Aprèn a detectar biaixos cognitius
El nostre cervell actua com un algoritme que filtra tota la informació que li arriba
El nostre cervell ha de prendre moltíssimes decisions molt ràpidament, especialment quan ens arriba una quantitat inabastable d’informació. Per a simplificar-la i prioritzar-la, existeixen mecanismes mentals per no gastar tanta energia.
Molts d’aquests mecanismes operen en l’inconscient, en un procés molt ben explicat per la sociòloga Liliana Arroyo a l’article ‘Miopia cognitiva, biaixos i supervivència’ publicat al CCCB Lab. Arroyo exposa que “els nostres sentits són capaços de percebre onze milions de bits per segon, mentre que la nostra ment només pot processar-ne cinquanta” i que, per tant, el nostre cervell actua com una mena d’algoritme que decideix què és important i què no ho és.
Però, alerta! Alguns d’aquests mecanismes ens poden portar a equivocar-nos. Se’n diuen biaixos cognitius, i poden fer-nos creure informacions que no són certes. Els científics n’han identificat més de 180, aquests en són alguns exemples:
> Biaix de confirmació: Les persones tendim a buscar informació que confirmi les nostres idees. Moltes vegades, volem reforçar i validar la nostra manera de pensar, i pel camí, podem passar per alt comprovar la fiabilitat de les fonts. Quan ens trobem amb una informació que coincideix amb la nostra ideologia o els nostres valors, tendim a no avaluar-la o verificar-la prou, sinó a donar-li credibilitat i compartir-la directament.
El contrari també és perillós! De la mateixa manera que prioritzem informacions que confirmen les nostres creences, també tendim a ignorar o treure importància a idees que discrepin amb els nostres valors.
> Biaix de grup: Tendim a estar inconscientment d’acord amb les persones que formen part del nostre grup sense qüestionar-les. Si una amistat o un familiar comparteix una desinformació al grup de WhatsApp, ens costa més estar a l’aguait o qüestionar-la.
> Efecte d’arrossegament: És similar al biaix de grup, i consisteix a pensar el mateix que pensa la majoria, encara que no hi hagi proves o evidència que sigui cert. “Si ho pensa tothom, és que serà veritat, oi?” No! Per exemple, una persona poc informada políticament pot tendir a votar al partit més popular, encara que vagi contra els seus interessos; o una persona que no té clar quin mòbil comprar, pot acabar comprant el model més venut, enlloc d’investigar quin és el que més li convé.
> Biaix de repetició: Les persones tendim a creure que una idea és certa si l‘escoltem i la veiem repetida moltes vegades. Sovint, no prenem decisions a partir de dades o estadístiques, sinó a partir d’allò que més llegim. Segur que heu sentit mil cops que una dieta vegana no pot aportar tot el ferro que necessitem. Que es repeteixi infinitament no significa que sigui veritat!
Consells per detectar biaixos cognitius
> No, tu no ets menys susceptible als biaixos. Si després de llegir aquest article has pensat: “però jo soc molt conscient del que fa el meu cervell, segur que no em deixo enredar pels biaixos!”, sàpigues que això és un biaix en si mateix. Si creus que els biaixos no t’afecten, el més probable és que no en siguis conscient. Per tant, el primer pas per aprendre a detectar-los és acceptar que aquests existeixen i influeixen com pensem.
> Reflexiona sobre les teves idees i decisions. Quins factors et duen a prendre determinades decisions, o influeixen en la teva manera de pensar? T’informes amb notícies serioses, dades i evidències científiques, o et deixes influir per allò que més es repeteix o per les opinions del teu grup d’iguals, encara que no sàpigues del cert si són certes?
> Busca perspectives diferents. Llegeix notícies de mitjans diferents i no miris sempre els mateixos canals de televisió o YouTube, ni segueixis a les xarxes únicament persones que pensin com tu. Busca punts de vista diferents, assegura’t que les fonts siguin de qualitat i, a partir d’aquí, forma les teves idees.
> Informa’t críticament. Cada cop que reps una informació, atura’t a reflexionar sobre com et fa sentir i mira d’identificar si en el teu cervell s’ha activat algun biaix dels que hem tractat en aquest article.