat de Barcelona; Gonzalo Bernardos, Doctor en Economia per la Universitat de Barcelona; Jordi Goula, economista i periodista; i Xavier Segura, responsable tècnic de l’Enquesta de Situació Econòmica de Col·legi d’Economistes de Catalunya, ens han ajudat a fer i explicar aquesta verificació.

Aquesta verificació és fruit d'una col·laboració entre Verificat i Newtral. Podeu llegir la versió en castellà aquí.