Estem davant d’un canvi de model? Les reflexions del Debat Verificat sobre l’habitatge

L’habitatge és, per primera vegada des del 2007, la primera preocupació de la ciutadania de Catalunya segons el Baròmetre d’Opinió Política del CEO, i una de les principals a escala estatal, d’acord amb enquestes recents del CIS. El malestar social respecte a l’accés a l’habitatge ha crescut en paral·lel als preus del lloguer que, a Barcelona, s’ha encarit en deu anys un 41% —ajustat a la inflació—, segons dades de l’Agència Catalana de l’Habitatge, mentre que els salaris han pujat un 3,9% entre 2013 i 2023. 

Aquest escenari que es va donar tret de sortida a “Habitatge: estem davant d’un canvi de model?”, el tercer col·loqui del cicle Debats Verificats, organitzat per Verificat i La Vanguardia  i moderat per la redactora d’economia del diari, Maite Gutiérrez al CCCB de Barcelona.

“Estem davant un canvi de model estructural que recorre Barcelona, Catalunya i Europa i sembla que tots els actors comencen a adonar-se’n i que, per primera vegada, hi ha voluntat trobar solucions”, apuntava Montserrat Pareja-Eastaway, chair de la European Network of Housing Research i codirectora de la Càtedra Barcelona d’Estudis d’Habitatge (UB-UAB-UPC-UPF). 

4 de cada 10 llars de Barcelona viuen de lloguer

Font: Enquesta Sociodemogràfica de Barcelona, 2022

“Com no construïm més habitatge, estem treballant amb el mateix parc que l’any 2008, però amb les necessitats de l’any 2025”, plantejava Òscar Gorgues, gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona. Mentre que Carme Arcarazo, portaveu del Sindicat de Llogateres, proposava que la crisi no està fonamentada en la manca d’oferta, sinó que “bona part de l’oferta està segrestada per pisos turístics, de temporada o buits. No estan destinats a un ús residencial, sinó a altres usos” i que “cal posar el parc existent a usos residencials”.

Entre el 2015 i el 2023, els habitatges d’ús turístic a Catalunya han crescut en prop de 60.000

Font: Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT)

Luisa Pinto, referent de la missió d’habitatge al Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), va assenyalar tres necessitats “urgents” per resoldre la crisi de l’habitatge: revisar l’estat del parc actual d’habitatge per donar-li nous usos més enllà dels turístics, fomentar la rehabilitació de pisos i promoure la inversió en la promoció d’habitatge públic.

Topall del lloguer

Catalunya és l’única comunitat autònoma que aplica, des del 16 de març del 2024, la limitació del preu del lloguer en els municipis on l’escassetat d’habitatges a un preu assequible dificulta trobar una llar o fins i tot mantenir la que ja es té. Des del 10 d’octubre del 2024, la xifra de municipis declarats zones de mercat residencial tensat es va ampliar de 140 municipis a 271, que inclouen el 90% de la població, uns 7 milions de persones.

“És una regulació molt de mínims, una mesura quirúrgica que només impedeix les pujades, però no obliga a abaixar el preu, excepte en el cas dels grans tenidors”, va lamentar Carme Arcarazo. 

Montserrat Pareja–Eastaway apuntava: “El problema és que no hi ha habitatge assequible i que la mesura ha deixat fora els lloguers de temporada, que haurien d’estar igualment limitats que els de lloguer de llarga durada”. 

Tampoc es va mostrar satisfet amb aquesta mesura Òscar Gorgues, que considerava que no ha fet més que reduir l’oferta disponible d’habitatge i la qualitat del parc de lloguer, ja que en reduir-ne la rendibilitat, els propietaris disposen de menys recursos per millorar l’estat dels habitatges.

Just en acabar l’acte, es va conèixer precisament la voluntat dels grups polítics d’intentar frenar aquest problema: el Govern va anunciar que ha arribat a un acord amb ERC, Comuns i la CUP per regular el preu del lloguer de temporada, una mesura que va ser rebuda amb aplaudiments per part d’alguns dels assistents a l’acte.

Gran part del material consultat està recopilat en la pàgina Habitatge: estem davant d’un canvi de model?, un portal digital elaborat específicament per a la preparació del tercer Debat Verificat amb una radiografia sobre l’estat de l’habitatge a Barcelona i Catalunya i dades sobre els punts candents del debat com les barreres d’accés, els actors del mercat o les polítiques impulsades fins ara.