Habitatge: estem davant d’un canvi de model?

Oferim una radiografia sobre l’estat de l’habitatge a Barcelona i Catalunya i dades sobre els punts candents del debat com les barreres d’accés, els actors del mercat o les polítiques impulsades fins ara

L’habitatge és la primera preocupació dels catalans i una de les principals dels espanyols, segons les últimes enquestes d’opinió. El malestar social ha crescut en paral·lel als preus del lloguer. A Barcelona, el cost del lloguer s’ha encarit en deu anys un 41% —ajustat a la inflació—, segons dades de l’Agència Catalana de l’Habitatge, mentre que els salaris han pujat un 3,9% entre 2013 i 2023. Les persones amb rendes més baixes viuen majoritàriament de lloguer i, alhora, les famílies amb menys recursos són les que destinen una part més gran del seu sou al cost de l’habitatge. En gran part, són joves

Tot i que la Constitució espanyola recull a l’article 47 el “dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat”, les dades mostren la dificultat per accedir a un sostre de manera solvent. Entre d’altres, un jove d’entre 16 i 29 anys que es vulgui emancipar en solitari hauria de dedicar-hi avui dia el 102,3% del seu salari, segons el darrer Balanç General de l’Observatori d’Emancipació Juvenil. Per a les Nacions Unides (ONU), un habitatge és assequible si s’hi destina menys del 30% dels ingressos mensuals.

Les associacions de promotors proposen construir més habitatge o abaixar els preus de la construcció, per exemple. Altres propostes són la prohibició de la compra de propietats si no s’utilitzen per viure-hi o que els contractes de lloguer es tornin indefinits, com demana el Sindicat de Llogateres, que va reunir a milers de manifestants el 23 de novembre de l’any passat sota el lema “Abaixem els lloguers”. 

A escala europea, ciutats com Viena són citades com un model exemplar per part de mitjans de comunicació, experts, i la Comissió Europea. A la capital austríaca, el 60% dels vienesos viuen en lloguer social, en una ciutat on prop de 420.000 apartaments tenen alguna mena de protecció social (ja sigui perquè són propietat del govern —uns 220.000— o perquè són de cooperatives o d’organitzacions sense ànim de lucre —uns 200.000—), segons dades del govern de Viena enviades a Verificat. A més, un 75% dels vienesos poden accedir a l’habitatge social.
Com sempre que un tema domina l’agenda pública, la desinformació ha contaminat el debat sobre el problema i les solucions. Per contrarestar arguments a xarxes i a l’arena política, des de Verificat us portem una radiografia de l’estat de l’habitatge a Catalunya i a Barcelona, i xifres que repassen els punts candents del debat.