Desinformació emmascarada de positivisme

Sovint tendim a pensar que la desinformació està vinculada a pràctiques perjudicials per a la nostra salut, al foment de l’odi cap al govern o cap a alguns col·lectius, o a la promoció de productes que persegueixen un benefici econòmic del venedor. És a dir, que porta associada una connotació negativa.

I és lògic: molts d’aquests missatges ens han portat a pensar-ho. La promoció de l’MMS, infraestimar els vots rebuts per un partit, el discurs d’odi contra col·lectius d’immigrants o l’ús de beneficis falsos per promocionar un producte són només quatre exemples de desinformació malintencionada.

Els missatges positius, doncs, de primeres no ens semblen tan sospitosos i podem creure’ns més fàcilment el que ens expliquen. Però això no és garantia de res: et portem un exemple de com un missatge positiu també pot emetre desinformació.

El cas de les llavors

Fa uns dies es va fer viral un missatge de WhatsApp que assegurava que tirar llavors al camp té efectes beneficiosos pel medi ambient, ja que aquestes es converteixen en arbres que fan ombra i que permeten combatre l’augment de temperatures pel canvi climàtic.

Si rebem aquest missatge, el més probable és o que l’ignorem, o que el llegim i el reenviem directament. Qui s’imaginaria que pot ser fals? Però si és per tornar l’espai més verd!

Doncs compte: el missatge promou una pràctica que podria ser perjudicial per al medi ambient. El més probable és que les llavors que es llancin no acabin germinant perquè són estèrils o necessiten cures especials, però, en qualsevol cas, aquesta pràctica no està recomanada perquè pot acabar alterant els ecosistemes naturals.

Què faig davant d’una informació sospitosa?

Tal com ja vam explicar, hi ha alguns passos que pots seguir per evitar que et colin un missatge sospitós. El primer, i més important, és que si no estàs segur que el missatge sigui cert, no el comparteixis. I encara amb més raó si es tracta d’una cadena, és a dir, d’un missatge d’aquests que apareix com a “Reenviat moltes vegades”. 

Pots fixar-te també en si el missatge adjunta un enllaç de referència. Mira on et dirigeix. Et sona el mitjà que n’ha fet difusió? Amb un repàs de la pàgina web podràs identificar si la font és confiable o no. El mateix amb l’autor: pots fer una cerca ràpida a Google per veure què trobes. Més dades en què et pots fixar: data de publicació de la notícia, fonts i procedència de les imatges. Recorda que la desinformació busca despertar-nos emocions i que és fàcil caure en el parany. Si no ho has verificat, no ho comparteixis!