Espanya és un dels països europeus amb les condemnes més llargues, però no té les presons més plenes, com diu Ciuró

La nova consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Lourdes Ciuró, va assegurar dissabte passat 19 de juny en una entrevista en el Via Lliure de RAC1 que “el Codi Penal espanyol és un dels codis penals que té les penes més altes” i que això fa que tinguem “les presons més plenes” (en el minut 22.53). És ENGANYÓS. El Codi Penal espanyol sí que es considera un dels quals preveu penes de presó més llargues i la durada mitjana a la presó és de les més elevades d'Europa. No obstant això, Espanya està lluny dels països d'Europa amb més presos a les presons.

"És objectivament cert que el Codi Penal espanyol és un dels codis penals que té les penes més altes en general i tenim les presons més plenes com a conseqüències d'aquestes penes elevades"

Lourdes Ciuró, consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya

El cinquè empresonament més llarg d'Europa

El Consell d'Europa publica anualment les estadístiques penals anuals sobre la població penitenciària, que inclouen la durada mitjana a la presó. A l'abril del 2021, va fer públic l'informe de 2020 i Espanya se situa en cinquena posició, amb una mitjana de 20,2 mesos en la presó, per darrere de Portugal, Romania, Moldàvia i República Txeca (en la pàgina 125 de l'informe).

L'informe diferència entre les presons d'Espanya (el total), les que gestiona l'Administració General de l'Estat (de totes les comunitats autònomes menys Catalunya) i les que gestiona la Generalitat de Catalunya, ja que Catalunya té transferides les competències en matèria de serveis penitenciaris des del 1984.

Josep Cid, catedràtic de Dret Penal de la Universitat Autònoma de Barcelona, apunta que el fet que Espanya se situï en cinquena posició en durada mitjana de l'empresonament “és un bon indicador que les penes són llargues i que, sent un país en què arribar a presó és difícil, quan s'arriba, es poden acumular diverses condemnes”.

Cid es refereix al fet que “arribar a presó és difícil” perquè Espanya és un país amb un baix nivell d'entrades a presó. Així figura en les dades d'ingressos que consten en l'informe del Consell d'Europa (en la pàgina 98).

La consellera no fa referència explícita a Europa, però l'equip de premsa del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya subratlla a Verificat per correu electrònic la dada del temps de les condemnes (en la pàgina 54 del mateix informe). En aquest cas, el 48,4% dels condemnats a Espanya tenen condemnes de cinc anys o més, nou punts més que la mitjana europea, que se situa en el 39,6%.

“El Codi Penal espanyol és considerat de manera general (tenint en compte la totalitat de conductes tipificades) un dels quals preveu les penes de presó més altes en termes d'extensió”, assenyala a Verificat Manuel Vivo, professor de l'àrea de Dret Penal de la Universitat de Girona. Amb ell coincideix Antonio Doval, catedràtic de Dret Penal de la Universitat d'Alacant, que afegeix que a Espanya “es fa un ús desmesurat de la pena de presó”.

Finalment, si fem la comparativa a escala global, Espanya se situa en una posició intermèdia en relació amb la resta dels països del món, segons les dades del World Prison Brief.

L'ocupació de les presons

En les seves declaracions en RAC1, la consellera Ciuró també afirmava que, “a conseqüència d'aquestes penes elevades”, “tenim les presons més plenes”.

Segons les estadístiques penals del Consell d'Europa (a la pàgina 35 de l'informe de 2020), a Catalunya hi havia l'any passat 107,5 presos per cada 100.000 habitants i a la resta d'Espanya, 117,1. En el total d'Espanya era de 117,8 presos per cada 100.000 habitants, situant-se en dissetena posició.

De fet, des de 2010 Espanya sempre ha estat lluny dels països amb una taxa d'empresonament més elevada.

Descens en el nombre de presos

A més, tant a Catalunya com en la resta d'Espanya s'ha produït un descens gairebé constant del nombre de presos per cada 100.000 habitants des del 2010 fins a 2020.

Si les penes són més llargues i hi ha un percentatge elevat de condemnats amb condemnes de més de cinc anys, per què les presons espanyoles estan lluny de l'ocupació dels països amb més presos?

Per a Josep Cid, es tracta és la interacció de dos factors: entrades a presó i durada de l'empresonament. Les entrades han continuat baixant el 2020 i, amb una certa estabilització de la durada de l'empresonament, la població reclusa disminueix. Per la seva banda, Antonio Doval argumenta que es delinqueix menys, però hi ha una excessiva durada de les penes. “No és problema de quantitat de condemnats, sinó de la durada de les condemnes”, conclou.

Manuel Vivo explica que si bé “el Codi Penal espanyol és un dels més durs del seu entorn, el sistema judicial espanyol és un dels més garantistes del seu entorn”. I ho resumeix de la següent manera: “La Fiscalia, basant-se en un Codi Penal que podem qualificar de dur, sol demanar penes elevades per als acusats, però durant el procés i pel sistema garantista, les penes que s'acaben imposant solen ser més baixes”.

Miguel Ángel Muñoz, professor de la Universitat de Barcelona i expert en dret penal, apunta que, al marge de les penes previstes, “l'essencial és el règim penitenciari de cada país, ja que una cosa és la pena que s'imposa i una altra la que finalment s'acaba complint”, considerant que els beneficis penitenciaris i les redempcions de pena són una cosa molt comuna.

En aquesta línia, Muñoz sosté que “el realment indicatiu del rigor o duresa del sistema penal resideix en l'efectiu compliment de les penes i, per tant, en el percentatge real de compliment en relació amb la pena imposada”. Manuel Vivo afegeix que cal tenir en compte “no només la condemna formalment imposada a diferents països per a un mateix delicte, sinó també les possibilitats reals que, a cadascun d'aquests països, el condemnat acabi complint íntegrament aquella pena”.

Finalment, Ramon Ragués, catedràtic de Dret Penal de la Universitat Pompeu Fabra, afirma que el fet que les presons estiguin més o menys plenes no depèn només de la durada de les condemnes a les sentències, sinó que també cal tenir en compte altres dades com els possibles substitutius o mesures alternatives en l'execució o la llibertat condicional en la part final de l'execució.

A Espanya, prossegueix Muñoz, és habitual que els presos (excepte multireincidents, delictes molt concrets i circumstàncies especials), “acabin acollint-se a règims oberts i fins i tot a la llibertat condicional després de complir dos terços de la pena, la qual cosa al final rebaixa substancialment el càstig previst en el codi penal i la pena imposada en el seu moment”. Així doncs, conclou que “resulta més dur un sistema que imposi un any de presó i sigui de compliment íntegre, que un sistema que imposi pel mateix delicte la pena de dos anys, però que et permeti aplicar una suspensió de la pena en circumstàncies bastant assequibles”.

Aquest article és fruit de la col·laboració entre Newtral i Verificat. Pots llegir la versió en castellà aquí.