Culpar Nicolas Cage de causar ofegaments i altres formes (més perilloses) de desinformar amb dades certes

Creuar dades pot ser molt interessant, però s’ha d’anar amb molt de compte a l’hora d’extreure’n conclusions. L’exemple més típic és la falsa correlació entre el nombre de pel·lícules protagonitzades per l’actor Nicolas Cage i el nombre de persones que moren ofegades en piscines als Estats Units. Com podeu veure al gràfic, els anys on Cage fa més pel·lícules, moren més persones, i viceversa.

Això és el que es coneix com a relació espúria: una relació entre dos o més esdeveniments que no tenen connexió lògica. Evidentment, a ningú se li acudiria acusar Nicolas Cage de causar morts en piscines. És per això que la frase més repetida en qualsevol classe d’estadística és aquesta:

Correlació no implica causalitat

Agafar dues dades que coincideixen i treure la conclusió immediata que una cosa causa l’altra pot ser molt perillós. A finals del segle passat, un estudi publicat a la revista The Lancet va observar que les persones que havien rebut la vacuna MMR (triple vírica) eren més propenses a tenir una malaltia intestinal. Un dels autors va anar més enllà i va establir un vincle entre la vacunació i l’autisme. Aquesta recerca va arribar a la premsa generalista i va fer augmentar l’escepticisme envers les injeccions.

Però era real, aquest vincle? Els casos d’autisme diagnosticats van augmentar alhora que ho feien les ràtios de vacunació, però això no vol dir que una cosa afectés l’altra. La possible vinculació entre les vacunes i l’autisme ha estat àmpliament estudiada i la comunitat científica mai ha arribat a establir una relació causal.

En moltes correlacions espúries s’hi amaga una variable amagada que podria explicar la relació. Un exemple molt clar: s’ha trobat una relació entre les vendes de gelats i els atacs de taurons a persones. Com en el cas de Nicolas Cage, quan les vendes de gelats pujaven, els atacs de tauró també ho feien. Abans de culpar les gelateries de causar aquests atacs, pensem un segon: pot ser que hi hagi un tercer factor, la temperatura, que faci que, durant uns mesos molt concrets, la gent compri més gelats i es banyi més al mar?

Tornem a les vacunes i a l’autisme. No podria ser que, durant el darrer segle, tant les vacunes com l’accés a diagnòstics d’autisme s’hagin democratitzat, i, per tant, totes dues coses arriben a més persones? És importantíssim quedar-se amb aquesta conclusió: les dades, mal interpretades, poden desinformar.

Segur que aquests dies heu llegit algun titular que deia que “l’home més porc del món ha mort després de dutxar-se per primer cop en 70 anys”. Ostres! Ha mort perquè s’ha dutxat? No, és casualitat: es va dutxar per primer cop fa uns mesos, i ara ha mort. Però gairebé tots els titulars deixaven entreveure que la causa de la mort va ser la dutxa: han agafat dos esdeveniments (la primera dutxa i la mort) i han implicat una causalitat.

Cada dos per tres es publiquen titulars o missatges a les xarxes socials que relacionen incorrectament dos fets. Heu detectat darrerament alguna relació espúria? Us animem a que ens les feu arribar als fòrums del nou portal de Desfake.