Exposar-te al sol de manera repetida no et farà tolerant a les cremades

Desmuntem el mite del “call solar”

Desmuntem el mite del “call solar”

,

Què s’ha dit?

Que és millor no posar-se crema solar perquè així la pell s’acostuma a protegir-se sola.

Què en sabem?

Que la tolerància al sol no existeix.

Aquests dies s’està parlant molt a les xarxes socials de la “durícia solar” o del “call solar” com una manera de generar tolerància al sol. Diverses publicacions i vídeos d’Instagram, X, TikTok i YouTube amb milers de visualitzacions i reproduccions, recomanen no emprar crema fotoprotectora per protegir-se del sol, perquè, asseguren, és millor entrenar el cos perquè la pell s’arribi a protegir sola. Aquesta recomanació es basa en una idea FALSA.

L’exposició al sol sense la protecció adequada comporta greus riscos per a la salut. La radiació ultraviolada (UV) del sol és la principal responsable dels danys a la pell i pot tenir conseqüències immediates i a llarg termini, com per exemple el melanoma maligne, un tipus de càncer de pell i una de les complicacions més greus i amb més incidència a la Unió Europea, d’acord amb el Sistema Europeu d’Informació sobre el Càncer. 

Tal com indica Ramzi Saad, dermatòleg membre de l’Acadèmia Nord-americana de Dermatologia en aquesta entrevista a la Skin Cancer Foundation, el “call solar” o “tolerància solar” no existeix, ja que no es pot desenvolupar tolerància al sol. Diversos experts també han desmentit la idea anys anteriors en conversa amb Verificat.

Exposar el teu cos al sol de manera que aquest creï un call solar natural que et protegirà l’estiu quan el sol sigui més intens

Desmuntant la idea del “call solar”

La idea “d’entrenar” la pell per resistir els raigs UV és errònia i perillosa. La pell no desenvolupa una resistència eficaç a la radiació UV. La melanina, el pigment que dona color a la pell, ofereix una certa protecció natura. Ara bé, com apuntava a Verificat ja l’any passat Gonzalo Segurado, dermatòleg de la Unitat de Càncer de Pell del Grup Pedro Jaén, només absorbeix una part d’aquesta radiació i la que no s’absorbeix “segueix danyant la nostra pell i incrementant el risc de càncer”.

El bronzejat és una reacció de protecció del nostre organisme quan detecta una agressió a l’epidermis (la capa més superficial de la nostra pell) produïda pels raigs UV, com també assenyala el Servei de dermatologia de l’Hospital Clínic. Segons aquest document, quan ens posem al sol, els melanòcits fabriquen melanina, un pigment que dona color a la nostra pell, ulls i cabells per generar una barrera més fosca que dificulti el pas del sol

Quan la melanina s’acumula, provoca un enfosquiment del to de la pell que comporta riscos des del primer moment, però especialment quan la pell es crema, com ja hem explicat anteriorment. 

Un factor de risc que podem evitar

Una de les conseqüències més comunes de l’exposició solar sense protecció és la cremada solar, és a dir,  quan la pell rep més radiació UV de la que pot suportar, provocant enrogiment, dolor, inflor i, en casos més greus, butllofes. A més de ser doloroses, les cremades solars augmenten el risc de desenvolupar càncer de pell a llarg termini, com han demostrat diverses metaanàlisis com aquesta. 

La pell té memòria del dany que hagi pogut patir, tal com afirma Anna López, dermatòloga de l’hospital de Sant Pau, en aquest vídeo. Per això, és tan important evitar les cremades solars amb mesures de protecció, com emprar una crema solar adequada segons el nostre fototipus de pell (una classificació creada per saber la resistència basal als rajos UV), evitar les hores centrals d’exposició solar o protegir-nos del sol amb peces de roba com gorres o barrets. 

El responsable de la Unitat de Melanoma i Lesions Pigmentàries de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Barcelona, Aram Boada, va explicar a Verificat que el més important no és explicar com tractar les cremades, sinó evitar-les: “El que hem de fer és que no es produeixin”, ja que “les cremades solars […] són el factor de risc modificable més important per al desenvolupament del melanoma, que és el càncer de pell més agressiu”. 

L’expert assenyala que el melanoma es relaciona, sobretot, “amb gent que ha fet exposicions solars intenses intermitents”, és a dir, amb persones que han patit cremades solars.

El risc varia amb el color de pell

El melanoma és el sisè càncer més freqüent a la Unió Europea, i una de les causes més freqüents de mort per aquesta malaltia. De fet, se’l considera el càncer de pell més perillós, i se’n van detectar uns 100.000 casos nous l’any 2020 dins la UE, tal com reflecteix aquest informe del Sistema Europeu d’Informació del Càncer (ECIS, per les sigles en anglès). A Catalunya, segons dades del CatSalut, durant el període 2019-2023 va ser el 12è càncer en termes de casos diagnosticats. 

La incidència del melanoma canvia amb la geografia: és més elevada en països escandinaus, tant pel seu fototipus majoritari com per la quantitat de radiació que reben. En canvi, la mortalitat de tots els països de la UE és molt més estable i varia només lleugerament. El color de pell també és quelcom a tenir en compte. Lles persones amb un to de més fosc tenen menys probabilitats de patir càncer de pell, però és molt més probable que aquest sigui mortal a causa del retard en la detecció o la presentació, segons apunta un article publicat el 2016. Hi coincideix un altre estudi del mateix any, que afegeix que “es necessita més èmfasi per al cribratge i la conscienciació del melanoma en poblacions no blanques per millorar els resultats de supervivència”.