Manosfera: cómo los espacios virtuales fomentan los discursos misóginos en el mundo real

Els darrers resultats de l’enquesta del CIS mostren que més de la meitat dels homes d’entre 16 i 24 anys se senten discriminats per les polítiques d’igualtat. Dimarts 20 de febrer, el documental La xarxa ultra, de TV3, mirava de donar una explicació a aquestes xifres. La manera com la interacció dels joves amb internet es tradueix en la percepció dels canvis socials ha esdevingut, en els darrers anys, un motiu de preocupació. A banda del que veiem i llegim a les notícies, cada vegada més ens trobem amb termes com biaix cognitiu, manosfera, polarització… però què vol dir tot això? Com es tradueix al dia a dia dels joves? 

Biaixos cognitius i el mite dels “filtre bombolla”

Les persones tendim a envoltar-nos de gent que comparteix la nostra visió del món. Això no és inherentment perjudicial, però pot tenir conseqüències en la manera com veiem i tractem aquells que no són com nosaltres. És habitual sentir que internet exagera aquests biaixos i crea “filtres bombolla”, però la recerca ens diu una cosa diferent. I és que, a internet, estem exposats a una gran diversitat d’opinions, major encara que la del nostre dia a dia al món real. 

Ara bé, la confrontació directa i continuada amb opinions dissidents pot fer que només identifiquem l’altre en termes antagònics i formar un discurs basat en el “nosaltres vs. ells”.  És a dir, la meva visió del món (correcta) contra la seva (incorrecta). Existeix el risc, doncs, que prejudicis i biaixos esdevinguin dogma. 

L’adolescència i la manosfera 

En els últims anys s’ha parlat de la radicalització dels joves com a resposta als canvis socials recents, un procés on internet juga un paper central. Ens referim a allò que s’ha anomenat manosfera, un teixit divers d’espais i comunitats virtuals que tenen en comú el foment de discursos misògins i antifeministes. Els joves poden arribar-hi de diferents maneres, però una de les principals estratègies és l’humor. La caricaturització del lèxic feminista —especialment, l’institucional— i la banalització de temes com la violència masclista introdueixen discursos misògins disfressats de moviment contracultural. 

La informació veraç i contrastada no és una prioritat d’aquests espais que funcionen apel·lant a les emocions. L’ecosistema es fonamenta en la construcció de la comunitat i el vincle afectiu entre els usuaris. És precisament aquest sentiment de pertinença el que els joves busquen —i el que fa l’adolescència encara més vulnerable. Internet innova en el sentit que ja no es requereix cap moviment físic per estar exposat a la polarització perquè l’espai virtual és a tot arreu.

Però, igual que tendim a relacionar-nos amb qui ens identifiquem, també és més probable que creiem la informació que aquests ens donen sense contrastar-la —d’aquest fenomen se’n diu biaix de grup. La solució no pot ser deixar d’interactuar amb el món o dir als alumnes que han de desconfiar d’absolutament tot, això és insostenible. Però, un cop prenem consciència dels nostres biaixos, és més fàcil interactuar de forma crítica amb continguts i altres usuaris.

Dels espais digitals al món real

Aquest problema no és exclusiu de la manosfera. Les xarxes socials estan dissenyades per no només captar la nostra atenció, sinó mantenir-la. Compartim i interaccionem més amb els continguts que ens desperten emocions fortes com la ràbia o la por. D’aquesta manera, les xarxes socials esdevenen una mena d’amplificador de missatges radicalitzats, encara que això no necessàriament implica una polarització real dels usuaris. A més a més, cal recordar que el món virtual i el món real no són dos universos separats i excloents. Les emocions que provoca el món virtual —bones o dolentes— són ben reals. Així, els discursos amb què els alumnes es topen a internet, es traspassen a la realitat. 

A la Càpsula 6. Dels prejudicis a l’odi podem veure com la violència visible —com agressions o insults— parteix dels fonaments que assenten els estereotips i prejudicis. És a la base, doncs, on cal posar el focus. L’adolescència és una etapa de (re)construcció d’identitats, de formació, de cercar on encaixa cada un i de formar comunitats. Això els fa especialment vulnerables a certes narratives que ofereixen respostes còmodes i reconfortants en un moment de canvi convuls. L’apropament dels joves a discursos radicalitzats pot llegir-se com una alerta, un senyal que ens avisa que alguna cosa no funciona, alguna necessitat no està atesa. L’alumnat necessita espais on se senti escoltat i no jutjat.