Espanya no ha liderat mai el creixement econòmic a la zona euro i va encapçalar la creació d’ocupació amb Aznar i Zapatero, però no sota el mandat de Rajoy

Espanya va ser el país de la zona euro amb més augment relatiu d’ocupats entre el 2000 i el 2003 (amb Aznar) i el 2004 i el 2005 (amb Zapatero). A més, no ha estat mai el país de l’eurozona amb més increment anual o trimestral del PIB


Què s’ha dit?

Alejandro Fernández va afirmar que les dues vegades que Espanya “ha liderat la creació d’ocupació i creixement a la zona euro” van ser “durant els sis primers anys del govern d’Aznar” i “durant els tres últims del govern de Mariano Rajoy”.

Què en sabem?

Espanya va ser el país de la zona euro amb més augment relatiu d’ocupats entre el 2000 i el 2003 (amb Aznar), i el 2004 i el 2005 (amb Zapatero), però això no va ser així en cap any del mandat de Mariano Rajoy. D’altra banda, Espanya no ha estat mai el país de l’eurozona amb més increment anual o trimestral del PIB en termes relatius.

El president del Partit Popular de Catalunya, Alejandro Fernández, va assegurar en una entrevista a La noche en 24 horas (TVE) que les dues vegades a la història que Espanya “ha liderat la creació d'ocupació i creixement a la zona euro” van ser “durant els sis primers anys del govern d'Aznar” i “durant els tres últims del govern de Mariano Rajoy” (al minut 27:59). El PP de Catalunya va compartir el vídeo d'aquesta declaració al seu perfil de Twitter.

És ENGANYÓS. Pel que fa a l'ocupació, Espanya va ser el país de la zona euro amb més augment relatiu d'ocupats entre el 2000 i el 2003 (amb Aznar), i el 2004 i el 2005 (amb Zapatero). Tanmateix, no va ser així en cap any del mandat de Mariano Rajoy, a diferència del que assenyala Fernández. D'altra banda, Espanya no ha estat mai el país de la zona euro amb més increment anual o trimestral del PIB en termes relatius des de la creació de l'eurozona. No obstant això, si es tenen en compte només les quatre principals economies (Alemanya, França, Itàlia i Espanya), Espanya ha estat la que ha experimentat un creixement més gran en diverses ocasions, però sota els mandats dels últims quatre presidents del Govern, tant els del PP com els del PSOE.

“Hi ha dues ocasions de la història d'Espanya, dues, en les quals Espanya ha liderat la creació de llocs de treball i creixement a la zona euro. Una va ser durant els sis primers anys del govern d'Aznar i una altra va ser durant els tres últims del govern de Mariano Rajoy”

Alejandro Fernández, Partit Popular de Catalunya

Per fer la comparativa de l'economia espanyola a escala de la zona euro, Gemma Garcia, professora d'Economia de la Universitat de Barcelona, assenyala a Verificat que el millor és “utilitzar dades en mitjana anual per evitar oscil·lacions trimestrals”. El Doctor en Economia Aplicada Javier Vázquez coincideix que “el millor és agafar dades anuals”.

Al llarg d'aquesta verificació, hem analitzat les xifres des del 1999, quan l'euro (encara que no circulava) “va passar a ser la moneda de més de 300 milions d'europeus”, i hi hem inclòs els països a mesura que es van integrar a la zona euro, segons consta a la web del Banc Central Europeu. I, com a punt de partida, hem pres de referència les dades de l'última nota de premsa d'Eurostat sobre PIB i ocupació.

Espanya, líder de creació d'ocupació amb Aznar i Zapatero

En primer lloc, pel que fa a la creació d'ocupació, Javier Vázquez apunta a Verificat que “és cert que durant els governs d'Aznar i l'inici del primer govern de Zapatero l'ocupació a Espanya va créixer molt (fins a un parell d'anys abans de la crisi del 2008) i també des del 2016 fins a la pandèmia”.

Eurostat, l'oficina estadística de la Comissió Europea, ofereix les dades anuals d'ocupació per països des de la dècada del 1990. Per verificar l'afirmació de Fernández, cal observar les xifres de les persones de 15 a 64 anys, que és la franja d'edat que agafa de referència l'lnstitut Nacional d'Estadística (INE).

En termes relatius, Espanya va ser el país de la zona euro amb més augment percentual d'ocupats entre el 2000 i el 2003, els últims quatre anys de la presidència de José María Aznar, el 2004 (l'any de transició entre Aznar i José Luís Rodríguez Zapatero) i el 2005, amb Zapatero a la Moncloa. Tot i això, no hi ha cap any al llarg del mandat de Mariano Rajoy en el qual això fos així. El 1999 (amb Aznar) i el 2006 (amb Zapatero), va ser segona per darrere d'Irlanda i el 2007, tercera, només superada per Irlanda i Luxemburg.

Amb Rajoy a la Moncloa, la millor posició que va aconseguir va ser la quarta el 2015 (per darrere de Luxemburg, Malta i Irlanda) i el 2016 (superada per Malta, Irlanda i Eslovàquia), i amb Pedro Sánchez, la cinquena el 2019 (seguint a Malta, Xipre, Luxemburg i Irlanda).

Les xifres absolutes sí que situen alguns anys del mandat de Rajoy en primera posició, encara que això també és així amb els presidents socialistes. Espanya va liderar l'augment d'ocupats des del 1999 fins al 2005, el 2015 i el 2017 (en el mandat de Rajoy), el 2018 (l'any en què Sánchez va arribar a la Moncloa) i el 2019. Mirant únicament els quatre països més grans (Alemanya, França, Itàlia i Espanya), Espanya ha encapçalat l'augment percentual del PIB en 15 dels darrers 22 anys i amb els quatre presidents.

I si Alejandro Fernández es referia al creixement trimestral? Les dades d'Eurostat tampoc ho avalen. Des del 1999, només hi ha sis trimestres en els quals Espanya hagi estat el país de l'eurozona amb un augment percentual més gran d'ocupats respecte al trimestre anterior: tres amb Aznar (el primer del 2000 i el segon i el tercer del 2003) i tres amb Zapatero (el quart del 2004 i el segon i el tercer del 2005).

I si fos en comparació amb el mateix període de l'any anterior? En aquest cas, els set trimestres des del 1999 en els quals Espanya ha estat el país amb més creixement van ser durant la presidència d'Aznar (el segon del 2000 i del primer del 2003 al segon del 2004). En els tres primers anys de Zapatero, Espanya es va situar entre les tres primeres posicions (mai primera) darrere d'Irlanda i Luxemburg. Tot i això, amb Rajoy a la Moncloa va estar més lluny de les primeres places.

Analitzant l'evolució històrica, Gemma Garcia sosté que “la característica fonamental de l'economia espanyola és que quan creix, creix més que la mitjana de la zona euro, i quan entra en recessió, les caigudes són més intenses que a la mitjana”.

Espanya no ha encapçalat mai el creixement anual del PIB

Pel que fa al creixement econòmic, no hi ha hagut cap any des que es va crear la zona euro on Espanya hagi estat el país amb més augment anual del PIB en termes relatius, segons les dades d'Eurostat. Els augments percentuals també figuren a l'estadística d'Eurostat sobre “real GDP growth rate” (taxa de creixement del PIB real).

Entre el 1999 i el 2003, durant la presidència d'Aznar, Espanya va ser el tercer país amb més augment del PIB anual el 2001 (superada per Irlanda i Grècia) i el 2003 (per darrere de Grècia i Irlanda) i el quart en les altres tres ocasions.

Espanya va registrar la seva millor posició el 2005, amb José Luis Rodríguez Zapatero a la Moncloa, quan va tenir el segon creixement més gran (3,65%), només per sota d'Irlanda (5,74%).

Al mandat de Rajoy, la millor posició va ser el 2015, quan Espanya (3,8%) es va situar en cinquena lloc, darrere d'Irlanda (24,4%), Malta (9,6%), Eslovàquia (5, 2%) i Letònia (3,9%).

Si ens fixem només en les quatre principals economies europees (que concentren el 74% del PIB de la zona euro), Espanya ha estat històricament el país amb un increment anual més elevat del PIB:

  • Del 1996 al 2007: durant tot el mandat d'Aznar i els quatre primers anys de la presidència de Zapatero.
  • Del 2015 al 2019: els tres últims anys i mig de Rajoy i el primer any i mig de Sánchez (el PP va deixar de governar el juny del 2018).

Si mirem el creixement del PIB per trimestres, constatem que no n'hi ha hagut cap des del 1999 en el qual Espanya hagi estat el país de l'eurozona amb més increment.

Ens hem posat en contacte amb el departament de premsa del PPC per saber a quines dades al·ludia Alejandro Fernández, però a l'hora de publicar aquest article no havíem obtingut resposta.