Tres mitos sobre infertilidad

Una de cada sis persones en edat reproductiva experimenta infertilitat en algun moment d’aquesta etapa, segons estima l’Organització Mundial de la Salut (OMS). La infertilitat del sistema reproductor masculí o femení és la impossibilitat d’aconseguir un embaràs després de dotze mesos o més de relacions sexuals regulars sense protecció. Històricament, s’ha culpat la dona dels problemes de fertilitat, però només un de cada tres casos en parelles heterosexuals estan relacionats exclusivament amb l’aparell reproductor femení. En un altre terç, el problema és de l’home, i en la resta la problemàtica parteix d’ambdós.

Malgrat que les seves causes poden ser molt diverses, les taxes d’infertilitat són similars entre països, independentment de com estiguin de desenvolupats. L’OMS considera que abordar aquesta qüestió és essencial per mitigar els impactes socials negatius que la infertilitat provoca a la vida de les persones que la pateixen, com angoixa, estigma, dificultats financeres (ja que en moltes ocasions els tractaments de fertilitat no estan coberts pel sistema públic de salut) o una disminució del benestar emocional. Desmuntem tres dels mites que circulen al seu voltant!

«La disfunció erèctil és només cosa de gent gran«

La disfunció erèctil és la incapacitat de tenir una erecció o bé de poder-la mantenir per tenir relacions sexuals. Conèixer exactament a quanta gent afecta és complicat, perquè els estudis treballen amb enquestes, i les estimacions varien molt entre treballs, inclús dintre del mateix territori (del 12 al 42% a Espanya). Sigui com sigui, l’evidència apunta que, tot i que la disfunció erèctil està àmpliament infradiagnosticada, afecta majoritàriament els majors de quaranta anys. 

Ara bé, “no és ni molt menys un problema exclusivament de gent gran”, explica en conversa amb Verificat Gabino Adalid, coordinador del Programa de Donants de Gàmetes Masculins de la Fundació Puigvert, a Barcelona. Els homes joves també la pateixen perquè l’edat no n’és la causa, sinó un agreujant. De fet, malgrat no estar gaire investigada en població jove, hi ha estudis que eleven la incidència de la disfunció erèctil entre els homes menors de 40 anys fins al 30%, segons aquesta revisió del 2017. 

Les causes de la disfunció erèctil s’agrupen en tres grups, explica Adalid: orgànica —la dominant en edats avançades, derivada de problemes físics o de certs fàrmacs—, psicògena —deguda a afectacions psicològiques com l’ansietat o experiències traumàtiques— o d’etiologia mixta. L’origen psicogen és més prevalent en homes joves, en què les característiques més comunes són l’ansietat pel rendiment sexual, expectatives poc realistes, mala imatge corporal, elevada autoexigència i perfeccionisme o excessiva preocupació per complaure sexualment a la parella, entre altres.

“Les infeccions de transmissió sexual (ITS) no afecten la fertilitat”

Com que les ITS no produeixen símptomes a la majoria de les persones, tal com vam explicar aquí, quan algú està infectat per alguna d’aquestes infeccions sense saber-ho té més risc d’acabar tenint seqüeles a llarg termini. Una d’elles pot ser la infertilitat.  

La clamídia i la gonorrea són les dues ITS principalment relacionades amb la infertilitat, ja que poden provocar danys irrevocables a diverses regions del sistema reproductor femení, com poden ser les trompes uterines o l’úter, quan no es tracten a temps. De fet, ambdues ITS són les principals causes de la malaltia inflamatòria pelviana, una infecció del tracte reproductor femení que provoca infertilitat en una de cada deu dones que la pateixen, tal com indica el Col·legi Estatunidenc d’Obstetres i Ginecòlegs (ACOG, per les sigles en anglès).

Les ITS són una causa rellevant d’infertilitat entre les dones, peròtambé poden causar, amb una freqüència menor, infertilitat en homes, seguint mecanismes encara desconeguts. Aquestes infeccions poden provocar “lesions a l’aparell reproductor masculí […], inflamació a estructures fonamentals per a la producció d’espermatozoides o, fins i tot poden afectar el líquid seminal”, esclareix Adalid, de la Fundació Puigvert.

“Un cicle menstrual regular demostra elevada fertilitat”

Existeix la creença popular que les persones amb un cicle menstrual regular —en què passen entre 21 i 35 dies entre dues regles consecutives— tenen una fertilitat més elevada que la resta, però això és fals. La fertilitat d’una dona depèn d’un conjunt de factors com l’edat, les malalties o els fàrmacs que consumeix, tal com vàrem explicar. “Tenir cicles regulars no vol dir que et quedaràs embarassada, ja que una dona de trenta-vuit anys, per exemple, pot tenir cicles regulars i presentar altres problemes de fertilitat”, declara en conversa amb Verificat Laia Roig, infermera de Medicina Reproductiva de la Fundació Puigvert, a Barcelona. 

L’origen del mite el trobem en el fet que, “en principi, si una dona té cicles regulars, hem de pressuposar que aquell mes ovularà correctament” i, per tant, podrem controlar quins dies són més fèrtils i la probabilitat d’embaràs és major, explica Roig. Ara bé, alguns estudis exposen que només al voltant del 30% de les dones tenen els dies fèrtils del cicle dins dels que dicta la teoria. Per tant, segons aquestes investigacions, la majoria de les dones, tot i tenir cicles regulars, presenten una finestra fèrtil impredictible.

A més a més, cal remarcar que tenir relacions sexuals sense protecció durant la finestra fèrtil tampoc és una garantia absoluta de quedar-se embarassada. Les estadístiques mostren que intentar concebre durant els dies més fèrtils (els immediatament anteriors a l’ovulació) té una taxa d’èxit d’entre el 15 i el 20%, segons la infermera de la Fundació Puigvert, molt més alta que en la resta del cicle, però notablement inferior al 100%. Altres fonts com les societats de fertilitat britànica i australiana, donen probabilitats més altes, de fins al 26 i 33% respectivament.