La Generalitat que sí fa cribratges massius, tot i el que diu Chacón

L’estratègia de la Generalitat per lluitar contra la pandèmia del coronavirus és un dels temes dels que més parlen els candidats a les eleccions del 14 de febrer en el seus actes de campanya. L’aspirant del PDeCAT, Àngels Chacón, va carregar durant el debat electoral de La Sexta contra les mesures de rastreig aplicades pel Govern y va retreure que no s’ha fet una campanya de tests massius poblacional. És FALS. Chacón es referia a la cancel·lació del Programa Orfeu, que preveia fer fins a 309.000 proves diagnòstiques. Però el govern català fa regularment cribratges per a detectar positius.

“No s’ha elaborat a Catalunya un pla de tests massius”

Àngels Chacón, PDeCAT

El 7 d’abril de l’any passat, casi un mes després de que la OMS declarés la pandèmia del coronavirus, la Generalitat va crear el Programa Orfeu per efectuar una “detecció massiva de la Covid-19” amb un pla inicial de “170.000 testos nous en sis setmanes”, que posteriorment es va augmentar fins els 309.000, y que tenia la col·laboració d’universitats i laboratoris. El departament de premsa del PDeCAT ens ha explicat que després d'aquest programa, Catalunya no ha dissenyat "cap programa integral de tests massius". No obstant, la candidata no va dir-ho així durant el debat, sinó que va engar que hi hagués cap pla.

El pla va acabar el 24 de juny, però el govern català segueix fent cribratges massius periòdicament, en punts i moments concrets on la incidència és particularment alta, per a trobar contagis, localitzar els seus contactes estrets i intentar trencar la cadena de contagis. 

A 13 de gener s’havien fet 235.303 proves diagnòstiques en 170 cribratges a tot Catalunya. A les residències de gent gran concretament, fins el 3 de febrer s’havien efectuat 137.776 testos a usuaris i 99.080 a treballadors, segons el Departament de Salut. 

Al setembre de l’any passat, per exemple, la Generalitat va anunciar cribratges massius a Lleida i Barcelona per obtenir informació sobre l’evolució del coronavirus a aquelles zones geogràfiques, dos punts calents després de la multiplicació de brots durant l’estiu. A l’octubre va establir un pla per intensificar les proves treballadors de residències i al desembre va posar en marxa un altre cribratge a la regió de Girona “per frenar els contagis”.

Després de les festes de Nadal, el secretari de Salut Públic català, Josep Maria Argimón, va donar a conèixer un plan (minut 07:10) per realitzar “un cribratge per PCR a les farmàcies amb automostra i cita prèvia” a partir de febrer, com a part de l’esforç per aconseguir més dades sobre el progrés de la malaltia. 

El web de la Generalitat dedica un espai a aquest tema, on explica els criteris que segueixen les autoritats sanitàries per a realitzar proves diagnòstiques a gran escala. 

El portaveu de la Societat Espanyola de Medicina Preventiva, Salut Pública e Higiene (SEMPSPH), Julián Domínguez, explica a Verificat que “el cribratge massiu només té sentit en una població molt reduïda, que tingui relació o susceptibilitat amb una malaltia específica”, per exemple una residència, un hospital (com va fer el de la Vall d’Hebron) o un espai amb població molt limitada.

En opinió de Domínguez, val la pena fer-los en “una població que sigui cost-eficient”, com “treballadors sanitaris, professionals de serveis essencials o residències” de persones grans, però “no té cap sentit fer proves a tota una població”. A més, també assenyala que “la SEMPSPH no recomana cribratges massius indiscriminats”. D’altra banda, deixa clar: “Cribratge massiu i test massiu són el mateix”, però “la forma correcta és utilitzar la paraula cribratge perquè es refereix directament a l’activitat orientada a la detecció precoç d’una malaltia, el seu diagnòstic i el seu tractament ràpid”. “Un test, d'acord amb la terminologia anglesa, és un examen diagnòstic, pero no necessàriament implica una prova clínica”.

Catalunya ha fet fins l’11 de febrer d’aquest any 5,1 milions de PCR i 1,3 milions de test d’antígens, és a dir 68.000 i 17.333 proves per cada 100.000 habitants respectivament.

Aquesta verificació és fruit d'una col·laboració entre Verificat i Newtral. Llegeix la versió en castellà aquí.