Com les nostres emocions ens poden jugar males passades

Si bé els bots són eines perilloses de difusió de desinformació, els transmissors més importants de falsedats som les persones. Aquesta és una de les troballes d’un estudi del Massachussets Institute of Technology (MIT), que també conclou que les mentides es difonen més ràpidament i massivament que la informació veraç. 

Això es deu, en part, al fet que les desinformacions estan escrites i dissenyades per causar un fort impacte en les persones que les llegeixen. Sovint, contenen textos sensacionalistes, un llenguatge molt emotiu o imatges cridaneres que capten ràpidament l’atenció del nostre cervell i que ens generen sorpresa, ràbia, por o ‘morbo’. Aquestes emocions ens fan reaccionar d’una manera més impulsiva i compartir-les amb més facilitat. 

Dit d’una altra manera, som especialment susceptibles a difondre desinformació, sobretot si aquesta ens indigna o ens genera curiositat. És per això que hem de ser especialment vigilants amb aquelles notícies, missatges de WhatsApp o publicacions a les xarxes que estiguin escrites d’una manera molt impactant o que ens generin fortes emocions. 

Un clar exemple són les desinformacions racistes i xenòfobes, que busquen apel·lar a un sentiment de ràbia i rebuig per atacar persones migrades, quan en realitat viuen en una situació de vulnerabilitat. Fa un temps, a Verificat vam desmentir que les persones que van llançar un gos a través d’una tanca fossin menors no acompanyats, com deia una publicació a Twitter que es va viralitzar. En realitat, el vídeo es va gravar a Israel el 2015, però el compte que el va compartir el va descontextualitzar per a generar rebuig cap al col·lectiu de persones menors migrades.

Un altre exemple força similar és el del cartell xenòfob que Vox va instal·lar al metro de Madrid durant la campanya de les eleccions autonòmiques. Al cartell s’afirmava que cada menor no acompanyat costava al govern 4.700 euros al mes, mentre que “la teva àvia” només rebia una pensió mensual de 426 euros. Aquestes dades, desmentides per les companyes de Newtral, buscaven crear un sentiment d’indignació o injustícia per tal de generar rebuig cap a les persones migrades.

Ser conscients de les nostres emocions envers una informació ens pot ajudar a analitzar-la més críticament. Per això, cal que estiguem a l’aguait quan llegim continguts molt impactants i no deixar-nos endur per l’emoció que ens hagin pogut causar. Com més irrefrenables siguin les ganes que tinguem de compartir-los, més important és parar-nos a pensar i verificar-los.

Si sospiteu que una publicació podria ser enganyosa, us recomanem que seguiu els passos de la nostra guia sobre com actuar davant una informació sospitosa. Abans de donar-la per bona, comproveu sempre la fiabilitat de qui ho publica (aquí teniu alguns consells per detectar comptes falsos a Twitter), reviseu que la notícia sigui actual, que les fonts que utilitza siguin serioses i, si encara no ho teniu clar, mireu si algun mitjà de fact-checking l’ha verificat. I recordeu: si no esteu segurs que la informació és certa, no la compartiu!