És veritat que després dels incendis surten nous camps de cultiu?
Multitud de factors influiran en la recuperació del sòl, però les cendres són una font de nutrients
Què s’ha dit?
Que després d’un incendi surten nous camps de cultiu.
Què en sabem?
Si bé és cert que les cendres tenen una gran quantitat de nutrients, la recuperació del sòl dependrà de molts factors. A més, els grans incendis sempre comporten un dany forestal i mediambiental, amb conseqüències sobre la població i els serveis.
Ens heu preguntat si és cert que després d’un incendi apareixen nous camps de conreu. La resposta és complexa perquè, tal com assenyala Gonzalo Almendrós, investigador del departament de Biogeoquímica i Ecologia Microbiana del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), hi ha multitud de factors que influiran en la recuperació del sòl, tals com el tipus de bosc, o el lloc on es produeix (no és el mateix una vall que un pendent).
Efectivament, l’agricultura de tala i crema és una pràctica antiga —estudis recents assenyalen que ja existia a Europa fa 9.500 anys— que utilitza les cendres de la vegetació cremada com a fertilitzant, ja que aquestes “contenen força nutrients” com zinc o manganès, que ajuden a la regeneració del sòl i milloren les condicions dels cultius, tal com indica a Verificat Serafín González, investigador del grup de cicle de nutrients sòl-planta del CSIC i president de la Societat Gallega d'Història Natural (SGHN). Per tant, aquest sistema d’agricultura es basa en cremar els boscos i desbrossar-los per després tornar-hi a plantar, i per tant, utilitzar els beneficis de les cendres per a les noves plantacions.
Les cendres de la vegetació cremada tenen nutrients que suposen “una bona aportació pels cultius que se sembren i poden millorar el pH [grau d’acidesa o alcalinitat] en sòls àcids”, afirma González. Aquests nutrients, però, “solen esgotar-se ràpidament, el que fa que l'agricultura de tala i crema sigui normalment itinerant” (sistema en el qual la superfície conreada va canviant de lloc per restablir la fertilitat del sòl amb els nutrients proporcionats per les cendres).
Això significa que, quan hi ha un incendi, sí que millora la fertilitat del sòl, almenys momentàniament, ja que les cendres de la vegetació cremada són riques en nutrients procedents de la combustió d’aquesta vegetació i també de la matèria orgànica del sòl.
Els sòls cremats “perden les vitamines”
No obstant, la zona pot perdre aquests nutrients “per erosió eòlica —per l’aire— o hídrica —per l’aigua—, que són més freqüents en zones de fort pendent i pluges torrencials”, afegeix. Per tant, organitzacions com la SGHN indiquen en la seva guia d’actuacions en una zona cremada que és molt important protegir aquesta capa de cendres, perquè els nutrients que conté seran claus en la regeneració de les plantes. Això significa que, després dels macroincendis que arrasen centenars d’hectàrees com els que hem tingut aquest estiu, per molt que un terreny hagi sigut calcinat, serà complicat de protegir si, per exemple, es produeix un episodi de pluges intenses.
A més, les cendres tampoc són el fertilitzant perfecte: segons indica González, cal tenir en compte que “el contingut de les cendres en alguns elements químics pot ser excessiu”.
Aquest és el cas d'alguns micronutrients, com ara el zinc i el manganès, que, segons indica Serafín González, “són imprescindibles per a les plantes en quantitats reduïdes però que resulten tòxics per sobre de determinats límits”, que varien segons la planta.
Per això, Almendrós insisteix en que “per poder saber l’efecte del foc sobre la fertilitat del sòl, és necessari avaluar-lo mitjançant anàlisis físics, químics i biològics […] que permeten caracteritzar els impactes del foc en cada escenari determinat”.
El problema dels macroincendis
Tot i els beneficis d’aquesta pràctica —que es fa de manera controlada i després de sol·licitar una sèrie de permisos a les autoritats pertinents—, cal recordar que, els incendis, quan són descontrolats, produeixen un dany forestal i mediambiental, segons indica la Direcció General de Protecció Civil i Emergències, i també tenen conseqüències sobre la població com morts o ferits, provoquen talls de vies de comunicació i danyen serveis o infraestructures.
És una cosa en la que també insisteix la Societat Gallega d'Història Natural (SGHN) al seu web, on assenyala que els incendis forestals produeixen danys que afecten a tots els components del medi ambient: atmosfera, vegetació, sòls, fauna i aigües, i destrueixen grans superfícies de bosc, afectant negativament a la riquesa ecològica i econòmica i al nostre paisatge.
Per tant, si la crema de cultius es fa de forma controlada, pot ser beneficiosa per regenerar la terra, ja que les cendres suposaran una aportació extra de nutrients pel sòl. Però si parlem de grans incendis, els inconvenients sempre superaran els beneficis.